En aquestes dates
és freqüent veure en el marge dels camins uns fruits vermells oblongs que
pengen d’un arbust. Aquesta planta amb espines pertany al gènere rosa i rep el
nom de roser caní, roser silvestre, o gavarrera (Rosa canina)
El més interessant
d’aquesta planta són precisament els seus fruits rogencs els quals són
utilitzats per a fer melmelades, xarops i gelatines en països del nord
d’Europa. Aquí no es té aquesta costum, però igualment s’ha fet ús dels fruits
tal com ho demostra la seva denominació en castellà: tapaculos. I és que un dels efectes que pot produir el seu consum
és restrenyiment.
Aquest símptoma ve
donat pel seu contingut en tanins, substàncies molt astringents, i per això és
molt indicat el seu consum en cas de patir diarrea. Però aquest fruit anomenat en català gavarró
té altres propietats més agradables.
Es tracta d’un
fruit que conté molta més vitamina C que els cítrics (taronges, llimones,
kiwis) i fins i tot que les maduixes. De fet, durant la segona guerra mundial els
nens anglesos s’encarregaven de recol·lectar els fruits del roser caní per
obtenir així una font de vitamina C amb la que poder prevenir l’escorbut, ja
que la importació de taronges era impossible en plena guerra.
A més de la
vitamina C, el gavarró conté pigments que, a més de dotar-li del seu color
vermell, li confereixen propietats antioxidants.
Els gavarrons
contenen en el seu interior unes llavors recobertes de pèls irritants, per això
convé obrir-los i extreure les llavors, els pèls, i rentar-los abans de menjar.
Ara que encara fa
bon temps per sortir a passejar val la pena aturar-se a recol·lectar aquests fruits i
elaborar melmelada casolana de la que gaudir més tard. Un exemple de recepta en el següent enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada