Índex global de qualitat nutricional

Una dada que ens aporta la riquesa nutricional d'un aliment és, sens dubte, la seva composició en nutrients. Conèixer quins nutrients conté i en quina quantitat permet determinar els aliments que representen una font principal del nutrient d'interès, o bé millorar la dieta a través de combinacions d'aliments que es complementen bé a raó de la seva composició nutricional. 

Per descomptat, és una dada que ens permet comparar els distints aliments i triar aquells que millor s'adapten a la dieta buscada, perquè al capdavall el que ens interessa és l'efecte dels nutrients, malgrat comprem aliments. 

Aquest exercici motivat per una intenció saludable és, no obstant, un maldecap de fer. La gran quantitat d'informació que revela la composició d'un aliment converteix aquesta voluntat en poc pràctica, a més d'incomprensible, per aquella persona profana en aquest tema. Les dades sobre la quantitat d'energia, proteïnes, diferents greixos, tipus de carbohidrats, per no parlar de vitamines i minerals, pot ser un còctel massa espès per arribar a valorar la qualitat nutricional d'un determinat aliment. 

Amb l'objectiu de fer més senzill aquest exercici de compar els diferents aliments tenint en compte la seva densitat nutricional i densitat energètica, la universitat de Yale va desenvolupar un sistema de valoració molt pràctic. Aquest mètode anomenat índex global de qualitat nutricional  (ONQI, en anglès) es basa en establir un índex (valor) a cada aliment dins una escala d' 1 a 100. D'aquesta manera els aliments amb més puntuació tenen una major qualitat nutricional. Qualificant cada aliment amb un sol número i establint un ordre s'aconsegueix, doncs, comparar els diferents aliments d'una manera ràpida i còmoda. 

I és que l'índex és el resultat d'un algoritme desenvolupat pel doctor David Katz, antic director del departament de salut de Yale, que sospesa els nutrients d'un aliment. Així si conté nutrients considerats saludables, vitamines i proteïnes, augmenta el valor de l'índex; per contra, si en la seva composició hi ha sucre afegit, sal, i greixos saturats i trans, el redueix.

El resultat final és que el bròquil s'erigeix com un aliment amb un valor 100, com el nabiu, la taronja o les mongetes verdes. I a l'altre extrem apareixen els refrescs amb gas i els polos amb una puntuació d'1. Podem veure un llista més exhaustiu en aquest enllaç: 

Rànquing d'aliments

Es tracta d'una altra guia alimentària per ajudar-nos a menjar de forma més saludable. No s'ha de prendre com una veritat única perquè els criteris aplicables per qualificar els aliments poden divergir sense que el resultat sigui pitjor. En tot cas, és una bona eina que no ens ha de fer oblidar que el més recomanable és seguir una dieta variada per assegurar-nos de rebre tots els nutrients, agradable perquè ens ha de provocar plaer i no rebuig, i suficient, és a dir, que cobreixi les nostres necessitats d'energia i nutrients.

Aliments de temporada: Kiwi

Aquesta fruita ovalada i peluda que apareix en el mercat durant aquestes dates no té un origen tan llunyà com pensem.

De fet, molts kiwis que es vénen provenen de la penísula ibèrica. Galícia és la regió espanyola on es concentra la major producció de kiwi de l'Estat. Tot i així, la majoria de kiwi del món prové d'unes illes australs, Nova Zelanda. I encara que l'origen del nom de la planta, i d'aquí la fruita, es d'autoria d'aquest país insular, no és el bressol de la planta.

Escoltant el nom amb el que fou designada la planta en els seus inicis podrem ubicar més bé la regió de la qual és autòctona aquesta planta: groseller de la China. Sí, la planta de kiwi té el seu origen en una regió de la Xina. Es tracta d'un planta enfiladissa que produeix uns fruits agrupats en raïm: unes baies de polpa verda.  I de la Xina la planta va passar a Nova Zelanda de la mà, precisament, de misioners espanyols . Finalment, aquest país s'ha convertit en el principal productor mundial i ha donat el nom amb que ha esdevingut més popular la fruita, kiwi,  mot que prové del nom d'una au endèmica d'aquesta illa, i motivat per la versemblança de color de la pell del fruit de la planta amb les plomes d'aquesta au. I també perquè sembla ser que a la mencionada au li agrada alimentar-se d'aquesta fruit.

La planta de kiwi, de nom científic Actidinia deliciosa, és una planta de clima templat que necessita una temperatura òptima de 25ºC-30ºC i una humitat relativa alta, al voltant del 60%. Aquest fet explica perquè la façana costera de Galícia sigui propícia pel seu cultiu.

Sobre l'aspecte nutricional d'aquest fruit cal observar la següent taula (valors per 100g de part comestible):

Font: Base de dades BEDCA 

Es tracta d'una fruita molt rica en aigua, contingut moderat d'hidrats de carboni  i quasi gens de greixos. Cal destacar el seu contingut en fibra soluble que és molt beneficiosa en casos de restrenyiment. Aporta més quantitat de vitamina C que una taronja (59mg  davant els 50.6 mg d'una taronja) I és ric en potassi, el qual li dona un poder diürètic, a part de què ajuda en casos d'hipertensió. 

D'altres efectes saludables que produeix el kiwi prové del seu contingut en actidina, un enzim natural que afavoreix la digestió de proteïnes.

Al igual que succeeix amb les maduixes, les persones propenses a càlculs renals d'oxalat haurien de moderar el seu consum perquè és una fruita rica en oxalats. 

Es tracta, per tant,  d'una fruita amb molt poques calories, poc dolça, rica en minerals i vitamines, i que és molt útil per afavorir la digestió i el trànsit intestinal.  

I per acabar una recomanació de web amb moltes receptes per preparar aquesta fruita

http://www.recetakiwi.com/

Crispetes explosives

Les crispetes que es vénen en bosses per fer al microones de casa i amb les quals podem acompanyar la pel·lícula còmodament asseguts al sofà no són tan pures com sembla. 

Aquestes crispetes industrials estan impregnades d'un saboritzant anomenat diacetil que s'usa per conferir el sabor a mantega i així fer-les més gustoses. No obstant, aquest ingredient és tòxic quan s'inhala (cosa que precisament succeeix quan es fan les crispetes al microones), i es que produeix l'anomenada malaltia pulmonar de les crispetes. Una pataologia que porta a l'obstrucció de les vies respiratòries i que en medicina es coneix com a bronquiolitis obliterant. Una malaltia fins el moment incurable.

De fet, fa temps que la malatia està associada als treballadors de les plantes d'elaboració de crispetes per al microones, però no fou fins el 2007 que va saltar a la llum quan un home va portar a un fabricant als tribunals per haver desenvolupat la malatia. Resulta que el querellant va desenvolupar la malaltia després d'estar consumint 2 bosses diàries de crispetes durant 10 anys. I va rebre la raó perquè es va considerar que ni el fabricant ni el supermercat on es venia el producte van advertir de les conseqüències per a la salut, amb la qual cosa va ser indemnitzat amb 7.2 milions de dòlars per danys. 

El diacetil no es troba únicament en les crispetes, sinó que es usat per la indústria en altres productes, com margarines i certs olis de cuina, cas dels que s'envasen en aerosol.

Fins el moment molts fabricants de crispetes per al microones han eliminat el diacetil de la seva composició, però en molts casos també l'han substituït per altres compostos amb igual risc per a la salut. 

De nou un altre cas d'additiu alimentari que no caldria afegir, del que no s'ha alertat prou dels seus efectes per les autoritats competents, i que està present en aliments de fàcil accés per part dels consumidors, molts d'ells infants. Caldrà continuar insistint per demanar canvis en la legislació alimentària.

BIBLIOGRAFIA

Article sobre la malaltia pulmonar de les crispetes apareguda de la BBC

Ressenya sobre la malaltia Bronquiolitis obliterant