L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar, ja fa un temps, la nova revisió de la seva directriu sobre el consum aconsellat de sucres lliures en la dieta. En aquesta revisió es manté la recomanació anterior que recomenava una ingesta de sucres lliures no superior al 10% de la ingesta calòrica total de la dieta . No obstant, també assenyala que si el consum de sucres lliures es redueix fins al 5% de la ingesta calòrica total de la dieta s'obtindran beneficis addicionals per a la salut.
Primer, s'ha de dir que quan es parla de sucres lliures es fa referència tant a aquell sucre que el fabricant addiciona als aliments (anomenat sucre afegit, perquè no està present naturalment), així com el sucre naturalment present en la mel, els xarops, els sucs de fruita i els concentrats de fruita.
Aquesta definició no engloba el sucre natural de la fruita entera i verdures enteres fresques, tampoc el de la llet (sucres intrínsecs) Per tant, els sucres lliures serien els presents en els aliments processats (brioixeria, cremes de bric, mel, sucs i nèctars, refrescs, embotits) Aquest sucre compren tant monosacàrids (glucosa i fructosa) com disacàrids (sacarosa o sucre de taula)
Aquesta definició no engloba el sucre natural de la fruita entera i verdures enteres fresques, tampoc el de la llet (sucres intrínsecs) Per tant, els sucres lliures serien els presents en els aliments processats (brioixeria, cremes de bric, mel, sucs i nèctars, refrescs, embotits) Aquest sucre compren tant monosacàrids (glucosa i fructosa) com disacàrids (sacarosa o sucre de taula)
Per adonar-nos de la quantitat de sucre que els fabricants addicionen als aliments només cal fer un cop d'ull a l'etiqueta d'ingredients i buscar algun d'aquests mots, tots ells sinònims de sucres afegits: suc de canya, mel de canya, mel de blat de moro, xarop de blat de moro, sucre de rebosteria, sucre roig (azúcar moreno), dextrosa, fructosa, sacarosa, glucosa, concentrat de sucs de fruita, mel, sucre invertit, maltosa, mel de malta, sucrosa.
La ingesta de sucres lliures no ha de sobrepassar el 10% de la ingesta calòrica total de la dieta, quant representa això ?
Per una persona sana amb una ingesta calòrica de 2000 Kcal. diàries serien 50 g de sucres al dia (aproximadament 12 cullerades de cafè) Si, a més, volem reduir al al 5% de la ingesta calòrica total que recomana l'OMS, aquesta quantitat es redueix a 25 g al dia (unes 6 cullerades de cafè)
Una recomanació difícil de complir si bebem una llauna d'un popular refresc, el qual ja conté uns 35g de sucre (veure imatge a sota) No obstant, la quantitat màxima de sucres dependria del gast calòric de la persona, cosa que significa que algú amb un gast superior a 2000 kcal. al dia podria ingerir més sucre, encara que cal recalcar que no és una obligació consumir sucre en la dieta
Una recomanació difícil de complir si bebem una llauna d'un popular refresc, el qual ja conté uns 35g de sucre (veure imatge a sota) No obstant, la quantitat màxima de sucres dependria del gast calòric de la persona, cosa que significa que algú amb un gast superior a 2000 kcal. al dia podria ingerir més sucre, encara que cal recalcar que no és una obligació consumir sucre en la dieta
Aquesta limitació més estricta sobre el consum de sucres lliures que promou l'OMS resulta de les recents evidències científiques que assenyalen els sucres lliures com a responsable de casos d'obesitat, el qual és un factor de risc en el desenvolupament de la diabetis tipus II i altres malalties no transmissibles. Unes malalties que estan en auge i que incrementen el risc de mortalitat.
Etiquetatge nutricional
Cal conèixer la quantitat de sucre que consumim, i com la font principal de sucres lliures de la dieta són els aliments processats, doncs haurem de fixar-nos en la informació nutricional que proporcionen.
I observant l'etiqueta nutricional en la seva part que mostra l'aportació de cada un dels nutrients a la quantitat diària orientativa (CDO) o a la ingesta de referència (IR) per una dieta de 2000 kcal. ens adonarem que els sucre recomanat és superior al que diu l'OMS.
I observant l'etiqueta nutricional en la seva part que mostra l'aportació de cada un dels nutrients a la quantitat diària orientativa (CDO) o a la ingesta de referència (IR) per una dieta de 2000 kcal. ens adonarem que els sucre recomanat és superior al que diu l'OMS.
A l'etiqueta del refresc que hem mencionat, el qual tot el seus sucres són afegits, mostra que en una ració de 250 ml hi ha 27 g de sucre, i que representa un 29% de la ingesta de referència per un adult amb un gast de 2000kcal. diàries (veure imatge inferior) Si, com hem vist, per una dieta de 2000Kcal. el màxim de sucres lliures recomanats serien uns 50 g, llavors el percentatge de sucre del refresc hauria de representar un 54% de la ingesta de referència. Per què aquesta discrepància?
Legislació no és nutrició
De fet, la quantitat màxima de sucres que es recomana en l'etiquetatge nutricional per una dieta de 2000 kcal. és de 90g de sucres. Aquest valor no és a l'atzar, sinó que està recollit en el reglament de la Unió Europea núm. 1169/2011, de 25 d'octubre sobre informació alimentària facilitada al consumidor. . En l'annex XIII d'aquest reglament s'estableix quines són les ingestes de referència dels nutrients, recollint el valor de 90g de sucres per una dieta de 2000 kcal (veure taula inferior)
La raó d'aquest valor està motivada per les conclusions d'un panell d'experts de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que proposa una ingesta de referència dels sucres de 90g. en l'etiquetatge. Segons el panell d'experts d'aquesta Agència aquest valor comprèn tant els sucres intrínsecs en els aliments (hem vist que correspondrien a la fruita entera, verdures enteres i lactis) com aquells addicionats o formats en el processament dels aliments, els denominats sucres lliures, els que assenyala l'OMS a limitar.
I també el comitè d'experts veu compatible aquest 90 g amb el límit superior d'ingesta dels sucres lliures del 10% de la ingesta calòrica total promogut per l'OMS adduint que: S'ha calculat que la ingesta de sucres intrínsecs proporcionats per la ingesta de les quantitats recomanades de fruita, verdura, cereals i productes lactis equival a aproximadament a 45 g en adults. Suposant que els 45g restants de sucres (fins arribar als 90 g proposats per la ingesta de referència per l'etiquetatge) són sucres afegits, això es correspondria al 9% per una dieta de 2000 kcal.
I també el comitè d'experts veu compatible aquest 90 g amb el límit superior d'ingesta dels sucres lliures del 10% de la ingesta calòrica total promogut per l'OMS adduint que: S'ha calculat que la ingesta de sucres intrínsecs proporcionats per la ingesta de les quantitats recomanades de fruita, verdura, cereals i productes lactis equival a aproximadament a 45 g en adults. Suposant que els 45g restants de sucres (fins arribar als 90 g proposats per la ingesta de referència per l'etiquetatge) són sucres afegits, això es correspondria al 9% per una dieta de 2000 kcal.
Per tant, l'EFSA considera que dins aquests 90 g es recullen els sucres provinents de fonts naturals (sucres intrínsecs), així com els denominats sucres afegits.
Al meu entendre, l'EFSA fa una consideració massa optimista perquè avui en dia la dieta està composta per una alta quantitat d'aliments processats, la majoria rics en sucres afegits sense el coneixement del consumidors, i la ingesta d'aquests sucres pot superar fàcilment els 45 g que preveu l'Agència, i fins i tot el màxim de 50g que es recomana en una dieta de 2000kcal.
Al meu entendre, l'EFSA fa una consideració massa optimista perquè avui en dia la dieta està composta per una alta quantitat d'aliments processats, la majoria rics en sucres afegits sense el coneixement del consumidors, i la ingesta d'aquests sucres pot superar fàcilment els 45 g que preveu l'Agència, i fins i tot el màxim de 50g que es recomana en una dieta de 2000kcal.
A més, crec que aquest valor de 90g en l'etiquetatge crea una malainterpretació al consumidor. Perquè com l'etiquetatge només el visualitzem en productes processats ( fruita i verdura fresques no duen etiqueta nutricional) porta a la interpretació de poder consumir fins a 90 g de sucres provinents de productes processats, quan la composició d'aquells es basa majoritàriament en sucres afegits.
En conseqüència, si una persona basa la seva ingesta de sucres amb els valors de l'etiquetatge pot no superar els 90g de sucres totals, però sí superar el màxim del 10% de la ingesta calòrica total en sucres lliures (50 g en una dieta de 2000kcal) Això sense tenir en compte que consumeixi també fruites, verdures, cereals i productes lactis, amb la qual cosa la ingesta total de sucres superaria amb escreix els 90g.
A continuació es pot veure l'etiqueta nutricional d'uns cereals d'esmorzar. El percentatge de sucre en una ració de 30g representa un 12% per una ingesta de referència de 90g. Ara bé, si pensem que aquests 10.5g són tots ells sucres afegits, sobre un màxim de 50g representarien un 21% de la ingesta total.
En conseqüència, si una persona basa la seva ingesta de sucres amb els valors de l'etiquetatge pot no superar els 90g de sucres totals, però sí superar el màxim del 10% de la ingesta calòrica total en sucres lliures (50 g en una dieta de 2000kcal) Això sense tenir en compte que consumeixi també fruites, verdures, cereals i productes lactis, amb la qual cosa la ingesta total de sucres superaria amb escreix els 90g.
A continuació es pot veure l'etiqueta nutricional d'uns cereals d'esmorzar. El percentatge de sucre en una ració de 30g representa un 12% per una ingesta de referència de 90g. Ara bé, si pensem que aquests 10.5g són tots ells sucres afegits, sobre un màxim de 50g representarien un 21% de la ingesta total.
Un altra crítica a aquest etiquetatge recau en el fet que aquestes ingestes de referència van dirigides a un adult amb una ingesta calòrica mitjana de 2000kcal. quan molts consumidors d'aquests aliments processats rics en sucres afegits, cas dels cereals d'esmorzar anterior, són infants, amb uns requeriments clarament inferiors.
CONCLUSIÓ
En la meva opinió, en l'etiquetatge nutricional s'hauria de distingir aquells sucres que són intrínsecs o presents de forma natural en l'aliment d'aquells que són afegits. I indicar llavors, les ingestes de referència de cadascú avalades per estudis científics. De la mateixa manera que apareixen els greixos saturats a part dels greixos monoinsaturats i poliinsaturats, la distinció de sucres facilitaria molt més la informació i un consum més adequat a les recomanacions dietètiques oficials.
BIBLIOGRAFIA
Patrón de consumo e ingestas recomendads de azúcares. Nutrición Hospitalaria vol.28 supl.4, Madrid, jul. 2013
Revisió dels valors de les ingestes de referència de l'etiquetatge. EFSA Journal (2009) 1008, 1-14
Reglament de la Unió Europea núm. 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada