Soja: desmontant mites

La web del World Cancer Research Fund Internacional, fundació sense ànim de lucre que promou la investigació del càncer,  diu que el consum de soja no afecta la incidència de càncer de pit.  I des de l'American Institute for Cancer Research (Institut Americà per la Recerca del Càncer) s'afirma que la soja es recomanable per persones amb càncer diagnosticat i per aquelles sense càncer. 

Per tant, l'associació maligna entre  soja i  càncer és simplement falsa, un altre mite. De fet, no és estrany que tingui tanta força, atès que molts professionals sanitaris, per desconeixement penso,  són els responsables de propagar-lo. I perquè una lògica errònia ens pot portar a fer associacions en teoria plausibles, però incertes. En la soja succeeix precisament.

Molts càncers són depenents d'hormones. Un dels més estudiats és el de pit, el qual, no sempre, però sí majoritàriament, es causat per estrògens (hormones sexuals femenines)   Hi ha aliments vegetals que contenen fitoestrògens, anomenats així per la seva analogia amb els estrògens humans. Les més estudiades són les isoflavones, i la soja n'és extremadament rica. D'aquí parteix la idea: com conté unes substàncies que s'assemblen als estrògens; els estrògens poden causar càncer de pit; doncs, la soja és dolenta. Una raonament que acaba sent una falàcia perquè com s'ha comprovat no succeeix així.

Estudis recents suggereixen que les isoflavones de la soja poden tenir nul o fins i tot protector paper enfront el càncer de pròstata (cosa que indica que no hi ha cap contraindicació perquè els homes prenguin soja), de còlon, endometri,  i de pit.  L'evidència ens diu que la soja no només no perjudica, sinó que beneficia.

Per asseverar l'anterior, dir que després d'una revisió d'estudis sobre la soja es conclou que: el consum d'isoflavones de la soja podria disminuir el risc de càncer de pit en dones premenopàusiques i postmenopàusiques asiàtiques. Per altra banda, estudis en dones occidentals pre i postmenopàusiques no observa cap relació, ni positiva, ni negativa.  Aquesta diferència en les poblacions s'explica pel consum tradicional de soja en Àsia, cosa que ha tingut una adaptació epigenètica positiva. 

Aquest paper preventiu de la soja s'afegeix al seu paper neutre/positiu quan el càncer està instaurat. Així estudis de seguiment de dones amb càncer de pit i el seu consum de soja mostra que no hi ha efectes adversos, tant per  dones asiàtiques, com americanes. D'altres, conclouen que  dones post-menopàusiques tenen menys recaigudes a major consum de soja. 

I sobre la seva possible interacció amb fàrmacs pel tractament de càncer de pit, com tamoxifeno o anastrozol? Doncs, els resultats són optimistes ja que s'aprecia una disminució de la mortalitat en dones sotmeses a tamoxifeno amb un major consum de soja, o bé una disminució de recaiguda en dones postmenopausiques tractades amb anastrozol.

Davant l'aclaparadora llista d'evidències sobre les bondats de les isoflavones de la soja sobre el càncer de pit, per què la seva mala fama? La raó ve d'assaigs en animals suplementats amb altes dosis de fitoestrògens. Igualment,  un altre estudi, ja en dones amb càncer de pit, i que rebien suplements de proteína aïllada de soja (superiors a 50g /dia) mostraven una sobreexpressió de gens que condueixen a un a proliferació cel·lular. Mal pronòstic per tant. Malgrat aquests resultats descoratjadors, el costat positiu és que es tractava de suplements de soja, i no l'aliment per se o derivats, els quals apunten beneficiosos efectes com diuen els primers estudis d'aquesta entrada.

Conclusió

• La soja i els seus derivats poden formar part d'una dieta saludable
• La ingesta de soja, en dosis similars als països asiàtics (20-80 g/dia), s'associa a una reducció del risc de càncer de pit
• La ingesta de soja en dones amb càncer de pit no causa efectes adversos, i comporta, en alguns casos, una disminució de les recaigudes
• Les isoflavones de la soja sembla que no interfereixen amb els fàrmacs tamoxifeno i anastrozol pel tractament de càncer de pit. 
• Si es vol consumir soja, que sigui naturalment o en forma de derivats (tofu, miso, heura), en cap cas prendre suplements

Llet de vaca i lactis (IV)

Seguint amb la  temàtica de la llet de vaca i lactis, avui toca parlar sobre la relació entre el seu consum i les malalties amb més prevalença en la nostra societat. Això és el que diuen els estudis fins el moment:

Malalties cardiovasculars

En general, hi ha una correlació entre el consum de lactis i una menor incidència de malalties cardiovasculars com recullen els estudis següents:

• Association of dairy intake with cardiovascular disease and mortality in 21 countries from five continents (PURE): a prospective cohort study (2018)
• “Dairy consumption and CVD: a systematic review and meta-analysis” (2016)
• “Dairy consumption and risk of cardiovascular disease: an updated meta-analysis of prospective cohort studies” (2015)
• “Dairy foods and risk of stroke: a meta-analysis of prospective cohort studies” (2014)
• The effects of changing dairy intake on trans and saturated fatty acid levels- results from a randomized controlled study" (2014)
• "The relationship between high-fat dairy consumption and obesity, cardiovascular, and metabolic disease" (2013)
• "Milk and dairy consumption and incidence of cardiovascular diseases and all-cause mortality: dose-response meta-analysis of prospective cohort studies" (2011

 Mentre que en d'altres no apareix cap canvi significatiu en els paràmetres cardiovasculars:

• "Effects of High and Low Fat Dairy Food on Cardio-Metabolic Risk Factors: A Meta-Analysis of Randomized Studies" (2013)

Encara que sí  apareixen diferències de pes entre els consumidors de llet entera i desnatada. Segons l'estudi de dalt  es detecta un petit  augment de pes en els consumidors de tots dos tipus de llet,  encara que reduït, però crida l'atenció que sigui el doble en aquell grup amb lactis desnatats. Igualment, els que prenen lactis enters mostren una reducció del contorn de cintura significatiu (cosa que no passa amb els desnatats) amb la qual cosa el lleuger aument de pes no sembla tan important.

Obesitat

• "The relationship between high-fat dairy consumption and obesity, cardiovascular, and metabolic disease" (2013)

En aquesta revisió d'estudis  observacionals, no es va trobar correlació entre lactisrics en greix  i obesitat. De fet, la major part d'ells (11 de 16) va trobar una correlació inversa,  cosa que significa que les persones amb més ingesta de lactis rics en greix, més prims estaven o més pes perdien. Paral·lelament, no s'aprecia que els productes desnatats o baixos en greix afavoreixin menor pes o ajudin a prevenir l'obesitat.

Diabetis 

• The relationship between high-fat dairy consumption and obesity, cardiovascular, and metabolic disease" (2013)

La revisió anterior pel que fa a la relació entre consum de lactis rics en greix  i diabetis tipus 2  mostra que en 3 de 8   hi ha una correlació inversa: més lactis amb greix, menys diabetis. En la  resta d'estudis no es va trobar cap relació. Respecte el consum de lactis baixos en greix, també va revelar una associació inversa o cap.

• Milk products, insulin resistance syndrome and type 2 diabetes (2009)
• The consumption of milk and dairy foods and the incidence of vascular disease and diabetes: an overview of the evidence(2010)

En ambdós estudis  apareix una relació inversa entre lactis i diabetis tipus 2 i síndrome metabòlic, és a dir, a més lactis, menys diabetis



Salut metabòlica

• The relationship between high-fat dairy consumption and obesity, cardiovascular, and metabolic disease" (2013)

Sobre la salut metabòlica, d'un total d' onze estudis revisats, la majoria van mostrar millors indicadors entre les persones amb una ingesta de lactis amb nivells alts de greix. La resta d'estudis no va trobar relació significativa, i només un, una relació negativa amb un indicador pitjor.

Càncer

•  Dairy consumption and risk of breast cancer: a meta-analysis of prospective cohort studies (2011)

Els resultats mostren que hi ha una correlació inversa entre lactis i càncer de pit: a més lactis, menys incidència d'aquest tipus de càncer.

• Colorectal cancer and nonfermented milk, solid cheese, and fermented milk consumption: a systematic review and meta-analysis of prospective studies (2014)
• Dairy products and colorectal cancer risk: a systematic review and meta-analysis of cohort studies    (2012)

• Dairy foods, calcium, and colorectal cancer: a pooled analysis of 10 cohort studies (2004)

En els tres estudis anteriors  apareix una relació inversa. Major consum de lactis s'associa a un menor índex de càncer colorectal.

• Milk and dairy consumption and risk of bladder cancer: a meta-analysis  (2011)

La investigació en aquest darrer no mostra cap relació entre el consum de lactis i el càncer de vesícula

• Dairy products, calcium, and prostate cancer risk: a systematic review and meta-analysis of cohort studies (2014)

Aquesta revisió mostra que hi ha un lleuger augment del risc de càncer de pròstata en aquells homes que més lactis consumeixen. En concret, un risc relatiu del 9% respecte als que menys lactis ingereixen. I també  s'observa que el risc augmenta un 7% per cada 400 g diaris d'aliment consumit.

Curiosament, la relació varia segons el tipus de lacti ingerit:

• El consum de llet entera no  mostra cap relació, ni bona, ni negativa. 
• Contràriament, la llet semidesnatada, mostra un augment del risc relatiu del 14% entre els que més prenien comparat amb els que menys, i un augment del  6% per cada 200g diaris de consum, que s'estabilitza als 300-400g.
• El consum de formatge va mostrar un augment del risc relatiu del 7% i un augment del 10% per cada 50g de consum diaris.
• En el iogurt, el risc relatiu era del 12%, amb un augment del 8% per cada 100 g d'ingesta diària.
• Respecte altres lactis, els estudis eren escassos i no es va veure associació, cas de la mantega o  gelats.

 Vist els resultats de l'estudi anterior hem de relativitzar l'efecte dels lactis en el desenvolupament del càncer de pròstata. Perquè en l'estudi es parla del risc relatiu, el qual compara l'aparició de càncer  entre persones amb més i menys consum de lactis. Això no significa que  els que van consumir menys lactis no patissin càncer, atès que en tots dos grups va haver casos de càncer de pròstata. I en global,  la majoria de persones en tots dos grups no va desenvolupar càncer. A més, hi ha diferències significatives segons el tipus de lacti ( la llet entera o gelats no mostren cap risc)

Conclusió

De moment, la majoria d'estudis , o bé veuen una associacó favorable, o bé cap relació negativa entre el consum de lactis i malalties cardiovasculars, la diabetis, l' obesitat , o bé el càncer. Només en el càncer de pròstata hi ha un petit risc,encara que baix, i no general per tots els tipus de lactis (la llet entera i els gelats no mostren cap efecte) Per tant, és infundat afirmar que el consum de lactis sigui perjudicial, i menys, no recomanar el seu consum vist les proves a favor, i que he intentat mostrar en anteriors entrades: estudis sobre  els efectes de la llet entera i la llet desnatada sobre diferents marcadors i malalties, les propietats nutricionals de la llet tractada, la presència de contaminants en la llet

Amb el que diu l'evidència científica, no cal prestar atenció al que diuen altres fonts que no aporten cap tipus de prova. La llet, i els lactis en general, com qualsevol aliment, no són indispensables, sens dubte, però poden fer més rica la nostra dieta amb poc cost i sense efectes perjudicials per a la salut,  el que importa al cap i a la fi.

Salut i bons aliments!

Càncer i alimentacio II

Com hem vist el càncer està relacionat amb la genètica, l'edat,  la infecció de virus, l' estat del sistema immune, així com agents cancerígens que es troben en l'ambient. Aparentment, assistim impotents a ser una altra víctima.

No obstant  a això mencionat, en aquesta entrada veurem com està en les nostres mans la capacitat de prevenir molts tipus de càncer i disminuir el risc de patir altres tipus.

Estil de vida

Portar un estil de vida en el qual minimitzem els riscs següents és , avui en dia. la millor garantia per allunyar el fantasma del càncer.

Obesitat

Un excés de greix està associat a un risc més elevat. L'obesitat es un estat nutricional que pot ser degut a múltiples causes:  disbiosi, hormones, genètic, encara que la principal causa té veure amb un excès de calories ingerides. Controlar la quantitat, i més important, la qualitat de les calories que es consumeixen és el camí per aconseguir un pes estable i un nivell de greix dins la normalitat.

Tabac

El consum de tabac causa 1 de cada 3 tumors del món.  Altra dada: abans de l'arribada del tabac des d'Àmèrica, a Europa no existia el càncer de pulmó. I no és l'únic tipus de càncer. El tabac també està darrera de càncers de cap i coll (llengua, llavis, etc), i bufeta urinària.

Alcohol

Pot provocar càncer de coll i laringe, d'esòfag, fetge, mamella, còlon, i recte.  No importa la graduació i el tipus de beguda alcohòlica perquè la substància que anomenem alcohol, etanol, forma part de totes elles.

Temperatura

S'ha vist que la temperatura de les begudes probablement està relacionat amb el càncer d'esòfag. Independentment de la beguda, ingerir begudes calentes (65ºC o més)  pot ser perjudicial. Així que millor esperar que es refredi una mica.

Protecció solar

Una menor exposició de la pell a la radiació UV dels raigs de Sol és suficient per prevenir el carcinoma i el melanoma,càncers de pell.

Alimentació

Els anteriors riscs són fàcilment evitables, tan sols falta no consumir cap de les drogues, prendre begudes no excessivament calentes, limitar exposició al Sol, i controlar el pes (greix) corporal . Aquesta darrera pot ser més difícil per alguna gent, però amb ajuda es pot acosenguir.  El que és cert és que en el tema de l'alimentació tothom participa, menjar és un plaer i una necessitat inevitable.  I malgrat ser imprescindible i un factor important en el desenvolupament d'alguns tipus de càncer, tenim el poder d'incidir sobre la dieta. 

Anem a desgranar el que se sap a partir d'estudis científics sobre l'efecte dels aliments, o més aviat dels nutrients continguts, sobre el càncer.

• Fibra

El consum de fibra es correlaciona amb menor risc, especialment de càncer colorrectal.

Aliments rics en fibra: cereals integrals, verdures, llegums, fruita

• Licopè

Està relacionat en la prevenció de càncer de pulmó, d'estòmac, pròstata, còlon, oral, esòfag.

Metabòlit present en tomàquets, síndria, albercocs. La seva absorció s'incrementa amb presència d'oli d'oliva.

• Crucíferes

Contenen metabòlits amb propietas anticàncer pel de cap i coll, esòfag, i estòmac.

Les crucíferes són una família de plantes que inclou la col, col-i-flor, bròquil, i derivats.  Es recomana cuinar-les al vapor, ja que els metabòlits passen fàcilment a l'aigua si es bull, o bé es destrueixen amb més rapidesa com més alta és la temperatura.

•  Flavonoides

Metabòlits que poden inhibir la proliferació cel·lular disminuint el risc. Potser es deu a la seva acció antioxidant.

Presents en verdures i fruita: poma, api, ceba, julivert, té, etc

• Compostos sulfurats

També funció antiaterogènica i de reduir la hipertensió. 
Es troben en all i ceba.

• Soja

Conté isoflavones que poden contribuir a un agment del risc de càncer de mamella estrògendependent, és a dir, aquell que és causat per hormones. Precisament el majoritari en aquest tipus de càncer. Per això, no es recoma el seu consum en dones que han patit aquest tipus de càncer.

• Beta-carotè

Antioxidant present en pastanaga, albercocs, carbassa. Estudis amb persones fumadores suplementades amb aquesa substància mostren un augment de càncer de pulmó.

• Àcid fòlic

La vitamina B9 està relacionada amb un menor nivell de càncer de pit, còlon i pancreàtic.També és important per reduir els nivells d'homocisteïna, relacionat amb el risc cardiovascular (entrada on parlo d'aquest tema), i participa en la formació de glòbuls vermells.

Aliments on es troba: fetge, verdures, cereals integrals,  llegums.

• Carn

La carn vermella (vedella, xai, parts de porc, cavall o cabra) està relacionada amb un augment de càncer colorectal. També de pròstata i pàncrees. De fet l'Agència Internacional per la Investigació del càncer la qualifica com a probablement cancerígena en humans (grup 2A) 

No obstant, hem de prestar més atenció a carn processada, que rep una qualificació més alta: cancerígena pels humans (grup1) Aquí entrarien tots aquells preparats càrnics sotmesos a salat, fumat, curats, fermentats: salsitxes, frankfurts embotits, bacon, salses a base de carn, etc. L'explicació és el seu contingut de nitrats com a conservants, els quals es converteix en nitrosamines, altament cancerígens.

Sobre aquest tema i matisant el missatge, el tabac també rep la qualificació més alta de l'escala,
grup 1. Ara bé, això no significa que la carn i el tabac tinguin el mateix poder de produir càncer. El tabac multiplica per molt el risc, mentre la carn té menys influència. A més, si a la dieta s'hi afegeix fibra i altres substàncies preventives mencionades, el risc disminueix. 

• Temperatura de Cocció

La temperatura de cocció és proporcional al augment de risc. S'ha comprovat que coure carns, independentment del tipus, i també peix, a altes temperatures, com a la brasa, produeix la formació de composts altament cancerígens. Cal, doncs, donar preferència altres mètodes més saludables: al vapor, bullit, planxa, forn a baixa temperatura.

La quantitat d'estudis d'investigació en marxa i el ritme que s'avança fan preveure tenir més coneixement en un futur pròxim. I en paral·lel, el descobriment d'estratègies terapèutiques per revertir i eliminar un càncer van en progressiu augment.  Això dóna esperança a una cura total. De moment, el que he exposat en aquestas dues entrades sobre el càncer és el que ha trobat la ciència en relació al risc de càncer. Suficient perquè comencem a ser més conscients amb les nostres desicions.

Salut i bons aliments!


BIBLIOGRAFIA

cancer.net

mejor sin cancer.org

ESTELLER, Manel. Parlem de Càncer. Barcelona: La Magrana, 2018

Càncer i alimentació I

Una paraula que causa pànic col·lectiu, la bèstia negra de la nostra actual societat per la seva relació amb patiment, mort, desgràcia.  No es d'estranyar que entorn aquest concepte hagin sortit les més divereses, teories, explicacions, remeis, dietes, associacions, mites, que enlloc d'aportar llum i serenitat per comprendre més bé aquesta patologia, ans al contrari, porten a la confusió,  a l'absurditat, a caure víctimes de l'especulació i falses promeses, en definitiva  a viure més perduts del que seria necessari.  Entrem a veure el que hi ha de veritat després d'extreure tanta palla.

El terme càncer s'associa avui a la patologia que està entre les causes principals de mort al món, però per molta altra gent, aquest terme els sona més a un signe del zodíac,  concretamnet el que té aparença d'un cranc.  I es que el terme càncer prové de la paraula grega καρκίνος ( karkinos) que significa cranc.   Els metges van optar per aquest terme  per la semblança a les potes d'un cranc de les lesions ulceroses cròniques que veien en els seus pacients.  Unes lesions que no necessàriament tenien que veure amb la malaltia del càncer.  De la mateixa arrel surt καρκίνωμα (karkinoma) és a dir carcinoma, que porta el sufix-oma que vol dir tumor, significant tumor canceròs. I del grec va passar al llatí com a cancer (sense accent) tal com ens ha arribat avui en dia.  Curiosament, els àrabs, molt influenciats per la medicina grega també usaven la paraula cranc ( saratan en àrab), per referir-se tant a l'animal com als tumors cancerosos, la qual va ser assimilada per la llengua castellana com a zaratán, encara avui usada per a referir-se al càncer, encara que exclusivament al de mamella.

I que és realment el càncer?

En fisiologia s'anomena a un creixement descontrolat, anormal, desorganitzat i nou de cèl·lules com a neoplàsia. Aquesta nova massa de cèl·lules rebels s'anomenaun tumor. A vegades aquest tumor és benigne perquè les cèl·lules proliferen confinades sense causar dany, però en d'altres ocasions les cèl·lules rebels són més agressives i envaixen altres teixits (metàstasi) posant en perill el seu correcte funcionament, en aquest cas es diu que es un tumor maligne o càncer. 

Ara bé, com hi ha diferents  causes perquè passi això i els teixits afectats són tan diversos, no es pot parlar d'una malaltia única, sinó com a un conjunt de malalties depenent del teixit afectat , d'aquí que es parli de càncer colorrectal, càncer de pulmó, melanoma (de pell), osteosarcoma (ossos), linfoma (ganglis), etc. Considerant els distints tipus cel·lulars del cos es pot parlar de 120 tipus de càncer.

Causes de l'aparició del càncer?

És molt difícil establir relacions de causa i efecte en el cas del càncer. No hi ha prou evidències per parlar de causes, entenen causa un factor, la presència del qual és  definitiva per produir un fenomen. En el càncer es més correcte parlar de factors de risc, els quals no desencadenen per si sols un efecte, més aviat la  seva presència  determina la probabilitat (risc) d'aparició de càncer.

La probabilitat de patir càncer varia segons el sexe: els homes tenen un 33% de probabilitats, enfront el 25 % de les dones.  Clar que això és generalitzar, perquè com ara veurem depèn molt de  factors que són modificables. 

Els factors de risc per ara identificats pel càncer són:

-Genètica
-La obesitat
-El tabac
-L'alcohol
-L'alimentació
-Contaminants
-Radiacions
-El sedentarisme
-Virus
-L'edat
-Sistema immunitari deprimit

I entre tots ells els factors més importants són aquells que es deriven del  nostre estil de vida, en comparació amb els biològics (innats) o ambientrals (entorn). Els nostres hàbits i pràctiques,  com la ingesta de calories, el tipus d'alimentació, l'activitat física, el consum de drogues, ús de cremes solars, etc tenen la major part de culpa d'augmentar o reduir el risc de patir càncer.

Factors biològics

No podem modificar-los ja que són innats, afortunadament tenen un minoritari impacte en la generació de càncer. Es considera que la genètica responsable en un 10% de determinats tipus de càncer. 

I com que pot estar escrit en els nostres gens aquest risc, passa que també s'hereda, d'aquí que es conseguin com a tumors hereditaris o familiars. El que els delata és la seva aparició en edats més joves del que sol ser habitual, i després que apareixen en varis familiars de primer grau: àvia, filla i neta tinguin càncer de pit , per exemple.

L'edat és un altre factor de risc, com més envellim més probabilitat de què es cometin errors en la replicació de les cèl·lules del cos. 

Factors ambientals

La infecció per determinats virus pot generar càncer. Entre els responsables estan els virus de la hepatitis C i B relacionats amb el càncer de fetge, o el virus del papil·loma humà relacionat amb el càncer de coll uterí, cap i coll, vulva, penis i anus. La transmissió d'aquests virus és a través de la sang, fruit de compartir xeringues, transfusions, o mitjançant el coit. 

Continuant amb l'acció de  determinats virus, també se sap que el virus  VIH causant del síndrome de la  immunodeficiència  adquirida (SIDA), deixant sense defenses a l'hoste, fa augmentar la probabilitat de càncer. En aquest cas s'associa a sarcoma de Kaposi degut a  la destruccio de limfòcits T que  causa el virus. En aquest cas de forma indirecta, perquè el factor de risc és un sistema immune deprimit.  Aquest cas també es pot donar en pacients immunosuprimits a causa de rebre un òrgan transplantat. Els fa més vulnerables a desenvolupar càncer.

La radiació, ja sigui per alta intensitat, o per freqüents dosis, pot produir càncer. Cal prestar atenció a la radiació UV provinent del Sol , així com també altra tipus de radiació ionitzant, com la que acostuma a emplear-se en  radiografies, o be tomografies axials computeritzades (TAC) La moderació és la clau.

Els xenobiòtics són substàncies que es troben en l'ambient, estranyes a l'organisme i que poden repercutir en l'aparició de càncer.  Els trobem en les emissions de les indústries, dels tubs d'escapament de vehicles, formant part de materials i objectes d'ús quotidià, etc. Un dels més coneguts és l'asbest (amiant) responsable directe del càncer conegut com mesotelioma, que afecta les membranes que recobreixen els pulmons, així com responsable de casos de càncer de pulmó, laringe i ovari.

Factors estil vida 

Per ser els que tenen més repercussió en el càncer parlaré d'ells amb més detall en la següent entrada.



BIBLIOGRAFIA

ESTELLER, Manel. Parlem de Càncer. Barcelona: La Magrana, 2018

Tòxic alimentari: l'acrilamida

L'acrilamida és una substància química utilitzada en la indústria (per exemple en la fabricació de poliacrilamides) que presenta importants efectes nocius sobre la salut. Així, s'ha pogut comprovar que produeix lesions en el sistema nerviós originant neuropaties en humans,  també que pot causar problemes de reproducció en animals, i està considerat un pro-cancerigen en humans (classe 2A) segons l'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer. (1)

Davant aquestes evidències,  l'any 2002 es va produir un fort impacte i confusió quan un grup d'investigadors suecs va trobar presència d'aquesta substància en alguns aliments. 

Aliments de temporada: la coliflor

A partir d'aquesta entrada enceto una sèrie de ressenyes d'aliments que podem trobar a les parades dels pagesos del mercat, cosa que significa que són productes frescos i de temporada. Iniciem la descripció amb un aliment present en el mes que cursem, gener, i que es cultiva durant tot l'hivern: la coliflor. 

La coliflor és una planta que té el seu origen en la conca est del Mediterrani, és a dir, el Pròxim Orient. Van ser els romans qui van iniciar el seu cultiu i el van estendre a totes les parts del seu imperi. 

La part comestible de la coliflor correspon a la seva inflorescència (conjunt de flors) que en aquesta varietat de col i per selecció humana s'ha potenciat.

Des del punt de vista nutricional i en tractar-se d'una verdura es pot dir que és rica en aigua, fibra, minerals i vitamines. Això la fa un aliment amb baix contingut calòric, però altament nutritiu i saciant.

La seva composició nutricional és la següent:

Observant la taula es pot apreciar el seu alt contingut en fibra, de naturalesa insoluble, i per tant va molt bé per combatre el restrenyiment. Pel que fa als minerals, conté quantitats destacades de calci, magnesi, fòsfor, tots ells involucrats en la mineralització òssia, a més de potassi, fonamental en la transmissió nerviosa i el control de la hipertensió.  Sobre les vitamines presents, destacar la niacina o vitamina B3, que actua com a coenzim en el bon estat del sistema nerviós i la regulació del metabolisme; l'àcid fòlic o vitamina B9, que participa en l'eliminació de l'homocisteïna; la vitamina C, agent antioxidant, juntament amb els beta carotens que també es troben. 

A part de les seves propietats nutritives, la coliflor, com altres plantes de la família de les crucíferes (col, bròquil, rave, etc) presenta una sèrie de compostos amb propietats saludables. Es tracta d'unes substàncies amb sofre que, precisament, també són les responsables de l'olor característic d'aquestes plantes quan es couen. D'aquesta manera, s'ha estudiat l'isocianat sulforafan com a promotor de reaccions d'eliminació de substàncies cancerígenes, i l'indol-3-carbinol, que presenta evidències en la inhibició de processos cancerígens relacionats amb les hormones sexuals, com el càncer de mama i el de pròstata (Steinmetz KA, Potter JD, 1996). Per tant, el consum regular de coliflor o altres verdures de la família de les crucíferes té un efecte protector en el desenvolupament d'alguns càncers. No obstant, i degut a la presència d'aquests compostos amb sofre, i l'alt contingut amb fibra, es traca d'un aliment que provoca flatulències i no és recomanable a aquelles persones amb el còlon irritable, la malaltia de crohn o que presentin molèsties intestinals.

Un altre factor limitant del consum de coliflor, i en general de les crucíferes, és que poden bloquejar l'absorció de iode quan es mengen crues a causa d'un component natural present que s'allibera en masticar l'aliment. Això no succeeix quan es cuinen. En conseqüència, cal tenir-ho present per aquelles persones amb una alimentació basada en productes crus, o aquelles afectades d'hipotiroïdisme. 

Bé, ara que coneixeu millor aquest aliment disponible en el mercat, potser us engrescareu a incorporar-lo a la dieta, així que aquí us deixo una suggerència culinària per anar fent boca. Salut!

Recepta de mongetes amb coliflor

BIBLIOGRAFIA

Steinmetz KA, Potter JD. Vegetables, Fruit and cancer prevention: a review. J Am Diet Assoc. 1996 Oct;96(10):1027-39.