diumenge, 25 d’octubre del 2015

Antioxidants



Massa sovint sentim a anomenar aquestes substàncies com a components dins els  productes alimentaris que es comercialitzen: amb antioxidants, ric amb antioxidants, conté antioxidants. Sembla ser que només els productes alimentaris comercials continguin aquestes substàncies. I, després, cal veure la idea amb la que s’associen aquestes substàncies perquè sigui tan convenient afegir-les. Si prestem atenció també a les explicacions que vénen dels fabricants d’aquells productes podem sentir coses com: els antioxidants prevenen l’envelliment, els antioxidants ajuden a combatre el dany cel·lular, els antioxidants redueixen el colesterol, els antioxidants combaten els radicals lliures, etc.  Amb aquests beneficis tant excel·lents no és estrany que ens omplin els prestatges amb productes enriquits d’antioxidants, no fer-ho podria estar posant en risc la nostra salut sembla.

A banda d’aquest discurs de màrqueting anem a veure què realment són aquestes substàncies i el que són capaces de fer per la nostra salut  segons els recents estudis científics.

Què són els antioxidants?

Els antioxidants són un grup variat de molècules, és a dir, amb estructures i propietats físico-químiques distintes, però que tenen la capacitat d’impedir o limitar el dany que causen els radicals lliures. 

Els radicals lliures són molècules que es generen naturalment en el nostre cos a causa de la transformació dels aliments en energia, i mitjançant la participació de l’oxigen, el qual és una de les principals substàncies oxidants de la naturalesa. Altres fonts de radicals lliures són els raigs de Sol, el fum del tabac, l’alcohol, la contaminació atmosfèrica, etc.

Com hem dit, la font principal és l’oxidació dels aliments, generant radicals lliures amb un poder oxidant molt superior a l’oxigen. Aquests radicals lliures, llavors, amenacen d’oxidar altres molècules alterant la seva estructura i causant pèrdua de la seva funció original, cosa que pot arribar a causar disfuncions greus. Entre les molècules diana més destacades hi ha les partícules LDL, la seva oxidació està relacionada amb processos d’aterosclerosi, i el ADN, podent  resultar en mutacions.

El cos al llarg de l’evolució ha desenvolupat estratègies per reduir el impacte d’aquests radicals lliures i disposa d’un arsenal de substàncies que s’encarreguen de lluitar contra elles. En molts casos, aquests antioxidants són enzims propis que tenen la funció de destruir els radicals lliures, cas del glutatió, i en d’altres són substàncies incorporades a través de la dieta de les quals el cos treu profit de les seves propietats antioxidants: vitamina E, beta- carotè, vitamina C, licopè, etc.

Els antioxidants prevenen malalties?

Se sap que els radicals lliures estan involucrats en el desenvolupament de malalties del cor, alguns càncers, Alzehimer, i degeneració de la visió. I s’ha observat que persones amb una dieta que contingui aliments rics amb antioxidants, com fruita, verdures, cereals integrals, presenten menors riscs de desenvolupar les malalties cròniques relacionades amb els radicals lliures. No obstant, i a diferència dels missatges que tant els fabricants de productes alimentaris enriquits amb antioxidants com els fabricants de suplements d’antioxidants  s’esforcen a dir, no s’ha demostrat que un consum purificat d’aquests substàncies antioxidants tingui un benefici clar envers la salut. I no tan sols no hi ha evidències a favor, sinó que alguns estudis han relacionat la ingesta de suplements de beta-carotè en l’aparició de càncer de pulmó en fumadors(1) En d'altres casos, s'ha vist que un consum d'antioxidants pot ser contraproduent per la regeneració de la pell durant la joventut (2)

Això vol dir que no hauríem de prendre suplements antioxidants de forma lliure i sense límit, i que cal fer més estudis i de més llarga durada, ja que els saludables efectes que s’associen poden trigar a veure’s reflectits en alguns contextos. Un exemple és el cas d’un estudi de seguiment de  persones que prenien beta-carotè durant 18 anys. El resultat fou una reducció en la degeneració cognitiva dels participants(3)

Cal ser sempre escèptics amb els missatges que provinguin de la publicitat i dels mitjans de comunicació en els quals es donen per fet propietats saludables associades a productes fets pels mateixos que financen aquestes campanyes de màrqueting.  Per tal de demostrar si una tesi és certa o no, ja s’encarrega la ciència. 

I tornant al tema dels antioxidants, si volem prendre’n tan sols hem de dur una dieta variada on no hi faltin les verdures, la fruita, cereals integrals, tots ells amb substàncies antioxidant  presents de forma natural. 

Antioxidants
Aliments presents
Vitamina E
Oli d’oliva, fruits secs, verdures, cereals integrals
Vitamina C
Taronges, maduixes, kiwis, verdures
Beta-carotè
Pastanagues, verdures fulla verda, blat de moro, préssecs, albercocs
Vitamina A
Ous, fetge, làctics enters, peix
Seleni
Ous, carn , peix
Manganès
Fruits secs, verdures, cereals integrals, llegums
Zinc
Ostres, fetge, nous, cereals integrals
Licopè
Tomàquets, síndria, pebrots vermells, aranges
Zeaxantina
Blat de moro, rovell ou
Astaxantina
Salmó, truita de riu, algues
Luteïna
Rovell ou, verdures fulla verda
 

BIBLIOGRAFIA



 (1)Albanes D, Heinonen OP, Taylor PR, et al. Alpha-tocopherol and beta-carotene supplements and lung cancer incidence in the alpha-tocopherol, beta-carotene cancer prevention study: effects of base-line characteristics and study compliance. J Natl Cancer Inst. 1996; 88:1560-70.

(2)  C. Velarde, M et al. Pleiotropic age-dependent effects of mitochondrial dysfunction on epidermal stem cells.PNAS. 2005; vol.112 núm. 33; 1040710412

(3)Grodstein F, Kang JH, Glynn RJ, Cook NR, Gaziano JM. A randomized trial of beta-carotene supplementation and cognitive function in men: the Physicians’ Health Study II. Arch Intern Med. 2007; 167:2184–90.  

 

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Aliments de temporada: gavarró



En aquestes dates és freqüent veure en el marge dels camins uns fruits vermells oblongs que pengen d’un arbust. Aquesta planta amb espines pertany al gènere rosa i rep el nom de roser caní, roser silvestre, o gavarrera (Rosa canina



El més interessant d’aquesta planta són precisament els seus fruits rogencs els quals són utilitzats per a fer melmelades, xarops i gelatines en països del nord d’Europa. Aquí no es té aquesta costum, però igualment s’ha fet ús dels fruits tal com ho demostra la seva denominació en castellà: tapaculos. I és que un dels efectes que pot produir el seu consum és restrenyiment.

Aquest símptoma ve donat pel seu contingut en tanins, substàncies molt astringents, i per això és molt indicat el seu consum en cas de patir diarrea.  Però aquest fruit anomenat en català gavarró té altres propietats més agradables.

Es tracta d’un fruit que conté molta més vitamina C que els cítrics (taronges, llimones, kiwis) i fins i tot que les maduixes. De fet, durant la segona guerra mundial els nens anglesos s’encarregaven de recol·lectar els fruits del roser caní per obtenir així una font de vitamina C amb la que poder prevenir l’escorbut, ja que la importació de taronges era impossible en plena guerra.

A més de la vitamina C, el gavarró conté pigments que, a més de dotar-li del seu color vermell, li confereixen propietats antioxidants.

Els gavarrons contenen en el seu interior unes llavors recobertes de pèls irritants, per això convé obrir-los i extreure les llavors, els pèls, i rentar-los abans de menjar.  

Ara que encara fa bon temps per sortir a passejar val la pena aturar-se a recol·lectar aquests fruits i elaborar melmelada casolana de la que gaudir més tard. Un exemple de recepta en el següent enllaç: