Breu ressenya de la patata

LLegint el llibre Història de la Gastronomia de Néstor Luján m'ha semblat encertat fer uns cinc cèntims del que s'explica sobre la patata, ja que ofereix una interesantíssima descripció de la història d'aquest tubercle, i és un exemple de com la dieta és un procés gradual i en plena evolució.

El secret de la truita mexicana

La pelagra és una malaltia que deriva dels mots italians pelle, pell, i agra, àspera, ja que produeix una aspresa en la pell que provoca dolor com un dels símptomes més característics, i que pot causar la mort. Fou descrita per primera vegada l'any 1730, però no fou fins els anys 40 dels segle XX que es va descobrir el seu origen.

Inicialment, es va pensar que la seva causa podia ser una dieta escassa, una infecció o la presència de toxines en l'alimentació. Aquesta última hipòtesi venia motivada pel fet que era una malaltia comuna en poblacions que s'alimentaven quasi exclusivament de blat de moro. Totes? No. Resulta que a la zona de mesoamèrica, el que es coneix actualment com a centreamèrica, amb una dieta basada també amb el blat de moro, la prevalença de la malatia era escassa.

Val més bona gana que bona vianda

Del llibre Frases que han hecho historia de Carlos Fisas he extret aquesta anècdota que, per altra banda, explica perfectament quina és la funció fisiològica de l'acte de menjar. 

"Dionís el Vell, tirà de Siracusa que va viure del 430 al 368 a.C., va voler provar el brou espartà, aliment típic de l'alimentació dels habitants d'Esparta i molt famós. No li va agradar. L'espartà que l'havia preparat va dir-li:

-No m'estranya que no t'hagi agradat perquè et falta el condiment?

-I en què consisteix?-va replicar ell

-En la suor, la fatiga i la gana"