diumenge, 28 de juliol del 2019

Complements alimentaris: col·lagen


Cada vegada és més freqüent sentir alguna persona  que pren algun tipus de complement alimentari. En paral·lel,  la presència d'aquests productes no ha parat d'augmentar en els circuits comercials, i si al principi només es podien trobar en farmàcies, o botigues especialitzades (les herbodietètiques, per exemple) actualment es poden trobar en supermercats, hipermercats i altres centres  d'autoconsum.   Una diversificació de punts de venda, així mateix com una explosió en la varietat d'aquests productes: des dels genèrics, com multivitamine i/o multiminerals; fins als centrats en un sol component, creatina, omega 3, equinàcia, o el que encapçala aquesta entrada, el col·lagen.

Complements alimentaris


En primer lloc voldria definir el terme de complement alimentari, i posar-nos a reflexionar el que significa aquest concepte.  Així segons la Directiva 2002/46/CE del Parlament Europeo (transposada al  Real Decret 1487/2009) la seva deficició és com segueix:

 “los  productos alimenticios  cuyo fin sea complementar la dieta normal y consistentes en fuentes concentradas de nutrientes o de otras sustancias que tengan un efecto nutricional o fisiológico, en forma simple o combinada, comercializados en forma dosificada, es decir cápsulas, pastillas, tabletas, píldoras y otras formas similares, bolsitas de polvos, ampollas de líquido, botellas con cuentagotas y otras formas similares de líquidos y polvos que deben tomarse en pequeñas cantidades unitarias;”

Aquí és bo que introdueixi el terme de suplement alimentari, el qual es fa servir molt en l'àmbit esporiu, els anomenats suplements esportius. En qualsevol cas, un suplement és un complement alimentari també, ja que la normativa  no estableix cap diferència entre aquests dos conceptes, és més, no cita en cap cas el terme suplement. El que passa és que hem agafat aquest terme del mot anglès supplement que apareix en tants productes destinats a esportistes (sport supplements) Però com ja he dit,  són també complements alimentaris.

Segons la definició, els complements són substàncies considerades com aliment  (destinat pel consum humà i innocues)  amb efectes nutricionals o fisiològics. Aquesta distinció, si ens agafem  als exemples posats anteriorment, es pot explicar com:  vitamines i minerals efecte nutricional, mentre equinàcia efecte fisiològic perquè no es tracta d'un nutrient, encara que causa un demostrat efecte com a immunoestimulador (estimula sistema defensiu) Tot i així, la diferència no és clara perquè un dèficit de nutrients pot causar un malfuncionament (una falta de zinc pot deprimir el sistema immunològic) I la definició no és prou completa perquè  no contempla altres efectes: metabòlic, o bé psicològic, que també aporten aquests complements.

En tot cas, cal remarcar, com diu la definició, de què ajuden a complementar la dieta normal, o explicat d'una altra manera, en cap cas  substitueixen la dieta. I afegiria que sempre que una dieta sigui equilibrada: adequada, suficient i  variada, l'ús d'aquests complements seria innecessari.  Cosa difícil veient l'aclaparador pressió dels fabricants de complements  per fer-nos saber quan d'imprescindibles són!! ( almenys per a ells)


Col·lagen


El col·lagen és una molècula proteica que costitueix el major component de la matriu extracel·lular del cos, apareixent principalment  en teixits connectius i de suport (pell, ossos, tendons) El seu percentatge ascendeix al 25 % de totes les proteïnes del cos, cosa que la fa la proteïna majoritària. La seva importància radica en la seva morfologia en formar fibres  amb una extraordinària resistència, elasticitat, i poder d'atraure aigua al voltant per dotar als teixits de turgencia (firmesa)

Amb l'edat, el cos deixa de fabricar col·lagen i la seva absència fa perdre al cos les propietats mecàniques atribuïdes a aquesta proteïna: els ossos es fan més susceptibles a fractures, els tendons a esquinços, la pell es torna fofa, etc. Exactament experimentem un procés d'envelliment per la pèrdua (entre d'altres) d'aquesta magnífica molècula.

I el seu valor per a retardar l'envelliment, s'ajunta amb el seu valor com a protector d'articulacions, tendons i altres estructures sotmessos a pressions i traccions mecàniques, com quan realitzem activitat física, per això  és tant consumida pels esportistes.

Entrant en la naturalesa de la molècula, dir que només es troba en els teixits animals, i que cada espècie fabrica el seu tipus de col·lagen. D'aquí s'infereix que no existeix el col·lagen vegetal, i qualsevol menció és un truc publicitari dels fabricants.

El cos la fabrica les proteïnes unint unes peces universals en tot el món viu que són els aminoàcids. El nostre cos fa servir només 20 aminoàcids diferents per constituir totes les proteïnes que necessita, els quals adquireix de la dieta. Per tant, el que ens cal és ingerir aminoàcids i no un tipus concret de proteïnes perquè el cos, quan ingerim qualsevol proteïna (animal o vegetal) separa els seus aminoàcids constituents, per després  acoblar i formar les proteïnes al seu gust i necessitat . Ara bé, dels 20 aminoàcids diferents, el cos pot fabricar-ne uns quants i la resta els ha d'adquirir obligatòriament de la dieta: els anomenats essencials.

El col·lagen és una de les proteïnes que conté majoritàriament 2 dels no essencials: prolina i glicina. Això vol dir que no és una bona font d'aminoàcids essencials, precisament, els que més ens interessa ingerir a través de la dieta perquè el cos formi proteïnes.

 En resum, per fabricar el col·lagen propi al cos li calen aminoàcids, sobretot els essencials. Com els aminoàcids del col·lagen no són essencials ( no cal obtenir-los per la dieta) és evident que proveir al cos de col·lagen exògen careix de sentit. I si entenem això, podem veure que incloure en la dieta  una altra font d'aminoàcids de més qualitat (que aporti els essencials) contribuirà a la síntesi de totes les proteïnes del cos.  


Complements de col·lagen i altres fonts


El col·lagen que contenen aquests productes s'extreu de parts animals, car ja hem dit que és una proteïna animal. Ara bé, no es fan servir les parts més preuades dels animals, més aviat el contrari. Les parts descartades, com ossos, tendons, cartílag, de la canal dels animals són d'on s'extreu el col·lagen que es comercialitza. I en el cas del col·lagen marí, aquest prové de les despulles de peixos (espines, pell) És a dir, les parts que la indústria càrnica o pesquera solia descartar perquè no teniem valor comercial, són avui la  font d'on s'obté el col·lagen comercial, cas dels complements, els quals, qui els ha comprat pot constatar-ho, no tenen res de barats.

Un altra tipus de col·lagen comercial que passa molt desaparcebut pels consumidors i no té res a envejar del col·lagen dels complements és la gelatina. En efecte, la gelatina, aquell producte que s'utilitza en reposteria i es ven en forma de sobres, és igualment col·lagen. 

Aquelles pesones que han fet alguna vegada peus de porc a casa saben prou bé la capa gelatinosa que es forma en el líquid de cocció. Aquesta gelatina, és la mateixa que la gelatina comercial (fins i tot més saludable perquè no conté edulcorants com passa amb la gelatina en sobre), perquè es tracta de col·lagen, en aquest cas molt evident ja que es tracta del col·lagen del les articulacions de les falanges dels peus. 

Els exemples anteriors, tot és col·lagen, la diferència està en el preu: 

  • complement de col·lagen  233€ /kg
  • sobre de gelatina  81.5 € /kg
  • peus de porc 4€/kg

La meva opció està clara si volgués menjar col·lagen:  peus de porc guisats o al forn, per llepar-se els dits!


Ingerir col·lagen en forma de peus de porc o d'altres fonts naturals aporta les mateixes propietats que qualsevol col·lagen comercial. Deixeu de creure en suposats avantatges o propietats dels complements perquè no hi ha res demostrat. La mateixa Autoritat Europea  de Seguretat Alimentaria no autoritza cap declaració de salut (afirmació) pel que fa a beneficis dels complements de col·lagen sobre la salud. La raó és clara: no hi ha evidències.

Conclusió 


-Els complements alimentaris, com bé diu el nom, són per complementar la dieta, mai per substituir-la. Qualsevol complement no arregla una mala pauta dietètica. Però una bona pauta dietètica fa innecessari els complements.

-El col·lagen és una proteïna animal que aporta propietats mecàniques i està present en articulacions, ossos, tendons, pell, dotant de resistència, elasticitat i firmesa

-El cos fabrica totes les proteïnes que necessita, com el col·lagen endògen, a partir d'aminoàcids, i alguns són indispensables que els incorporem a través de la dieta:els aminoàcids essencials

-El col·lagen  exògen (de la dieta) és descomposa en aminoàcids utilitzats després per fabricar les proteïnes del cos. El col·lagen, però, és deficitari en aminoàcids essencials

-El col·lagen comercial s'obté de parts d'animals amb escàs valor comercial. Malgrat això, es comercialitza en forma de complements o gelatina a preus elevats

-Altres fonts de col·lagen més assequibles i econòmiques estan disponibles: peus de porc, orelles de porc, etc. Encara que una millor opció és ingerir proteïnes amb aminoàcids essencials, i poder tenir tots els aminoàcids necessaris perquè el cos sintetitzi qualsevol  proteïna, col·lagen inclòs 












divendres, 5 de juliol del 2019

Oli de palma: el que no s'explica

Això de la demonització d'objectes i persones sembla una pràctica molt habitual en la societat humana, doncs portem milenis amb  aquesta pràctica, i sense deixar objecte de difamació amb cap.
En el camp de l'alimentació i la nutrició abunden els casos també.  No és estrany trobar en alguna época de la història humana exemples d'aliments i ingredients denostats per qualsevol motiu (tenim la patata, la sang, bolets, etc). I recentment, amb la profunditat d'estudis científics sobre nutrició, enlloc d'acabar amb aquesta irracional pràctica, hi ha una revifada gràcies a la enorme quantitat d'informació generada, i mal entesa pel públic, cosa que fa que ara la llista inclogui  aliments, ingredients i nutriens que tenen mala premsa.  Com diu Edward O.Wilson:"vivim en una societat de la Guerra de les Galaxies, amb emocions de l'edat de Pedra, institucions medievals i tecnologia que sembla de déus"

Avui anem amb un cas d'aquests amb mala premsa, i no del tot justificat, perquè com passa sempre s'explica el que interessa i es calla el reste.

Greixos saturats

 

Es diu i repeteix que oli de palma malgrat ser un oli vegetal no és saludable perquè els seus àcids grassos són saturats. I aquests han estat considerats fins fa poc els dolents dels àcids grassos. Tanmateix, avui se sap que no tots els àcids grassos saturats es comporten de la mateixa manera. 
En detall, l'oli de palma conté un 49% de saturats, mentre que un 46% son insaturats (oli d'oliva té un 13.8 % de saturats) per tant no és veriat que només aporta àcids grasos saturats.  Dins aquests, el principal és l'àcid palmític  amb un 43% ( l'oli d'oliva un 11%), amb la qual cosa podem dir que és una font principal d'aquest àcid gras.  I l'àcid palmític està associat a un augment del colesterol total i colesterol LDL (el dolent), i a un augment de risc cardiovascular. Ara bé, són estudis basats en només aquest component, i l'oli de palma conté altres ingredients importants. A més d'àcids grassos insaturats, conté  vitamina E i A, amb poder antioxidant i protector.  I, encara més important, no ens alimentem amb sol un nutrient, sinó que la nostra dieta es composa d'una varietat d'aliments i nutrients, i com més variat és el nostra patró dietètic més probabilitats de cobrir les necessitats i de mantenir i protegir la nostra salut. Aquestes són les conclusions d'alguns estudis sobre el consum d'oli de palma:

Segons els seus autors, l'oli de palma com a font de greix en una dieta equilibrada no incrementa el risc cardiovascular.

Assenyala que el consum d'oli de palma , com el de coco, aporten beneficis sobre la nutrició, la salut,  i el desenvolupament nacional de països productors.

 Arriba a la conclusió que l'oli de palma porta a un perfil lipídic en sang similar al que s'aconsegueix amb oli d'oliva verge, recolzant la idea que l'oli de palma híbrid pot ser un substitut tropical a l'oli d'oliva.

No troba cap justificació per afirmar que  l'oli de palma és més perjudicial per a  la salut que altres olis. 

Aquest no troba evidències a favor o en contra que relacionin el consum d'oli de palma amb el risc cardiovascular i/o la mortalitat associada per malaltia cardiovascular.


Greixos insaturats 

 

Un altre argument en contra és la seva baixa presència de greixos insaturats, els quals es relacionen amb un millor perfil lipídic (menys colesterol, triglicèrids, etc) No obstant, si hem assenyalat que conté un 49% de greixos saturats, conté un 46% de greixos insaturats, entre els que es compten àcids grassos omega 3 i omega 6.  Respecte a altres olis vegetals conté menys insaturats: oli oliva 86.8%, oli de girasol 86.5%. per citar els més consumits,  però conté molt més que altres fonts alimentàries molt consumides a Espanya:  mantega 51% greixos saturats i 24% insaturats,  nata 12% saturats 6.7% insaturats, cansalada 14% saturats i 23.5 % insaturats. Per tant, es pot dir que és una font de greixos insaturats.

Contaminants

 

Potser de totes les afirmacions en contra de l'oli de palma envers la salut aquesta és la que més certesa té. Ara bé amb matisos. Pot contenir  substàncies potencialment genotòxiques (danyen l'ADN) i carcinogèniques ( propicien el desenvolupament de càncer). I així és sempre i quan és sotmeti a un procés de refinament i aquest procés es faci a altes temperatures (200ºC)  Un mètode que busca eliminar el color vermell natural d'aquest oli i millorar-ne el sabor i l'olor.   Això no és exclusiu de l'oli de palma, altres olis vegetals sotmesos a un procés de refinament, margarines i altres aliments processats també es veuen afectats (això és el que diu l'Agència Europea de Seguretat Alimentària)  Aixi que es tracta d'una contaminació motivada pel tractament tèrmic aplicat durant el refinament, perquè l'oli de palma verge no conté cap contaminant. 

Omnipresència 

 

El risc per la  presència de contaminants s'incrementa pel fet de la seva exposició i, desafortunadament, l'oli de palma refinat és el que trobem majoriàriament als productes alimentaris processats i ultraprocessats (o sigui, la gran majoria dels prestatges dels supermercats)  El fet que sigui un oli molt econòmic com a ingredient és el motiu del seu àmpli ús per la indústria alimentària en una gran gamma de productes ( brioixieria, conserves, snacks, salses, plats precuinats, cremes, purés, derivats làctics, derivats càrnics, etc) A vegades mirant la llista d'ingredients podem arribar a descobrir la seva presència, d'altres és més difícil degut als diferents termes que usen els fabricants per  disimular la seva presència (Los 200 nombres del aceite de palma)

Sostenibilitat ambiental

 

Encara que no té a veure amb l'objectiu d'aquest blog, no vull deixar de  mencionar les greus conseqüències ambientals del cultiu de la palma africana, del fruit del qual s'obté l'oli (Elaeis guineensis) La seva gran rendibilitat i la gran demanda del seu oli per la indústria alimentària en tractar-se d'un producte barat i amb destacables propietats organolèptiques, fan de la planta un cultiu molt suculent per grans explotadors que no dubten en arrassar ecosistemes naturals. A més del deteriorament ambiental, algunes organitzacions humanitàries denuncien una precarietat dels treballadors d'aquestes plantacions. Una problemàtica que no és nova ni exclusiva a la  palma, el mateix passa amb altres monocultius (soja, cotó, etc) 

Conclusió

  • L'oli de palma és un oli vegetal que prove de l'arbre palma africana, una espècie de gran rendiment comercial 
  • L'oli de palma conté un 49% de greixos saturats i un 46% d'insaturats. L'àcid palmític (saturat) és el component principal 
  • Tot i ser ric amb àcid palmític (augmenta risc cardiovascular) també conté substàncies saludables (àcids grassos insaturats , vitamina A i E) Aquest fet, junt amb un consum dins un  patró dietètic equilibrat, podria explicar que un gran nombre estudis no trobin cap relació entre el consum d'oli de palma i el risc cardiovascular 
  • Quan es refina l'oli  de palma a altes temperatures es generen  substàncies tòxiques amb potencial efecte carcinogen. Això també succeeix amb altres olis vegetals. L'oli de palma verge (no tractat) està lliure d'aquests contaminants.
  • La indústria alimentària utilitza massivament l'oli de palma (refinat) per a una gran varietat de productes, els anomenats processats i ultraprocessats  
  • El monocultiu a gran escala  de la palma africana, com passa amb altres cultius,  provoca destrucció d'ecosistemes naturals i precarietat laboral