Cada vegada és més freqüent sentir alguna persona que pren algun tipus de complement alimentari. En paral·lel, la presència d'aquests productes no ha parat d'augmentar en els circuits comercials, i si al principi només es podien trobar en farmàcies, o botigues especialitzades (les herbodietètiques, per exemple) actualment es poden trobar en supermercats, hipermercats i altres centres d'autoconsum. Una diversificació de punts de venda, així mateix com una explosió en la varietat d'aquests productes: des dels genèrics, com multivitamine i/o multiminerals; fins als centrats en un sol component, creatina, omega 3, equinàcia, o el que encapçala aquesta entrada, el col·lagen.
Complements alimentaris
En primer lloc voldria definir el terme de complement alimentari, i posar-nos a reflexionar el que significa aquest concepte. Així segons la Directiva 2002/46/CE del
Parlament Europeo (transposada al
Real Decret 1487/2009) la seva deficició és com segueix:
“los productos alimenticios cuyo
fin sea complementar la dieta normal y consistentes en fuentes
concentradas de nutrientes o de otras sustancias que tengan un efecto
nutricional o fisiológico, en forma simple o combinada, comercializados
en forma dosificada, es decir cápsulas, pastillas, tabletas, píldoras y
otras formas similares, bolsitas de polvos, ampollas de líquido,
botellas con cuentagotas y otras formas similares de líquidos y polvos
que deben tomarse en pequeñas cantidades unitarias;”
Aquí és bo que introdueixi el terme de suplement alimentari, el qual es fa servir molt en l'àmbit esporiu, els anomenats suplements esportius. En qualsevol cas, un suplement és un complement alimentari també, ja que la normativa no estableix cap diferència entre aquests dos conceptes, és més, no cita en cap cas el terme suplement. El que passa és que hem agafat aquest terme del mot anglès supplement que apareix en tants productes destinats a esportistes (sport supplements) Però com ja he dit, són també complements alimentaris.
Segons la definició, els complements són substàncies considerades com aliment (destinat pel consum humà i innocues) amb efectes nutricionals o fisiològics. Aquesta distinció, si ens agafem als exemples posats anteriorment, es pot explicar com: vitamines i minerals efecte nutricional, mentre equinàcia efecte fisiològic perquè no es tracta d'un nutrient, encara que causa un demostrat efecte com a immunoestimulador (estimula sistema defensiu) Tot i així, la diferència no és clara perquè un dèficit de nutrients pot causar un malfuncionament (una falta de zinc pot deprimir el sistema immunològic) I la definició no és prou completa perquè no contempla altres efectes: metabòlic, o bé psicològic, que també aporten aquests complements.
En tot cas, cal remarcar, com diu la definició, de què ajuden a complementar la dieta normal, o explicat d'una altra manera, en cap cas substitueixen la dieta. I afegiria que sempre que una dieta sigui equilibrada: adequada, suficient i variada, l'ús d'aquests complements seria innecessari. Cosa difícil veient l'aclaparador pressió dels fabricants de complements per fer-nos saber quan d'imprescindibles són!! ( almenys per a ells)
Col·lagen
El col·lagen és una molècula proteica que costitueix el major component de la matriu extracel·lular del cos, apareixent principalment en teixits connectius i de suport (pell, ossos, tendons) El seu percentatge ascendeix al 25 % de totes les proteïnes del cos, cosa que la fa la proteïna majoritària. La seva importància radica en la seva morfologia en formar fibres amb una extraordinària resistència, elasticitat, i poder d'atraure aigua al voltant per dotar als teixits de turgencia (firmesa)
Amb l'edat, el cos deixa de fabricar col·lagen i la seva absència fa perdre al cos les propietats mecàniques atribuïdes a aquesta proteïna: els ossos es fan més susceptibles a fractures, els tendons a esquinços, la pell es torna fofa, etc. Exactament experimentem un procés d'envelliment per la pèrdua (entre d'altres) d'aquesta magnífica molècula.
I el seu valor per a retardar l'envelliment, s'ajunta amb el seu valor com a protector d'articulacions, tendons i altres estructures sotmessos a pressions i traccions mecàniques, com quan realitzem activitat física, per això és tant consumida pels esportistes.
Entrant en la naturalesa de la molècula, dir que només es troba en els teixits animals, i que cada espècie fabrica el seu tipus de col·lagen. D'aquí s'infereix que no existeix el col·lagen vegetal, i qualsevol menció és un truc publicitari dels fabricants.
El cos la fabrica les proteïnes unint unes peces universals en tot el món viu que són els aminoàcids. El nostre cos fa servir només 20 aminoàcids diferents per constituir totes les proteïnes que necessita, els quals adquireix de la dieta. Per tant, el que ens cal és ingerir aminoàcids i no un tipus concret de proteïnes perquè el cos, quan ingerim qualsevol proteïna (animal o vegetal) separa els seus aminoàcids constituents, per després acoblar i formar les proteïnes al seu gust i necessitat . Ara bé, dels 20 aminoàcids diferents, el cos pot fabricar-ne uns quants i la resta els ha d'adquirir obligatòriament de la dieta: els anomenats essencials.
El col·lagen és una de les proteïnes que conté majoritàriament 2 dels no essencials: prolina i glicina. Això vol dir que no és una bona font d'aminoàcids essencials, precisament, els que més ens interessa ingerir a través de la dieta perquè el cos formi proteïnes.
En resum, per fabricar el col·lagen propi al cos li calen aminoàcids, sobretot els essencials. Com els aminoàcids del col·lagen no són essencials ( no cal obtenir-los per la dieta) és evident que proveir al cos de col·lagen exògen careix de sentit. I si entenem això, podem veure que incloure en la dieta una altra font d'aminoàcids de més qualitat (que aporti els essencials) contribuirà a la síntesi de totes les proteïnes del cos.
Complements de col·lagen i altres fonts
El col·lagen que contenen aquests productes s'extreu de parts animals, car ja hem dit que és una proteïna animal. Ara bé, no es fan servir les parts més preuades dels animals, més aviat el contrari. Les parts descartades, com ossos, tendons, cartílag, de la canal dels animals són d'on s'extreu el col·lagen que es comercialitza. I en el cas del col·lagen marí, aquest prové de les despulles de peixos (espines, pell) És a dir, les parts que la indústria càrnica o pesquera solia descartar perquè no teniem valor comercial, són avui la font d'on s'obté el col·lagen comercial, cas dels complements, els quals, qui els ha comprat pot constatar-ho, no tenen res de barats.
Un altra tipus de col·lagen comercial que passa molt desaparcebut pels consumidors i no té res a envejar del col·lagen dels complements és la gelatina. En efecte, la gelatina, aquell producte que s'utilitza en reposteria i es ven en forma de sobres, és igualment col·lagen.
Aquelles pesones que han fet alguna vegada peus de porc a casa saben prou bé la capa gelatinosa que es forma en el líquid de cocció. Aquesta gelatina, és la mateixa que la gelatina comercial (fins i tot més saludable perquè no conté edulcorants com passa amb la gelatina en sobre), perquè es tracta de col·lagen, en aquest cas molt evident ja que es tracta del col·lagen del les articulacions de les falanges dels peus.
Els exemples anteriors, tot és col·lagen, la diferència està en el preu:
- complement de col·lagen 233€ /kg
- sobre de gelatina 81.5 € /kg
- peus de porc 4€/kg
La meva opció està clara si volgués menjar col·lagen: peus de porc guisats o al forn, per llepar-se els dits!
Ingerir col·lagen en forma de peus de porc o d'altres fonts naturals aporta les mateixes propietats que qualsevol col·lagen comercial. Deixeu de creure en suposats avantatges o propietats dels complements perquè no hi ha res demostrat. La mateixa Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria no autoritza cap declaració de salut (afirmació) pel que fa a beneficis dels complements de col·lagen sobre la salud. La raó és clara: no hi ha evidències.
Conclusió
-Els complements alimentaris, com bé diu el nom, són per complementar la dieta, mai per substituir-la. Qualsevol complement no arregla una mala pauta dietètica. Però una bona pauta dietètica fa innecessari els complements.
-El col·lagen és una proteïna animal que aporta propietats mecàniques i està present en articulacions, ossos, tendons, pell, dotant de resistència, elasticitat i firmesa
-El cos fabrica totes les proteïnes que necessita, com el col·lagen endògen, a partir d'aminoàcids, i alguns són indispensables que els incorporem a través de la dieta:els aminoàcids essencials
-El col·lagen exògen (de la dieta) és descomposa en aminoàcids utilitzats després per fabricar les proteïnes del cos. El col·lagen, però, és deficitari en aminoàcids essencials
-El col·lagen comercial s'obté de parts d'animals amb escàs valor comercial. Malgrat això, es comercialitza en forma de complements o gelatina a preus elevats
-Altres fonts de col·lagen més assequibles i econòmiques estan disponibles: peus de porc, orelles de porc, etc. Encara que una millor opció és ingerir proteïnes amb aminoàcids essencials, i poder tenir tots els aminoàcids necessaris perquè el cos sintetitzi qualsevol proteïna, col·lagen inclòs
