La web del World Cancer Research Fund Internacional, fundació sense ànim de lucre que promou la investigació del càncer, diu que el consum de soja no afecta la incidència de càncer de pit. I des de l'American Institute for Cancer Research (Institut Americà per la Recerca del Càncer) s'afirma que la soja es recomanable per persones amb càncer diagnosticat i per aquelles sense càncer.
Per tant, l'associació maligna entre soja i càncer és simplement falsa, un altre mite. De fet, no és estrany que tingui tanta força, atès que molts professionals sanitaris, per desconeixement penso, són els responsables de propagar-lo. I perquè una lògica errònia ens pot portar a fer associacions en teoria plausibles, però incertes. En la soja succeeix precisament.
Molts càncers són depenents d'hormones. Un dels més estudiats és el de pit, el qual, no sempre, però sí majoritàriament, es causat per estrògens (hormones sexuals femenines) Hi ha aliments vegetals que contenen fitoestrògens, anomenats així per la seva analogia amb els estrògens humans. Les més estudiades són les isoflavones, i la soja n'és extremadament rica. D'aquí parteix la idea: com conté unes substàncies que s'assemblen als estrògens; els estrògens poden causar càncer de pit; doncs, la soja és dolenta. Una raonament que acaba sent una falàcia perquè com s'ha comprovat no succeeix així.
Estudis recents suggereixen que les isoflavones de la soja poden tenir nul o fins i tot protector paper enfront el càncer de pròstata (cosa que indica que no hi ha cap contraindicació perquè els homes prenguin soja), de còlon, endometri, i de pit. L'evidència ens diu que la soja no només no perjudica, sinó que beneficia.
Per asseverar l'anterior, dir que després d'una revisió d'estudis sobre la soja es conclou que: el consum d'isoflavones de la soja podria disminuir el risc de càncer de pit en dones premenopàusiques i postmenopàusiques asiàtiques. Per altra banda, estudis en dones occidentals pre i postmenopàusiques no observa cap relació, ni positiva, ni negativa. Aquesta diferència en les poblacions s'explica pel consum tradicional de soja en Àsia, cosa que ha tingut una adaptació epigenètica positiva.
Aquest paper preventiu de la soja s'afegeix al seu paper neutre/positiu quan el càncer està instaurat. Així estudis de seguiment de dones amb càncer de pit i el seu consum de soja mostra que no hi ha efectes adversos, tant per dones asiàtiques, com americanes. D'altres, conclouen que dones post-menopàusiques tenen menys recaigudes a major consum de soja.
I sobre la seva possible interacció amb fàrmacs pel tractament de càncer de pit, com tamoxifeno o anastrozol? Doncs, els resultats són optimistes ja que s'aprecia una disminució de la mortalitat en dones sotmeses a tamoxifeno amb un major consum de soja, o bé una disminució de recaiguda en dones postmenopausiques tractades amb anastrozol.
Davant l'aclaparadora llista d'evidències sobre les bondats de les isoflavones de la soja sobre el càncer de pit, per què la seva mala fama? La raó ve d'assaigs en animals suplementats amb altes dosis de fitoestrògens. Igualment, un altre estudi, ja en dones amb càncer de pit, i que rebien suplements de proteína aïllada de soja (superiors a 50g /dia) mostraven una sobreexpressió de gens que condueixen a un a proliferació cel·lular. Mal pronòstic per tant. Malgrat aquests resultats descoratjadors, el costat positiu és que es tractava de suplements de soja, i no l'aliment per se o derivats, els quals apunten beneficiosos efectes com diuen els primers estudis d'aquesta entrada.
Conclusió
- La soja i els seus derivats poden formar part d'una dieta saludable
- La ingesta de soja, en dosis similars als països asiàtics (20-80 g/dia), s'associa a una reducció del risc de càncer de pit
- La ingesta de soja en dones amb càncer de pit no causa efectes adversos, i comporta, en alguns casos, una disminució de les recaigudes
- Les isoflavones de la soja sembla que no interfereixen amb els fàrmacs tamoxifeno i anastrozol pel tractament de càncer de pit.
- Si es vol consumir soja, que sigui naturalment o en forma de derivats (tofu, miso, heura), en cap cas prendre suplements
