Racions d'aliments

Per tal de facilitar el seguiment d'una dieta correcta a la població, els organismes oficials en matèria de salut i alimentació dels diferents països utilitzen el sistema d'informació basat en racions d'aliments. Una ració és defineix com la quantitat comestible i crua d'aquell aliment que sol consumir habitualment la població d'aquella zona a la qual van dirigides les recomanacions.  Així, les guies d'alimentació, com les piràmides alimentàries, mostren les racions dels diferents grups d'aliments que es recomanen consumir diàriament per assegurar el compliment d'una dieta equilibrada.

El terme "light"

A propòsit d'una conversa mantinguda amb un bon amic en la qual va sorgir la popular expressió, no per a referir-se al suculent plat que teníem davant, sinó a qualsevol producte alimentari d'aquests que ara omplen les prestatgeries dels comerços d'aliment, descobrim què significa.

El terme light o lite (lleuger) és una declaració nutricional contemplada en el Reglament Europeu 1924/2006  i que s'usa per a indicar aquell producte alimentari que conté, com a mínim, un 30% menys d'un o més nutrients en comparació amb el producte alimentari convencional. En el cas del micronutrients (vitamines i minerals) la reducció és d'un 10%, i pel sodi (o sal) s'admet un 25%. Cal a dir, que és obligatori mencionar a quin nutrient se li ha restat presència. Així, podem trobar pel que fa a macronutrients:

• Light pel que fa a grasses saturades. El contingut de greixos saturats i trans és com a mínim un 30%  inferior al producte convencional i, a més, el contingut total de grasses trans és igual o inferior al del producte convencional.
• Light pel que fa a sucres Conté menys quantitat de sucres o aquests s'han substituït per edulcorants, cosa que causa una reducció de sucres de com a mínim el 30% en comparació al producte convencional.  

Es pot comprovar que el terme light fa referència tant al contingut d'un nutrient, cas del sodi, com al valor calòric, cas de restar nutrients energètics com greixos o sucres. Ara bé, no cal confondre light amb baix contingut en greixos. A tall d'exemple dir que existeix la margarina light, per bé que conté un 30% menys  de calories que la seva equivalent convencional, les grasses, no obstant, continuen representant el 40% del producte.

Consum alimentari i estat nutricional a Espanya

A raó del meu treball final de màster a la UOC centrat en l'estudi del consum alimentari i l'estat nutricional d'Espanya i Veneçuela us ofereixo les conclusions que se'n desprenen en el cas d'Espanya:

• Les fonts vegetals de la dieta espanyola només aporten el 46.8 % de l’energia total i estan representades per hortalisses, llegums, tubercles, cereals i fruites. Tot i així, resulta que la varietat d’hortalisses és limita a uns pocs productes, i el mateix passa amb les fruites. Dels tubercles, gairebé l’únic representant és la patata, i dels cereals el pa de blat. El consum de llegums és molt baix si el comparem amb Veneçuela. Seria necessari, llavors, augmentar el consum de cereals, preferiblement integrals; hortalisses, fruites, llegums i fruits secs de la dieta.

• El 53.2% de l’energia prové de fonts animals, amb la carn i derivats, el peix, la llet i derivats, i els ous com a representants. El consum de carn és elevat i inclou la carn de pollastre, de porc, de vedella, salsitxes i embotit; mentre que la llet, els ous de gallina i el peix que estigui disponible en el mercat són els exponents principals dels altres grups. Aquests grups aporten la majoria de proteïnes de la dieta i amb un elevat valor biològic, però també contribueixen al greix de la dieta amb greixos saturats i colesterol. Com a conseqüència d'això es recomana prendre aquells aliments amb menys greix, com carn de conill i/o llet desnatada.  

• Les begudes no làctiques, com les begudes alcohòliques, els refrescs i les gasoses, representen una part important de la dieta i seria convenient reduir el seu consum perquè aporten calories buides. Es podrien substituir per infusions, sucs naturals, brous i, evidentment, aigua.  

• La ingesta de greix de la dieta espanyola, 42 % de l’energia total, està per sobre de les recomanacions nutricionals (màxim del 35%)  Els principals responsables del greix de la dieta són les carns grasses, embotits i la brioixeria.

• La contribució dels hidrats de carboni a la dieta espanyola és baixa no arribant a les recomanacions nutricionals. Caldria augmentar la presència d'hidrats complexes, consumint, per exemple, cereals, llegums i tubercles.  

• Hi ha un 20% dels hidrats de carboni de la dieta espanyola que s’ingereixen en forma de sucres. Es fa peremtori disminuir la seva ingesta perquè són motiu de càries, sobrepès i obessitat. 

• Vist que la dieta espanyola mostra desequilibris, s'insta a una recuperació de la dieta mediterrània perquè és una alimentació rica, variada i saludable que afavoreix una alimentació equilibrada.

• La prevalença de sobrepès i obesitat en la societat espanyola augmenta amb l’edat  i els homes presenten taxes superiors en la majoria de les franges d’edat.

• A Espanya més de la meitat de la població adulta pateix excés de pes i el mateix succeeix amb un 44,5% dels infants espanyols de 6 a 9 anys. L'excés de greix i de sucre dins la dieta és la principal causa i, per tant, caldria disminuir el consum d'aliments que en contenen.

• Les principals causes de mort a Espanya són les malalties cardiovasculars i el càncer, cosa que correspon a les primeres causes de defunció en els països desenvolupats.

Val més bona gana que bona vianda

Del llibre Frases que han hecho historia de Carlos Fisas he extret aquesta anècdota que, per altra banda, explica perfectament quina és la funció fisiològica de l'acte de menjar. 

"Dionís el Vell, tirà de Siracusa que va viure del 430 al 368 a.C., va voler provar el brou espartà, aliment típic de l'alimentació dels habitants d'Esparta i molt famós. No li va agradar. L'espartà que l'havia preparat va dir-li:

-No m'estranya que no t'hagi agradat perquè et falta el condiment?

-I en què consisteix?-va replicar ell

-En la suor, la fatiga i la gana"