Continuant amb el tema de la dieta mediterrània, ja vam veure en l'anterior entrada que l'origen d'aquest concepte de dieta mediterrània es remonta als anys 70, i com enlloc de ser un patró estàtic, ha evolucionat al llarg d'aquests anys.
A partir d'aquí, anem a conèixer quina és l'evidència científica sobre els beneficis (si en hi ha) de seguir aquest tipus de dieta. Per tal propòsit cal submergir-se en la bibliografia científica i extreure estudis que hagin analitzat el tema. La dificultat d'aquesta tasca està en seleccionar els estudis, perquè en no haver un consens científic establert que defineixi el patró dietètic mediterrani, la realitat és que sota la denominació de dieta mediterrna apareixen en la bibliografia científica una varietat de patrons dietètics. I això fa difícil concloure els efectes derivats de la dieta mediterrània, quan no existeix una definició clara i concisa.
Malgrat això he buscat aquells estudis que poden aproximar-se més a l'objectiu buscat, mantenint els criteris de qualitat científica, evidentment.
PREDIMED
El primer estudi és PREDIMED (Prevenció de la Dieta Mediterrània). Un estudi realitzat a Espanya per científics espanyols que buscava veure l'efecte preventiu que la dieta mediterrània pot tenir sobre la salut.
La metodologia va consistir en separar els participants (més de 7000 individus) en tres grups i realitzar una intervenció dietètica durant 5 anys.
Tots els participants foren escollits aleatòriament, però amb els requisits de ser persones amb factors de risc de patir una malatia cardiovascular, encara que sense antecedents de cap malatia cardiovascular. Els factors de risc considerats: patir diabetis tipus 2, fumadors, hipertensió, alts nivells de LDL, baixs nivell de HDL, sobrepès/obesitat, o antecedents familiars.
Els 3 grups establerts es corresponien a 2 d'intervenció amb dieta mediterrània i un de control. En els grups d'intervenció es sometia als participants a una dieta mediterrània: per un costat a un grup d'ells la dieta es suplementava amb oli d'oliva com a font principal de greixos, mentre que en l'altre grup d'intervenció es suplementava amb fruits secs (nous, ametlles, avellanes). El grup control es caracteritzava per seguir una dieta baixa en greixos i alta en carbohidrats.
El patró dietètic mediterrani en ambdós grups d'intervenció es caracteritzava per un consum de greixos sense restriccions (o sigui que podien ingerir la quantitat d'oli d'oliva, o bé fruits secs desitjat), alt porcentatge d' àcids grassos monoinsaturats, abundant peix, fruita, verdures, llegums, i baixa quantitat de carn i lactis, i moderada en alcohol.
Pel que fa a la restricció calòrica no hi havia diferències entre els tres grups. I no s'encoratjava a fer activitat física.
Les conclusions d'aquest estudi apunten a què es produeix una reducció del 30% del risc de patir infart de miocardi i/o vessament cerebral (ictus) seguint una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva o bé fruits secs. Al mateix temps, es posa de manifest que seguir una dieta baixa en greixos no és tan útil com a eina preventiva de la salut cardiovascular. Una altra aportació derivada de l'estudi és que hi ha una millora de l'estat en les persones amb diabetis 2 instaurada quan es segueix una dieta mediterrània.
A partir de les dades PREDIMED s'aprecia un clar benefici sobre la salut cardiovascular i/o en el maneig de la diabteis 2 si es segueix el patró dietètic aplicat en la intervenció, el qual, independentment de si és es pot qualificar de medieterrani (recordem que no hi ha una definició jurídica ni consens científic) tenia com a trets principals:
- Alta en greixos d'origen vegetal: oli d'oliva, fruits secs, ambdós bones fonts d'àcids grassos monoinsaturats.
- Rica en fruita, verdures, peix, i llegums
- Baixa en carn i lactis
- Moderada en alcohol
Revisió COCHRANE
COCHRANE és una iniciativa sense ànim de lucre que involucra investigador i voluntaris d'arreu del món, i que busca recopilar i resumir la millor evidència investigadora per ajudar a prendre desicions informades sobre tractaments. Les conclusions de les seves revisions tenen un gran prestigi a causa del rigor i exigència amb les quals les porten a terme.
Doncs bé, sobre la dieta mediterrània van publicar una revisió sistemàtica titulada Mediterranean‐style diet for the primary and secondary prevention of cardiovascular disease" (2019) que pretenia avaluar els efectes d' una dieta mediterrània sobre la salut cardiovascular.
En l'obtenció de dades concluents van dividir els resultats de l'anàlisi dels estudis revisats en 4 grups:
- Prevenció primaria: Dieta mediterrània enfront a cap intervenció o intervenció mínima sense prèvia malaltia cardiovascular.
- Prevenció primaria: Dieta mediterrània enfront a una altra intervenció dietètica sense prèvia malaltia cardiovascular.
- Prevenció secundària: Dieta mediterrània enfront a una atenció habitual quan la malatia cardiovascular està instaurada
- Prevenció secundària: Dieta mediterrània enfront a una altra intervenció dietètica quan la malatia cardiovascular està instaurada.
Els estudis inclosos en la revisió havien de respectar la següent definició de dieta mediterrània: una alta proporció de greixos monoinsaturats respecte a greixos saturats (o sigui rica en oli d'oliva i fruits secs). Alta ingesta de verdures, fruita, llegums, cereals integrals i cereals. Baix consum de carn i productes càrnics enfront a consum de peix, consum moderat de llet i productes lactis, així com consum baix o moderat de vi negre.
Les conclusions de l'equip revisor són les següents:
Malgrat la quantitat d'estudis inclosos en aquesta revisió, encara hi ha incertesa respecte als efectes d'una dieta d'estil mediterrani en els criteris de valoració clínica i els factors de risc per la prevenció primària i secundària. La qualitat de l'evidència en la prevenció primària és baixa o moderada pels modestos beneficis sobre factors de risc cardiovascular, amb un petit nombre d'estudis informant de mínims danys. Hi ha insuficient evidència per la prevenció secundària. Nous estudis poden ajudar a resoldre la incertesa en el futur.
Les conclusions no són gaire optimistes, encara que tampoc descarten res. En aquest cas, els autors, sàbiament, segueixen el principi de precaució per no emetre un judici i s'esperen a l'aparició de nous resultats en pròxims estudis.
Conclusions finals
Doncs bé, sembla no haver encara un consens unànim sobre els efectes sobre la salut cardiovascular de la dieta mediterrània a data d'avui. Tal com passa amb la definició del concepte, que no està clarament definit, i per aquest motiu, el fet d'haver patrons dietètics que divergeixin durant els estudis, podria ser la raó de què no es trobin uns resultats concluents. Caldrà, doncs, esperar.
Ja ho he comentat anteriorment, la ciència té això: el principi de cautela fa que l'avançament sigui desesperadament lent. Tot i així, s'avança sense pressa, però sense pausa.
Salut i bons aliments!
