A partir d'aquesta entrada enceto una sèrie de ressenyes d'aliments que podem trobar a les parades dels pagesos del mercat, cosa que significa que són productes frescos i de temporada. Iniciem la descripció amb un aliment present en el mes que cursem, gener, i que es cultiva durant tot l'hivern: la coliflor.
La coliflor és una planta que té el seu origen en la conca est del Mediterrani, és a dir, el Pròxim Orient. Van ser els romans qui van iniciar el seu cultiu i el van estendre a totes les parts del seu imperi.
La part comestible de la coliflor correspon a la seva inflorescència (conjunt de flors) que en aquesta varietat de col i per selecció humana s'ha potenciat.
Des del punt de vista nutricional i en tractar-se d'una verdura es pot dir que és rica en aigua, fibra, minerals i vitamines. Això la fa un aliment amb baix contingut calòric, però altament nutritiu i saciant.
La seva composició nutricional és la següent:
Observant la taula es pot apreciar el seu alt contingut en fibra, de naturalesa
insoluble, i per tant va molt bé per combatre el
restrenyiment. Pel que fa als minerals, conté quantitats destacades de
calci, magnesi, fòsfor, tots ells involucrats en la mineralització òssia, a més de
potassi, fonamental en la transmissió nerviosa i el control de la hipertensió. Sobre les vitamines presents, destacar la
niacina o vitamina B3, que actua com a coenzim en el bon estat del sistema nerviós i la regulació del metabolisme;
l'àcid fòlic o vitamina B9, que participa en l'eliminació de
l'homocisteïna; la
vitamina C, agent antioxidant, juntament amb els
beta carotens que també es troben.
A part de les seves propietats nutritives, la coliflor, com altres plantes de la família de les
crucíferes (col, bròquil, rave, etc) presenta una sèrie de compostos amb propietats saludables. Es tracta d'unes substàncies amb sofre que, precisament, també són les responsables de l'olor característic d'aquestes plantes quan es couen. D'aquesta manera, s'ha estudiat
l'isocianat sulforafan com a promotor de reaccions d'eliminació de substàncies cancerígenes, i
l'indol-3-carbinol, que presenta evidències en la inhibició de processos cancerígens relacionats amb les hormones sexuals, com el càncer de mama i el de pròstata (Steinmetz KA, Potter JD, 1996). Per tant, el consum regular de coliflor o altres verdures de la família de les crucíferes té un efecte protector en el desenvolupament d'alguns
càncers. No obstant, i degut a la presència d'aquests compostos amb sofre, i l'alt contingut amb fibra, es traca d'un aliment que provoca flatulències i no és recomanable a aquelles persones amb el
còlon irritable, la
malaltia de crohn o que presentin molèsties intestinals.
Un altre factor limitant del consum de coliflor, i en general de les crucíferes, és que poden
bloquejar l'absorció de iode quan es mengen crues a causa d'un component natural present que s'allibera en masticar l'aliment. Això no succeeix quan es cuinen. En conseqüència, cal tenir-ho present per aquelles persones amb una alimentació basada en productes crus, o aquelles afectades d'
hipotiroïdisme.
Bé, ara que coneixeu millor aquest aliment disponible en el mercat, potser us engrescareu a incorporar-lo a la dieta, així que aquí us deixo una suggerència culinària per anar fent boca. Salut!
Recepta de mongetes amb coliflor
BIBLIOGRAFIA
Steinmetz KA, Potter JD.
Vegetables, Fruit and cancer prevention: a review.
J Am Diet Assoc. 1996 Oct;96(10):1027-39.
