S'acaba de saber les conclusions d'un estudi l'objectiu del qual era veure els efectes que una dieta hiperproteica aplicada en rates tenia sobre la funció i morfologia dels ronyons dels animals. Dit estudi fou desenvolupat per investigadors de la Universitat de Granada i publicat en la revista Nutrición Hospitalaria l'any 2013: High-protein diets and renal status in rats
La metodologia de l'estudi va consistir en distribuir aleatoriament 20 rates Wistar en dos grups, on un va rebre una dieta hiperproteica (45% dels nutrients ingerits eren hidrolitzats de proteïna) i l'altre normoproteica durant 12 setmanes (cosa que equivaldria a anys en humans). Al final del període es van mesurar diferents paràmetres renals plasmàtics, urinaris i morfològics.
Pel que fa als resultats, les rates amb una dieta hiperproteica presentaven de mitjana una pèrdua del 10% de pes, però sense canvis en el perfil lipídic del plasma. No obstant, el més significatiu era que tenien els nivells de citrat urinari un 88% disminuït, i el pH urinari un 15% més àcid.
Aixi mateix, el pes del ronyó en les rates sotmeses a una dieta hiperproteica va augmentar en un 22%, i també es va incrementar en un 13% l'àrea glomerular (xarxa de capil·lars de filtració de substàncies del ronyó), i un 32% l'àrea mesangial (matriu de col·lagen que sosté el glomèrul)
A la llum dels resultats es pot observar que una dieta hiperproteica promou un empitjorament del perfil renal i que a la llarga pot ser causa de l'aparició de malalties renals. El fet s'explica pels resultats de marcadors urinaris i morfològics renals, com la disminució del citrat urinari, el qual funciona com a segrestador de calci i inhibeix la formació de cristalls de calci; l'augment del calci urinari, per compensar l'acidosi plasmàtica causada per les proteïnes; i el descens del pH de l'orina. Aquests factors de risc poden a la llarga provocar nefrolitiasi, és a dir, càlculs o pedres renals.
Els investigadors de l'estudi també matisen que l'efecte negatiu sobre els ronyons d'una dieta hiperproteica pot ser suavitzat si també s'ingereixen en la dieta altres nutrients amb un efecte protector, com verdures i fruites, riques en potassi i magnesi que compensen l'acidosi.
Aquest interessant estudi mostra els perjudicis que un elevat consum de proteïnes pot tenir sobre la salut renal de rates, amb la qual cosa cal ser cautelós per aplicar les mateixes conclusions en humans. Caldrà esperar els resultats de futurs estudis en humans per veure si s'arriba a similars conclusions.
Des de la publicació de l'estudi anterior hi ha hagut noves aportacions que ofereixen més llum sobre aquest afer.
De l'any 2014 tenim aquesa revisió sistemàtica i metaànalisi que inclou una revisió de varis estudis fets amb persones : Comparison of High vs. Normal/Low Protein Diets on Renal Function in Subjects without Chronic Kidney Disease: A Systematic Review and Meta-Analysis.
Bàsicament consisteix en comparar diferents paràmetres renals entre pacients amb bona salud renal sotmesos a una dieta alta en proteïna enfront a una dieta moderada/baixa en proteïna.
De la comparació de varis paràmetres dels estudis s'evidencia que en aquells casos amb una dieta hiperproteica es veu un augment del filtratge glomerular, la concentració d'àcid úric sèric i urea sèrica, i més calci excretat a través de l'orina. I els autors, vist això, conclouen que les diferències no són clínicament significatives i que aquestes variacions es deuen a adaptacions fisiològiques.
Malgrat aquestes dades, recomanen tenir cautela a l'hora d'establir una dieta hiperproteica per tractar l'obesitat, atès que s'ha observat en persones obeses una relació amb la malaltia renal. I les proteïnes s'han de restringir en casos d'insuficiència renal si no hi ha diàlisi.
De l'any 2018 apareix aquest altra revisió sistemàtica i metaànalisi: Changes in Kidney Function Do Not Differ between Healthy Adults Consuming Higher- Compared with Lower- or Normal-Protein Diets: A Systematic Review and Meta-Analysis
Els autors conclouen que hi ha un augment del filtratge glomerular posterior a la intervenció amb una dieta alta en proteïna, però aquests canvis no són significatius amb les dietes moderades o baixes en proteïnes.
Per tant, sembla que no hi ha evidències que apuntin a la precaució de les dietes hiperproteiques en persones amb una bona funció renal. Actualització
Des de la publicació de l'estudi anterior hi ha hagut noves aportacions que ofereixen més llum sobre aquest afer.
De l'any 2014 tenim aquesa revisió sistemàtica i metaànalisi que inclou una revisió de varis estudis fets amb persones : Comparison of High vs. Normal/Low Protein Diets on Renal Function in Subjects without Chronic Kidney Disease: A Systematic Review and Meta-Analysis.
Bàsicament consisteix en comparar diferents paràmetres renals entre pacients amb bona salud renal sotmesos a una dieta alta en proteïna enfront a una dieta moderada/baixa en proteïna.
De la comparació de varis paràmetres dels estudis s'evidencia que en aquells casos amb una dieta hiperproteica es veu un augment del filtratge glomerular, la concentració d'àcid úric sèric i urea sèrica, i més calci excretat a través de l'orina. I els autors, vist això, conclouen que les diferències no són clínicament significatives i que aquestes variacions es deuen a adaptacions fisiològiques.
Malgrat aquestes dades, recomanen tenir cautela a l'hora d'establir una dieta hiperproteica per tractar l'obesitat, atès que s'ha observat en persones obeses una relació amb la malaltia renal. I les proteïnes s'han de restringir en casos d'insuficiència renal si no hi ha diàlisi.
De l'any 2018 apareix aquest altra revisió sistemàtica i metaànalisi: Changes in Kidney Function Do Not Differ between Healthy Adults Consuming Higher- Compared with Lower- or Normal-Protein Diets: A Systematic Review and Meta-Analysis
Els autors conclouen que hi ha un augment del filtratge glomerular posterior a la intervenció amb una dieta alta en proteïna, però aquests canvis no són significatius amb les dietes moderades o baixes en proteïnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada