Una de les patologies invisibles que més repercussió té avui en dia, tant per la seva prevalença, com pels trastorns que ocasiona a qui ho pateix, i que està molt influenciada per l'estil de vida, i per extensió al tipus d'alimentació.
Parlem del Síndrome de l'Intestí Irritable (SII) o també conegut com colon irritable, encara que és més correcte el primer cas perquè afecta a ambdós intestins. Es tracta d'un trastorn funcional de l'intestí, el símptoma més evident és el dolor abdominal recurrent. Aquest és el tret més evident i usat com a criteri per diagnosticar la patologia, no obstant, també poden donar-se altres manifestacions extraintestinals, com lumbalgia, cefalea, dolors musculars, i estar associat a altres malaties com síndrome de fatiga cròncia, fibromalgia, dolor abdominal pèlvic crònic.
No és coneix del cert el seu origen, encara que es presumeix que és multifactorial, intervenint la herència genètica, l'estil de vida, l'estrès, la microbiota intestinal, la neuromodulació, el sitema immunitari, etc.
El dolor abdominal recurrent és el símptoma més distintiu, el qual va aparellat amb canvis en la forma i freqüència de les defecacions. Per això, es distingeixen 4 subtipus de SII: SII amb predominància d'estrenyiment, SII amb diarrea, SII mixt, i SII indeterminat. Molt sovint, pot anar acompanyat de distensió abdominal i/o pirosi (ardor)
La seva aparició és en edats tempranes, menor de 35 anys, i la seva prevalença va decreixent amb l'edat. Afecta més a les dones, les quals solen presentar amb més freqüència el subtipus SII diarrea . I es tracta d'una malaltia en augment en els països desenvolupats.
Tractament
El tractament consisteix en mitigar o evitar l'aparició dels símptomes. Per una banda, el tractament mèdic consisteix en administració de fàrmacs, i per l'altra banda, un tracatament dietètic amb unes paures d'acord amb el pacient. El tractament farmacològic dependrà de la manifestació a tractar: així per l'estrenyiment es prescriuen laxants; per la diarrea, alentidors trànsit intestinal; pel dolor, espasmolítics i inhibidors sensitius. A més també es pot pautar l'ús d'antibiòtics i probiòtics segons el cas.
Com es tracta d'una patologia que afecta el sistema digestiu, s'ha de fer un abordatge a través de l'alimentació, per això s'ha de realitzar una dieta adaptada al pacient, que li ajudi a reduir les molèsties digestives, i que a la vegada cobreixi les seves necessitats nutricionals.
Dieta FODMAP
D'entre les pautes nutricionals que han sorgit per tractar el SII, la que sembla que ha mostrat beneficis és la dieta FODMAP ( fermentable, oligosaccharides, disaccharides, monosaccharides and polyols en anglès )
Aquesta dieta exclou de l'alimentació una sèrie de compostos que semblen estar implicats en la producció dels símptomes desagradables: determinats carbohidrats i polialcohols naturals que tenen l'avantatge, o en aquest cas la desgràcia, de ser fermentables per la microbiota intestinal.
Quan dic l'avantatge de ser fermentables és perquè, en condicions de salut normal, la degradació d'aquests compostos per la microbiota intestinal genera un increment de certes soques bacterianes amb funció beneficiosa pel cos. Per això, aquests compostos reben el qualificatiu de prebiòtics. No obstant, en persones afectades pel SII sembla que aquesta fermentació, a raó dels gasos que genera, és causa dels dolor abdominal, encara que no és l'únic motiu del malestar com veurem.
La dieta FODMAP com a terapia dietètica s'ha de fer sota supervisió professional perquè és una dieta que exclou molts aliments, i això limita l'aportació de nutrients que ofereixen beneficis per la salut: fibra, vitamines, prebiòtics, etc. A més, és una dieta estricta que pot causar el tedi del pacient, i per tant l'abandonament, i/o malnutrició si no es equilibrada, per això és fonamental el treball i recolzament d'un dietista-nutricionista.
Els carbohidrats fermentables limitats en una dieta FODMAP apareixen en la majoria d'aliments vegetals, per això en la descripció dels aliments permesos en la dieta FODMAP s'inclouen aquells millor tolerats. Els aliments d'origen animal, en canvi, només suposen un risc quan aquests es processen, perquè llavors poden contenir en la seva composició ingredients vegetals.
LLista aliments permesos dieta FODMAP:
-Cereals: Tots contenen carbohidrats fermentables i són susceptibles de desencadenar les molèsties pròpies del SII. Els millor tolerats són: arròs, blat de moro, quinoa, fajol, melca, tapioca, cerals de l'esmorzar elaborats amb arròs i/o blat de moro, begudes vegetals d'arròs i de civada.
-LLegums: Soja i derivats: tofu, tempeh
-Tubercles: patates, moniato, iuca, xufla
-Fruita: mandarina, kiwi, taronja, plàtan, coco, llimona, mandarina, codony, papaia, magrana
-Verdures: bledes, espinacs, mongetes verdes, pebrot vermell, tomàquet, pastanaga, rave, cogombre, carbassó, carbassa, api, nap
-Fruits secs: tots s'associen a pitjors símptomes. Es recomana llet d'ametlla, i/o d'avellana
-Lactis: formatge de cabra curat, llet sense lactosa, iogurt sense lactosa, brie , cammembert, feta, cheddar
-Ous: tots sense distinció
-Carn: carn fresca sense importar la naturalesa. La carn processada (hamburgueses, embotit, salsitxa, croquetes, daus de brou, etc) no és recomanable.
-Peix i marisc: fresc i de tot tipus. Evitar els processats (surimi, daus de peix, hamburgueses, etc), altrament pot contenir carbohidrats fermentables derivats d'ingredients vegetals
-Dolços: xocolata negra
-Begudes: aigua, llimonada, te verd i/o blanc, infusió menta, suc natural de taronja
-Oli i greixos: oli vegetal, sobretot d'oliva i gira-sol; margarina, llard
-Edulcorants: sacarina, acesulfam K, aspartam, taumatina, estèvia, ciclamat, neohesperidina, neotam, sucralosa
-Condiments: totes les herbes i espècies utilitzades en cuina
Els aliment no inclosos en el llistat empitjoren els símptomes i queden exclosos. Com es pot comprovar queden fora molts aliments habituals, per això insistir en seguir una dieta pautada per un dietista-nutricionista.
Intolerància alimentària
El SII s'associa a intolerància a certs ingredients també. Això vol dir que hi ha una reacció negativa del cos a la ingesta d'aquests components de la dieta.
Una de les intoleràncies més predominant en pacients afectats per SII és la intolerància al gluten. I no em refereixo a la malaltia celiaca. En la intolerància no hi ha resposta resposta immunològica, a diferència de la malaltia celiaca, per això aquesta intolerància s'anomena sensibilitat al gluten no celiaca. El motiu d'aquesta resposta enfront el gluten es desconeix, encara que s'especula que el gluten produeix un augment de la permeabilitat intestinal que desencadena una resposta inflamatòria. La dieta FODMAP té en compte el gluten, per això només recomana cereals sense gluten.
Una altra ingredient que provoca intolerància és la lacosa. El seu rol negatiu es deu a la falta de l'enzim lactas. L'absència de lactasa impedeix la degradació de la lactosa i posterior absorció, i acaba fermentada per la flora bacteriana en el colon generant les molèsties. La solució per evitar això és prendre lactis baixos en lactosa o directament sense. La dieta FODMAP contempla això.
Altres intolerancies associades al SII són a la fructosa o la galactosa. Tampoc son absorbides pel cos i arriben al colon on son fermentades per la flora bacteriana. La dieta FODMAP minimitza la presència d'aliments rics amb aquests compostos, com fruites i verdures i poliols naturals.
Estat mental
La dieta FODMAP, juntament amb fàrmacs, són les eines més efectives per tractar el SII. No obstant, ja hem assenyalat que pot haver un component d'estrès i d'ansietat rera l'aparició del trastorn funcional intestinal. Hi ha una comunicació bidireccional entre el nostre intestí i el nostre cervell. Molèsties intestinals afecten el nostre estat anímic, i la nostra percepció de la realitat condiciona el bon o mal funcionament del sistema digestiu. No gens menys, la major part de serotonina, l'hormona del benestar, és secretada en l'intestí i no el cervell. Buscar el benestar psíquic forma part d'un estil de vida saludable també.
Salut i bons aliments!
