Anem descobrint més factors que contribueixen a generar aquest ambient obsogènic. Avui toca parlar d'un altre sospitós molt present en el mode de vida actual. Parlem de l'estrès amb o sense ansietat.
Estrès i ansietat
Quan ens referim a estrès, tothom pot entendre'l com aquella sensació d'angoixa, de tensió que es dona quan hem d'afrontar algun desafiament o estem carregats amb moltes responsabilitats a la vegada. No obstant, la defincició exacta de l'estrès és el d'una reacció fisiològica del cos.
Es tracta d'un mecanisme adaptatiu del cos per afrontar situacions potencialment perilloses per a la supervivència. Un exemple descriptiu seria l'encontre amb algun depredador (lleó,cocodril), una situació crítica on el cos activa aquest mecanisme de salvaguarda, i que es traduiria en donar una resposta o bé de lluita, o bé de fugida.
Tant una com l'altra necessiten d'un subministrament d'energia i un estat muscular òptims a causa de l'esforç imminent. I perquè això passi prèviament hi ha una sèrie de reaccions en cascada per posar el cos en aquest estat més eficient. Quan l'estat fisiològic es posa en aquest mode, estem estressats.
L'exemple anterior rarament el vivim avui en dia, no obstant, estem amenaçats per altres estressors més subtils: el treball, les relacions de parella/familiars, responsabilitats econòmiques, malatia, etc. Aquest elements, actualment, són els que generen l'encesa d'aquest estat fisiològic del nostre cos. La diferència amb antany és que aquests estressors no són passatgers (vencem o fugim, o bé ens devora el lleó) sinó que són constants, o bé repetitius, amb la qual cosa l'estrès es manté llarg temps: parlem llavors d'estrès crònic.
La presència d'elements estressants ens genera estrès, hem vist. Ara bé, moltes vegades no cal la presència real d'aquells per experimentar el mateix estat. Succeeix que, quan percebem qualsevol cosa com a amenaça, desencadenem estrès també. I l'amenaça pot ser passada o anticipada, fins i tot imaginària. En aquest cas, ens trobem amb un origen mental, i es parla d'ansietat, un estat mental de constant inquietut. Tenim que la situació estressant o l'element estressor pot haver passat, o no haver succeeit encara, fins i tot ser una invenció de la nostra ment, i degut, precisament, a què la nostre ment la reviu o recrea com si fos present i real dispara la resposta fisiològica del cos de lluita o fugida.
Societat contemporània, font d'estrès i ansietat
Son una parella indisoluble. Viure en una societat com l'actual és motiu per tenir ansietat i experimentar estrès. Vivim generant moltes relacions amb congèneres que no sempre són plaents ni necessàries (credidors, companys de feina, parella, família, viatgers del transport públic, etc) Igualment, vivim en una societat on imperen unes regles, tipificades o tàcites, que ens obliguen com a integrant de la societat si no volem estar exclosos (status econòmic, prestigi laboral, cos atleta, deures ciutadans, etc) Tot això contribueix a generar en els individus ansietat i estrès.
L'aparició d'estrès té sentit per afrontar amb garanties les situacions potencialment perilloses Ja hem comentat que és un mecanisme adaptatiu de supervivència. La seva activació ens posa en un mode en el qual estem més atents, podem reaccionar més ràpid, i ser més eficaços, per resoldre la situació. Aquest context és útil per encarar situacions puntuals, de curta durada. Parlem, llavors , de l'estrès agut o puntual, el qual és perfectament bo, necessari per situacions urgents que requeriexen una intervenció ràpida.
El problema sorgeix quan no sabem distingir aquelles situacions realment amenaçadores de les que no ho són, o quan estem revivint una i una altra vegada aquella situació estressant perquè és constant o repetitiva. Tant un cas com l'altre, es donen freqüentment en la societat actual, malauradament.
El fet de no resoldre el motiu que ens genera estrès, o bé no saber gestionar l'estrès desencadenat repetidament, condueix indefectiblement a l'ansietat patològica i l'estrès crònic característics de la societat present.
Obesitat i estrès crònic
S'ha estudiat la relació entre l'estrès crònic i l'obesitat a partir d'estudis en animals i humans. I hi ha evidències d'una correlació.
A continuació les interaccions entre estrès i obesitat. Deixar clar que els canvis metabòlics i de comportament es refereixen a l'estrès crònic, i no a l'estrès puntual o agut.
Dins dels canvis metabòlics que s'activen en reposta a un estat permament d'estrès apareix la resistència insulínica i l'acumulació de greix (predominanment visceral), dins una tendència a un augment de l'anabolisme ( síntesi i acumulació) (estudi) Aquests canvis porten a un augment del risc de guanty de pes, dislipèmia, diabetis tipus 2, hipertensió i malaltia cardiovascular, tots ells característics del síndrome metabòlic.
Pel que fa als canvis dietètics, s'aprecia un canvi en la ingesta de calories i la composició de la dieta: apareix una apetència per aliments densament calòrics amb una composició rica en carbohidrats i greixos (estudi)
El motiu d'aquesta preferència és l'elevada palatabilitat d'aquests dos ingredients (entrada) Així mateix, sembla que la ingesta d'aquests ingredients desencadena una recompensa emocional que ajuda a mitigar l'estat d'angoixa i tensió característics de l'ansietat i l'estrès (estudi)
El fet de buscar aquest efecte plaent impulsa, per tant, a un major consum d'aliments rics amb carbohidrtas i greix. I casualment o no, jo m'inclino més per aquest últim, el mercat ofereix una elevada disponibilitat de productes amb aquestes propietats: els aliments processats i ultraprocessats, que junt amb una omnipresent publicitat dels mateixos, propicia el marc obsogènic favorable(entrada, entrada )
Continuant amb els canvis dietètics, també s'observa una falta de control en el que es menja i una menor atenció en la qualitat (article) Aquest aspecte pot anar lligat a a la falta de descans òptim que ens fa estar menys llúcids i actuar més impulsivament (entrada).
També opino que l' ansietat i l'estrès pot afectar a la compra d'aliments, la planificació dels àpats, la grandària de racions, i la qualitat dels aliments, repercutint en una alimentació poc saludable.
L'estrès també pot portar a sentir-nos menys inclinats a fer activitat física (estudi), caient en el sedentarisme, factor obsogènic (entrada)
I també s'ha vist que el fet d'engreixar-se genera més ansietat i estrès, cosa que retroalimenta les conductes alimentàies poc saludables (article)
