divendres, 19 d’abril del 2019

Peix

M'agrada recomanar als meus pacients el consum de peix. A més de fer més variada la dieta, també és una manera de contrarestar la presència de carn, aportant una qualitat nutricional molt similar, o superior segons l'origen.

El peix pertany al grup d'aliments proteics perquè és una font de proteïnes d'alt valor biològic (igual que la carn i l'ou) i de bona digestió ( millor que la carn i l'ou)  El seu contingut en hidrats de carboni és nul, i la seva aportació de greix és variable (1-20%) atenent a l'espècie, el cicle de maduració sexual, època de l'any  i l'alimentació. Fins aquí tot igual amb la carn i ou, els altres aliments rics en proteïna. La diferència la trobem amb la qualitat del seu greix, sent una font molt important d'àcids grassos insaturats (veure entrada sobre les diferents tipus de greixos)

Els àcids grassos insaturats, els famosos omega 3 i 6, encara que també hauríem de mencionar els omega 9, gaudeixen de bona fama actualment. Preciso el fet temporal perquè en nutrició no és la primera vegada que un ingredient és o bé vilipendiat,  o bé ensalçat, per després ser rescabalat,  o bé oblidat arrel de noves investigacions.  La bona reputació dels àcids grassos insaturats ha estat també afavorida per la mala reputació dels seus homòlegs àcids grassos saturats. Ara que la ciència està inculpant als àcids grassos saturats de tenir un paper perjudicial sobre la salut cardiovascular (veure entrada), potser caldrà rebaixar l'entusiasme i el prestigi dels insaturats . Sigui com sigui, indubtablement, els àcids grassos insaturats són uns components necessaris pel nostre cos, atès les vitals  funcions que porten a terme. Es pot dir que són essencials en la nostra dieta, perquè determinats insaturats no els pot sintetitzar el cos i s'han de buscar a través dels aliments, ja sigui com a molècula activa o precursora.

Principals àcids grassos insaturats

  • Omega 9: Oleic
  • Omega 6: Linoleic, Araquidònic
  • Omega 3: Linolènic, Eicosapentaenoic (EPA), Docosapentaenoic i Docosahexaenoic (DHA)

Els aliments rics amb aquests compostos són els fruits secs, les llavors, olis i el peix, d'aquí la importància de consumir aquest aliment.

Les espècies de peix es poden agrupar segons el seu contingut de greix en tres grups: peix blanc (menys 3% de greix), semigrassos (entre 3 i 5% greix), blaus (superior al 5%)


Peix blanc 
  • LLuç, Llenguado, Perca, Bacallà, Rap, Halibut, Besuc, Rèmol

Peix semigràs 
  • Carpa, Truita, Peix espasa, Orada, Mero, Llobarro

Peix Blau
  • Tonyina, Bonítol, Verat, Salmó, Sardina, Seitó, Palomida, Sorell, Arengada, Anxova


Un altra diferència amb la carn i els ous és el seu baix contingut en colesterol: en el peix blanc més magre pot ser inferior a 30mg/100g, mentre en el peix blau pot arribar a 100mg/100g. 

El peix també és una bona font de micronutrients. Per una banda aporten vitamines del grup B, i en el cas del peix blau també vitamines A i D. I per altra banda, aporten  minerals com el ferro, fòsfor, potassi, iode, sofre, sodi i calci:

 -Calci: No és significatiu en els peixos de major grandària, pero sí quan es consumeixen les espines en el cas d'espècies petites, com seitó

-Ferro: Més alt en espècies de mar que d'aigua dolça. Es tracta de ferro amb alta biodisponibilitat

-Sodi: el seu contingut oscil·la entre espècies,   truita i tonyina  (20mg/100g) mentre lluç i arengada (140mg/100g)

-Iode: minerla essencial pel bon funcionament de la tiroides. El peix, junt amb el marisc i les algues són les fonts naturals.

Importància de consumir peix

 

El peix a causa de la seva composició nutricional presenta una sèrie d'avantatges sobre altres fonts alimentàries. 

Aporta proteïna amb tots els aminoàcids essencials. I com té menys proteïna de teixit connectiu, això fa que sigui més fàcil de digerir.

El seu contingut en hidrats de carboni és molt baix o nul. Compatible en una dieta baixa en hidrats de carboni, cas dieta FODMAP, o bé en una dieta per diabètics.

El contingut de greix és variable. Podem escollir el seu contingut depenent del tipus de peix: blanc, semigràs , o bé blau. En tot cas, la qualitat del greix del peix és excel·lent gràcies a ser una font d'àcids grassos omega 3, omega 6 i omega 9.   

La presència d'omega 6 i omega 3 en la dieta s'associa a una menor concentració de colesterol total en sang,  amb una disminució del colesterol LDL (dolent) i HDL(bo), i  una baixada de triglicèrids.  La presència d'omega 9 en  la dieta produeix una disminució del colesterol total, amb una baixada de LDL, increment del HDL, i baixada de triglicèrids.  Això és important en el tractament de persones amb obesitat i d'altres patologies associades, com hipertensió o diabetis, on solen sortir alts aquests valors. A més, els àcids grassos insaturats semblen millorar els indicadors de risc cardiovasular. 

Taula amb la composició d'àcids grassos insaturats per 100 g de porció comestible


Peix
Ac. oleic
Ac. linoleic
Ac. linolènic
EPA
DHA
AGP+AGM/AGS
Tonyina
2.26
0.13
0.16
0.69
2.18
2.03
Bacallà
0.038
0.002
-
0.06
0.117
2.78
Verat
2.28
0.127
0.101
0.538
1.273
1.89
Llenguado
0.12
0.004
0.004
-
0.102
3.89
Lluç
0.346
0.043
0.073
0.199
0.28
2.64
Mero
0.327
0.027
0.023
0.061
0.496
2.01
Perca
0.07
0.011
0.012
0.079
0.174
2.81
Salmó
1.984
0.242
0.088
0.468
0.792
3.3
Sardina
1.38
0.228
0.227
0.466
1.32
1.55


AGP=Àcids grassos polinsaturats
AGM=Àcids grassos monoinsaturats
AGS=Àcids  grassos saturats


Estan ressaltats en negreta els valors més alts per cada àcid gras de la taula. I en l'última columna apareix la ràtio entre àcids grassos insaturats (AGP+AGM) i àcids grassos saturats (AGS) per a cada espècie de peix. S'accepta que com més alta la ràtio, el greix és de més qualitat. Aquest valor sol ser més alt en el peix que en la carn:  llom porc (1.94) xai, cama (0.86) vedella, carn magre (1.26), pollastre (2.35)

El peix és  font de vitamines del grup B, com la vitamina B12, que ajuda a prevenir anèmia megaloblàstica. I el peix blau, a més, aporta vitamina A, D , aquesta última molt necessària per l'absorció de calci, i que sol ser deficitària en la dieta de la població espanyola.

La seva aportació de ferro pot ajudar a prevenir l'anèmia ferropènica. 

Aporten iode de forma natural, altrament cal consumir algues, marisc , o bé sal iodada per cobrir les necessitats d'aquest mineral.

Per totes aquestes qualitats, el peix és molt recomanable en qualsevol dieta. I, especialment, en aquelles persones amb necessitats especials, com persones obeses, amb restrenyiment, o bé embarasades. Aquestes últimes , amb unes necessitats superiors de proteïnes de qualitat, una major aportació d'omega 3 i de iode, així com de ferro, el consum de peix pot satisfer la seva demanda.


Salut i bons aliments!

dijous, 11 d’abril del 2019

Llet de vaca i lactis (IV)

Seguint amb la  temàtica de la llet de vaca i lactis, avui toca parlar sobre la relació entre el seu consum i les malalties amb més prevalença en la nostra societat. Això és el que diuen els estudis fins el moment:

Malalties cardiovasculars

En general, hi ha una correlació entre el consum de lactis i una menor incidència de malalties cardiovasculars com recullen els estudis següents:

 Mentre que en d'altres no apareix cap canvi significatiu en els paràmetres cardiovasculars:



Encara que sí  apareixen diferències de pes entre els consumidors de llet entera i desnatada. Segons l'estudi de dalt  es detecta un petit  augment de pes en els consumidors de tots dos tipus de llet,  encara que reduït, però crida l'atenció que sigui el doble en aquell grup amb lactis desnatats. Igualment, els que prenen lactis enters mostren una reducció del contorn de cintura significatiu (cosa que no passa amb els desnatats) amb la qual cosa el lleuger aument de pes no sembla tan important.


Obesitat


En aquesta revisió d'estudis  observacionals, no es va trobar correlació entre lactisrics en greix  i obesitat. De fet, la major part d'ells (11 de 16) va trobar una correlació inversa,  cosa que significa que les persones amb més ingesta de lactis rics en greix, més prims estaven o més pes perdien. Paral·lelament, no s'aprecia que els productes desnatats o baixos en greix afavoreixin menor pes o ajudin a prevenir l'obesitat.

Diabetis 


La revisió anterior pel que fa a la relació entre consum de lactis rics en greix  i diabetis tipus 2  mostra que en 3 de 8   hi ha una correlació inversa: més lactis amb greix, menys diabetis. En la  resta d'estudis no es va trobar cap relació. Respecte el consum de lactis baixos en greix, també va revelar una associació inversa o cap.


En ambdós estudis  apareix una relació inversa entre lactis i diabetis tipus 2 i síndrome metabòlic, és a dir, a més lactis, menys diabetis



Salut metabòlica


Sobre la salut metabòlica, d'un total d' onze estudis revisats, la majoria van mostrar millors indicadors entre les persones amb una ingesta de lactis amb nivells alts de greix. La resta d'estudis no va trobar relació significativa, i només un, una relació negativa amb un indicador pitjor.


Càncer


Els resultats mostren que hi ha una correlació inversa entre lactis i càncer de pit: a més lactis, menys incidència d'aquest tipus de càncer.


En els tres estudis anteriors  apareix una relació inversa. Major consum de lactis s'associa a un menor índex de càncer colorectal.



La investigació en aquest darrer no mostra cap relació entre el consum de lactis i el càncer de vesícula


Aquesta revisió mostra que hi ha un lleuger augment del risc de càncer de pròstata en aquells homes que més lactis consumeixen. En concret, un risc relatiu del 9% respecte als que menys lactis ingereixen. I també  s'observa que el risc augmenta un 7% per cada 400 g diaris d'aliment consumit.
Curiosament, la relació varia segons el tipus de lacti ingerit:
  • El consum de llet entera no  mostra cap relació, ni bona, ni negativa. 
  • Contràriament, la llet semidesnatada, mostra un augment del risc relatiu del 14% entre els que més prenien comparat amb els que menys, i un augment del  6% per cada 200g diaris de consum, que s'estabilitza als 300-400g.
  • El consum de formatge va mostrar un augment del risc relatiu del 7% i un augment del 10% per cada 50g de consum diaris.
  • En el iogurt, el risc relatiu era del 12%, amb un augment del 8% per cada 100 g d'ingesta diària.
  • Respecte altres lactis, els estudis eren escassos i no es va veure associació, cas de la mantega o  gelats.
 Vist els resultats de l'estudi anterior hem de relativitzar l'efecte dels lactis en el desenvolupament del càncer de pròstata. Perquè en l'estudi es parla del risc relatiu, el qual compara l'aparició de càncer  entre persones amb més i menys consum de lactis. Això no significa que  els que van consumir menys lactis no patissin càncer, atès que en tots dos grups va haver casos de càncer de pròstata. I en global,  la majoria de persones en tots dos grups no va desenvolupar càncer. A més, hi ha diferències significatives segons el tipus de lacti ( la llet entera o gelats no mostren cap risc)

Conclusió

De moment, la majoria d'estudis , o bé veuen una associacó favorable, o bé cap relació negativa entre el consum de lactis i malalties cardiovasculars, la diabetis, l' obesitat , o bé el càncer. Només en el càncer de pròstata hi ha un petit risc,encara que baix, i no general per tots els tipus de lactis (la llet entera i els gelats no mostren cap efecte) Per tant, és infundat afirmar que el consum de lactis sigui perjudicial, i menys, no recomanar el seu consum vist les proves a favor, i que he intentat mostrar en anteriors entrades: estudis sobre  els efectes de la llet entera i la llet desnatada sobre diferents marcadors i malalties, les propietats nutricionals de la llet tractada, la presència de contaminants en la llet
Amb el que diu l'evidència científica, no cal prestar atenció al que diuen altres fonts que no aporten cap tipus de prova. La llet, i els lactis en general, com qualsevol aliment, no són indispensables, sens dubte, però poden fer més rica la nostra dieta amb poc cost i sense efectes perjudicials per a la salut,  el que importa al cap i a la fi.

Salut i bons aliments!