dieta mediterrània (II)

Continuant amb el tema de la dieta mediterrània, ja vam veure en l'anterior entrada que l'origen d'aquest concepte de dieta mediterrània es remonta als anys 70,  i com enlloc de ser un patró estàtic, ha evolucionat al llarg d'aquests anys.

A partir d'aquí, anem a conèixer quina és l'evidència científica sobre els beneficis (si en hi ha)  de seguir aquest tipus de dieta.  Per tal propòsit cal submergir-se en la bibliografia científica i extreure estudis que hagin analitzat el tema. La dificultat d'aquesta tasca està en seleccionar els estudis, perquè en no haver un consens científic establert que defineixi el patró dietètic mediterrani, la realitat és que sota la denominació de dieta mediterrna apareixen en la bibliografia científica una varietat de patrons dietètics. I això fa difícil concloure els efectes derivats de la dieta mediterrània, quan no existeix una definició clara i concisa.

Malgrat això he buscat aquells estudis que poden aproximar-se més a l'objectiu buscat, mantenint els criteris de qualitat científica, evidentment.

 PREDIMED

El primer estudi és PREDIMED (Prevenció de la Dieta Mediterrània). Un estudi realitzat a Espanya per científics espanyols  que buscava veure l'efecte preventiu que la dieta mediterrània pot tenir sobre la salut.

La metodologia va consistir en separar els participants (més de 7000 individus) en tres grups i realitzar una intervenció dietètica durant 5 anys.

Tots els participants foren escollits aleatòriament, però amb els requisits de ser persones amb factors de risc de patir una malatia cardiovascular, encara que sense antecedents de cap  malatia cardiovascular. Els factors de risc considerats: patir diabetis tipus 2, fumadors, hipertensió, alts nivells de LDL, baixs nivell de HDL, sobrepès/obesitat, o antecedents familiars. 

Els 3 grups establerts es corresponien a 2 d'intervenció amb dieta mediterrània i un de control. En els grups d'intervenció es sometia als participants a una dieta mediterrània: per un costat a un grup d'ells la dieta es suplementava amb oli d'oliva com a font principal de greixos, mentre que en l'altre grup d'intervenció es suplementava amb fruits secs (nous, ametlles, avellanes). El grup control es caracteritzava per seguir una dieta baixa en greixos i alta en carbohidrats.

El patró dietètic mediterrani en ambdós grups d'intervenció es caracteritzava per un consum de greixos sense restriccions (o sigui que podien ingerir la quantitat d'oli d'oliva, o bé fruits secs desitjat), alt porcentatge d' àcids grassos monoinsaturats,  abundant peix, fruita, verdures, llegums, i baixa quantitat de carn i lactis, i moderada en alcohol.

Pel que fa a la restricció calòrica no hi havia diferències entre els tres grups. I no s'encoratjava a fer activitat física.

Les conclusions  d'aquest estudi  apunten a què es produeix  una reducció del 30% del risc de patir infart de miocardi i/o  vessament cerebral (ictus) seguint una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva o bé fruits secs.  Al mateix temps, es posa de manifest  que seguir una dieta baixa en greixos no és tan útil com a eina preventiva de la salut cardiovascular.  Una altra aportació derivada de l'estudi és que hi ha una millora de l'estat en les persones amb diabetis 2 instaurada quan es segueix una dieta mediterrània.

A partir de les dades PREDIMED s'aprecia un clar benefici sobre la salut cardiovascular i/o en el maneig de la diabteis 2  si es segueix el patró dietètic aplicat en la intervenció, el qual, independentment de si és es pot qualificar de medieterrani (recordem que no hi ha una definició jurídica ni consens científic)  tenia com a trets principals:

• Alta en greixos d'origen vegetal: oli d'oliva, fruits secs, ambdós bones fonts  d'àcids grassos monoinsaturats.
• Rica en  fruita, verdures,  peix, i llegums
• Baixa en carn i lactis
• Moderada en alcohol

Revisió COCHRANE

COCHRANE és una iniciativa sense ànim de lucre que involucra investigador i voluntaris d'arreu del món, i que busca recopilar i resumir la millor evidència investigadora per ajudar a prendre desicions informades sobre tractaments.  Les conclusions de les seves revisions tenen un gran prestigi a causa del  rigor i exigència amb les quals les porten a terme.

Doncs bé, sobre la dieta mediterrània van publicar una revisió sistemàtica titulada Mediterranean‐style diet for the primary and secondary prevention of cardiovascular disease" (2019) que pretenia avaluar els efectes d' una dieta mediterrània sobre la salut cardiovascular.

En l'obtenció de dades concluents van dividir els resultats de l'anàlisi dels estudis revisats en 4 grups:

• Prevenció primaria: Dieta mediterrània enfront a cap intervenció o intervenció mínima sense prèvia  malaltia cardiovascular.
• Prevenció primaria: Dieta mediterrània enfront a una altra intervenció dietètica sense prèvia malaltia cardiovascular.
• Prevenció secundària: Dieta mediterrània enfront a una atenció habitual quan la malatia cardiovascular està instaurada
• Prevenció secundària: Dieta mediterrània enfront a una altra intervenció dietètica quan la malatia cardiovascular està instaurada.

Els estudis inclosos en la revisió havien de respectar la següent definició de dieta mediterrània:  una alta proporció de greixos monoinsaturats respecte a greixos saturats (o sigui rica en oli d'oliva i fruits secs). Alta ingesta de verdures, fruita, llegums, cereals integrals i cereals. Baix consum de carn i productes càrnics enfront a consum de peix, consum moderat de llet i productes lactis, així com consum baix o moderat de vi negre.

Les conclusions de l'equip revisor són les següents: 

Malgrat la quantitat d'estudis inclosos en aquesta revisió, encara hi ha incertesa respecte als efectes d'una dieta d'estil mediterrani en els criteris de valoració clínica  i els factors de risc per la prevenció primària i secundària.  La qualitat de l'evidència  en la prevenció primària és  baixa o moderada pels modestos beneficis sobre factors de risc cardiovascular, amb un petit nombre d'estudis informant de mínims danys. Hi ha insuficient evidència per la prevenció secundària. Nous estudis poden ajudar a resoldre la incertesa en el futur.

Les conclusions no són gaire optimistes, encara que tampoc descarten res. En aquest cas,  els autors, sàbiament, segueixen el principi de precaució per no emetre un judici i s'esperen a l'aparició de nous resultats en pròxims estudis. 

Conclusions finals

Doncs bé, sembla no haver encara un consens unànim sobre els efectes sobre la salut cardiovascular de la dieta mediterrània a data d'avui. Tal com passa amb la definició del concepte, que no està clarament definit, i per aquest motiu, el fet d'haver patrons dietètics que divergeixin durant els estudis, podria ser la raó de què no es trobin uns resultats concluents. Caldrà, doncs, esperar.

Ja ho he comentat anteriorment, la ciència té això: el principi de cautela fa que l'avançament sigui desesperadament lent. Tot i així, s'avança sense pressa, però sense pausa. 

Salut i bons aliments!

dieta mediterrània

Cadascú configura la seva dieta en base de factors tan diversos com la cultura, el poder adquisitiu, la religió, l'experiència, gustos personals, etc. Tot i així, alguns patrons dietètics han adquirit l'estatus de models acceptats per la població en general. Em refereixo a les populars dietes (o dietes mediàtiques): Atkins, Duncan, Paleolítica, Mediterrània, Ortomolecular, Vegana, i així una inacabable llista que no deixa de crèixer.  

L'origen i les raons de la seva popularitat és una extraordinaria investigació per adonar-nos de la història que hi ha al darrere de totes elles, perquè no és or tot el que llueix.  Com es tractaria d'una ingent tasca, i el temps és limitant, em proposo  ara i aquí  indagar en els antecedents d'una d'elles. Treball que pot servir d'exemple per conèixer com sorgeixen i esdevenen populars aquestes dietes. (I, a la vegada, exhorto a aquells amb més ganes d'aprofundir que es llencin a conèixer els origens d'altres dietes, i després comparteixin la seva recerca amb aquest servidor i els altres lectors del blog)

Doncs bé, per motius geogràfics i culturals he escollit, naturalment, parlar de la dieta mediterrània: el seu origen, concepte, i, com sempre, les evidències científiques que la relacionen amb  la nutrició i la salut humana. Comencem

Origen

La dieta mediterrània careix de consens científic i unànim avui en dia. He pensat fer aquesta revelació d'entrada per despertar l'atenció sobre aquest paràgraf pels menys inclinats a llegir una introducció històrica, i per adonar-se de què malgrat el temps transcorregut des de la seva aparició, no estiguin les coses tan clares com aparenten.

Cal remuntar-se als anys 50 del segle passat amb la publicació d'un treball científic anomenat estudi dels 7 països per Ancel Keys.  Bàsicament, l'estudi consistia en observar una sèrie de paràmetres de salut en la població de 7 països diferents (Iugoslàvia, Japó, Grècia, Itàlia, Finlàndia, Països Baixos i Estats Units) I una de les conclusions més sonades era la baixa mortalitat per malaltia coronària de la població dels països mediterranis. Precisament, el mateix autor, i gràcies també a aquest estudi, va formular per primera vegada la teoria del greixos saturats com a responsables del colesterol i, aquest, com a predictor de malaltia coronària. Una teoria que es va convertir en dogma i que encara avui perdura, malgrat haver quedat descartada per la comunitat científica.

Tornant a la història central, aquest estudi va catapultar a la fama a Ancel Keys  (va ser portada de la revista TIME), un home cultivat en ciències (encara que no era metge),  en establir per primera vegada  relació d'hàbits de vida i mortalitat. I, evidentment, l'home no va deixar passar l'oportunitat de treure rèdit. I en anys posteriors va publicar, primer, el llibre Eat Well and Stay Well, que es va convertir en best-seller, en el qual recopilava receptes i descripcions d'aliments atenent a les seves propietats saludables, una autèntica novetat en el panorama literari (i pioner del que abunda avui en dia) No obstant, no fou fins el segon llibre How to eat well and stay well, The Mediterranean way, el 1975, quan va sorgir el concepte de dieta mediterrània. El seu autor fa una defensa del que considera l'estil mediterrani, del qual es va empapar per fer el seu treball dels 7 països, i que es va mostrar com un dels patrons més saludables, tant com per convèncer a Ancel Keys que difongués les seves bondats en aquest llibre.

Ara bé, darrera aquesta suposada voluntat altruïsta de compartir uns coneixements tan sorprenents com interessants, s'amaga el fet que l'estudi dels  7 països, l'evidència científica en què se sustentava tot, tenia moltes deficiències i errors, invalidant els resultats.  Un dels errors més acusats fou el de basar-se en només una sèrie de dades (precisament aquelles que confirmen la teoria de l'autor), i obviar unes altres (les que no casen amb la teoria) Un fenòmen que en ciència es coneix com  cherry picking.  Malgrat tot,  la teoria d'Ancel Keys va escapar de la revisió científica, i es va convertir en acceptada per les masses a raó de la publicació posterior dels seus llibres.

Concepte

Deixant de banda, de moment, les evidències de la  dieta mediterrània com a font de propietats saludables, tal com manifesava Ancel Keys, anem a exposar el què entenia ell com a estil mediterrani. Dic estil perquè ell atribuïa a un conjunt d'accions, que observava en les poblacions mediterranies, com a responsables dels afortunats beneficis . En el llibre  How to eat well and stay well, The Mediterranean way, menciona les següents recomanacions per portar un estil mediterrani: 

1. Eviti l'obesitat; si vostè ja és obès, aprimis.
2. Restringeixi la quantitat de greixos saturats en els aliments, per exemple aquells que provinguin de carn de boví, porc, xai, salsitxes, margarina, altres greixos per untar, així com el greix dels lactis.
3. Trii olis vegetals abans que qualsevol greix sòlid, i , en qualsevol cas, no superi el 30% de les seves calories totals en forma de greix (o lípids)
4. Promogui el consum de verdures, hortalisses, fruita i lactis desnatats.
5. Eviti el consum abusiu de sal i sucres refinats.
6. Una correcta alimentació no depèn de fàrmacs ni sofisticacions.
7. Realitzi una quantitat considerable d'exercici i procuri un oci actiu.
8. No perdi de vista el tabaquisme, el consum de begudes alcohòliques, els excitants ni l'estrès laboral.
9. Realitzi revisions periòdiques amb el metge, però no sigui especialment hipocondríac.

I aquesta és la concepció d'estil mediterrani originària i que va despertar una consciència col·lectiva. Certament, unes pautes molt simples  que fan fàcil seguir-les. Tingués o no raó en la suposada virtud d'aquestes pràctiques, se li ha d'atribuir a Ancel Keys el mèrit de fer arribar a  la societat (americana concretament) unes pautes de vida revolucionàries  extremadament simples. I si alguna ens sona familiar (fins i tot obvia) serà que aquell senyor alguna cosa ja va intuir.

Amb el pas dels anys aquest model, especialment la part dietètica, ha anat variant amb la incorporació, modificació, eliminació  d'elements. Una evolució lògica si fos únicament resultat de la incorporació de noves evidències científiques del camp de la nutrició. Lamentablement, no ha estat així. La indústria alimentària, gurús de dietes,  organismes  públics, també alguns organismes científics, han contribuït a desenvolupar un concepte actual de dieta mediterrània el qual, enlloc de ser un patró ben definit (no existeix consens científic), és més una heterogeneïtat de recomanacions sobre aliments, racions, valors i  hàbits.

Això fa que trobem diferents propostes si fem una cerca per la xarxa sobre el que és la dieta mediterrània. A continuació cito una de les que, a primera vista, pot tenir més valor atès que prové d'una institució anomenada Fundació Dieta Mediterrània. Tanmateix, si indaguem sobre aquesta institució ens adonem de què no es tracta d'un organisme científic, sinó d'una iniciativa entre empreses privades i administració pública amb la finalitat de "realzar el valor fundamental que representa la Dieta Mediterránea y sus productos para la alimentación española y su industria". Per tant, sembla més haver una voluntat d'estímul de l'economia espanyola que d'investigar i difondre certeses. Deixant de banda aquesta especulació,  el seu decàleg diu literalment:

–Utilizar el aceite de oliva como principal grasa de adición. Es el aceite más utilizado en la cocina mediterránea. Es un alimento rico en vitamina E, beta-carotenos y ácidos grasos monoinsaturados que le confieren propiedades cardioprotectoras. Este alimento representa un tesoro dentro de la dieta mediterránea, y ha perdurado a través de siglos entre las costumbres gastronómicas regionales, otorgando a los platos un sabor y aroma únicos.

–Consumir alimentos de origen vegetal en abundancia: frutas, verduras, legumbres, champiñones y frutos secos. Las verduras, hortalizas y frutas son la principal fuente de vitaminas, minerales y fibra de nuestra dieta y nos aportan al mismo tiempo, una gran cantidad de agua. Es fundamental consumir 5 raciones de fruta y verdura a diario. Gracias a su contenido elevado en antioxidantes y fibra pueden contribuir a prevenir, entre otras, algunas enfermedades cardiovasculares y algunos tipos de cáncer.

– El pan y los alimentos procedentes de cereales (pasta, arroz y especialmente sus productos integrales) deberían formar parte de la alimentación diaria. El consumo diario de pasta, arroz y cereales es indispensable por su composición rica en carbohidratos. Nos aportan una parte importante de energía necesaria para nuestras actividades diarias.

– Los alimentos poco procesados, frescos y de temporada son los más adecuados. Los alimentos poco procesados, frescos y de temporada son los más adecuados. Es importante aprovechar los productos de temporada ya que, sobre todo en el caso de las frutas y verduras, nos permite consumirlas en su mejor momento, tanto a nivel de aportación de nutrientes como por su aroma y sabor.

– Consumir diariamente productos lácteos, principalmente yogurt y quesos. Nutricionalmente se debe que destacar que los productos lácteos como excelentes fuentes de proteínas de alto valor biológico, minerales (calcio, fósforo, etc) y vitaminas. El consumo de leches fermentadas (yogur, etc.) se asocia a una serie de beneficios para la salud porque estos productos contienen microorganismos vivos capaces de mejorar el equilibrio de la microflora intestinal.

– La carne roja se tendría que consumir con moderación y si puede ser como parte de guisos y otras recetas. Y las carnes procesadas en cantidades pequeñas y como ingredientes de bocadillos y platos. El consumo excesivo de grasas animales no es bueno para la salud. Por lo tanto, se recomienda el consumo en cantidades pequeñas, preferentemente carnes magras, y formando parte de platos a base de verduras y cereales.

– Consumir pescado en abundancia y huevos con moderación. Se recomienda el consumo de pescado azul como mínimo una o dos veces a la semana ya que sus grasas – aunque de origen animal- tienen propiedades muy parecidas a las grasas de origen vegetal a las que se les atribuyen propiedades protectoras frente enfermedades cardiovasculares. Los huevos contienen proteínas de muy buena calidad, grasas y muchas vitaminas y minerales que los convierten en un alimento muy rico. El consumo de tres o cuatro huevos a la semana es una buena alternativa a la carne y el pescado.

– La fruta fresca habría de ser los postres habituales y, ocasionalmente, dulces pasteles y postres lácteos. La fruta fresca tendría que ser los postres habituales en nuestros ágapes muy por delante de los dulces y pasteles. Las frutas son alimentos muy nutritivos que aportan color y sabor a nuestra alimentación diaria y que se convierten también en una alternativa muy saludable para media mañana y la merienda.

– El agua es la bebida por excelencia en el Mediterráneo. El vino se ha de tomar con moderación y con las comidas. El agua es fundamental en nuestra dieta. El vino es un alimento tradicional en la dieta mediterránea que puede tener efectos beneficiosos para la salud pero que se tiene que consumir con moderación y en el contexto de una dieta equilibrada.

– Realizar actividad física todos los días ya que es tan importante como comer adecuadamente. Mantenerse físicamente activo y realizar cada día un ejercicio físico adaptado a nuestras necesidades es muy importante para conservar una buena salud.

Si comparem aquestes directrius amb les originals d'Ancel Keys queda palès que tenen poques coincidències. El concepte de dieta mediterrània, indubtablement, ha canviat amb el pas dels anys  Llavors, existeix una dieta mediterrània? I el més important, és una dieta, com s'apunta, saludable? En la pròxima entrada intentaré resoldre aquests i altres dubtes.