Aliments de temporada: gavarró

En aquestes dates és freqüent veure en el marge dels camins uns fruits vermells oblongs que pengen d’un arbust. Aquesta planta amb espines pertany al gènere rosa i rep el nom de roser caní, roser silvestre, o gavarrera (Rosa canina) 

El més interessant d’aquesta planta són precisament els seus fruits rogencs els quals són utilitzats per a fer melmelades, xarops i gelatines en països del nord d’Europa. Aquí no es té aquesta costum, però igualment s’ha fet ús dels fruits tal com ho demostra la seva denominació en castellà: tapaculos. I és que un dels efectes que pot produir el seu consum és restrenyiment.

Aquest símptoma ve donat pel seu contingut en tanins, substàncies molt astringents, i per això és molt indicat el seu consum en cas de patir diarrea.  Però aquest fruit anomenat en català gavarró té altres propietats més agradables.

Es tracta d’un fruit que conté molta més vitamina C que els cítrics (taronges, llimones, kiwis) i fins i tot que les maduixes. De fet, durant la segona guerra mundial els nens anglesos s’encarregaven de recol·lectar els fruits del roser caní per obtenir així una font de vitamina C amb la que poder prevenir l’escorbut, ja que la importació de taronges era impossible en plena guerra.

A més de la vitamina C, el gavarró conté pigments que, a més de dotar-li del seu color vermell, li confereixen propietats antioxidants.

Els gavarrons contenen en el seu interior unes llavors recobertes de pèls irritants, per això convé obrir-los i extreure les llavors, els pèls, i rentar-los abans de menjar.  

Ara que encara fa bon temps per sortir a passejar val la pena aturar-se a recol·lectar aquests fruits i elaborar melmelada casolana de la que gaudir més tard. Un exemple de recepta en el següent enllaç: 

Melmelada de gavarró

 

Aliments de temporada: cireres

Una de les fruites que posa la guinda al final de la primavera i que ve a omplir l'espai que deixa una altra fruita d'igual color: la maduixa (veure aliments de temporada: les maduixes) 

Les cireres, al contrari de les maduixes, són el fruit d'un arbre de la família de les rosàcies, una família a la qual pertanyen les principals fruites europees, cas de les pomes o prunes.

Sembla ésser que el seu origen es situa als marges del mar Negre, en la zona del Caucas i des d'aquí es va estendre la seva distribució a través de les migracions humanes i de les llavors transportades per ocells. És, per tant, una espècie pròpia de climes temperats.

Existeixen cireres de varietats dolces i agres, aquestes últimes popularment dites guindes. A Espanya trobem ambdues varietats, a més d'un tipus especial de cirera que és pròpia de la vall del Jerte a Extremadura: la cirera cruixalenca (picota, en castellà). Aquest tipus de cirera és l'única amb denominació d'origen i consisteix en una cirera més petita, dolça, de carn cruixent i gustosa, i que no presenta el peduncle habitual de les cireres. A causa d'aquestes característiques és ven a un preu més elevat que altra tipus de cirera, malgrat ser més petita.

Passem a veure la composició nutricional d'una cirera

Es tracta d'una fruita amb alt contingut d'aigua, baixa en greixos i proteïnes, moderat contingut de sucres i un poder calòric baix.

Destaca pel seu alt contingut en potassi que és un mineral que ajuda contra la hipertensió, afavoreix la diüresi,  amb la qual cosa permet l'eliminació d'àcid úric i que aquest no s'acumuli provocant gota. Igualment, el potassi participa en la transmissió dels impulsos nerviosos.

Un altra component destacat és l'àcid fòlic o vitamina B9 que actua en l'eliminació de la homocisteïna (veure homocisteïna i risc cardiovascular) i també és una vitamina essencial en el desenvolupament del fetus.

De forma moderada també conté calci, component dels ossos, i carotens, entre ells el beta-carotè, amb funcions de vitamina A. I una petita dosi de vitamina C, vitamina antioxidant i coenzim formador del teixit connectiu.

Pel que fa a propietats saludables se sap que a causa dels pigments que li confereixen el color vermell, els antocians, té propietats antioxidants importants. I un altre component amb iguals efectes present és l'àcid elàgic.

També s'ha trobat que les cireres són riques en melatonina, la hormona que ajuda a conciliar la son, triptòfan, aminoàcid essencial,  i serotonina, el neurotransmissor que ens aporta benestar.

Així com les maduixes, les cireres són riques en àcid oxàlic, el qual pot unir-se al calci i formar càlculs d'oxalat càlcic; per tant es recomana un consum moderat a aquelles persones que pateixen d'aquesta afecció.

I aquí va la meva proposta de recepta amb aquesta fruita. Bon profit!

Gaspatxo de cireres

Aliments de temporada: Kiwi

Aquesta fruita ovalada i peluda que apareix en el mercat durant aquestes dates no té un origen tan llunyà com pensem.

De fet, molts kiwis que es vénen provenen de la penísula ibèrica. Galícia és la regió espanyola on es concentra la major producció de kiwi de l'Estat. Tot i així, la majoria de kiwi del món prové d'unes illes australs, Nova Zelanda. I encara que l'origen del nom de la planta, i d'aquí la fruita, es d'autoria d'aquest país insular, no és el bressol de la planta.

Escoltant el nom amb el que fou designada la planta en els seus inicis podrem ubicar més bé la regió de la qual és autòctona aquesta planta: groseller de la China. Sí, la planta de kiwi té el seu origen en una regió de la Xina. Es tracta d'un planta enfiladissa que produeix uns fruits agrupats en raïm: unes baies de polpa verda.  I de la Xina la planta va passar a Nova Zelanda de la mà, precisament, de misioners espanyols . Finalment, aquest país s'ha convertit en el principal productor mundial i ha donat el nom amb que ha esdevingut més popular la fruita, kiwi,  mot que prové del nom d'una au endèmica d'aquesta illa, i motivat per la versemblança de color de la pell del fruit de la planta amb les plomes d'aquesta au. I també perquè sembla ser que a la mencionada au li agrada alimentar-se d'aquesta fruit.

La planta de kiwi, de nom científic Actidinia deliciosa, és una planta de clima templat que necessita una temperatura òptima de 25ºC-30ºC i una humitat relativa alta, al voltant del 60%. Aquest fet explica perquè la façana costera de Galícia sigui propícia pel seu cultiu.

Sobre l'aspecte nutricional d'aquest fruit cal observar la següent taula (valors per 100g de part comestible):

Font: Base de dades BEDCA 

Es tracta d'una fruita molt rica en aigua, contingut moderat d'hidrats de carboni  i quasi gens de greixos. Cal destacar el seu contingut en fibra soluble que és molt beneficiosa en casos de restrenyiment. Aporta més quantitat de vitamina C que una taronja (59mg  davant els 50.6 mg d'una taronja) I és ric en potassi, el qual li dona un poder diürètic, a part de què ajuda en casos d'hipertensió. 

D'altres efectes saludables que produeix el kiwi prové del seu contingut en actidina, un enzim natural que afavoreix la digestió de proteïnes.

Al igual que succeeix amb les maduixes, les persones propenses a càlculs renals d'oxalat haurien de moderar el seu consum perquè és una fruita rica en oxalats. 

Es tracta, per tant,  d'una fruita amb molt poques calories, poc dolça, rica en minerals i vitamines, i que és molt útil per afavorir la digestió i el trànsit intestinal.  

I per acabar una recomanació de web amb moltes receptes per preparar aquesta fruita

http://www.recetakiwi.com/

Aliments de temporada: el préssec

El préssec és una fruita de la temporada d'estiu que permet refrescar-nos i treure'ns les calors.

El presseguer, l’arbre el fruit del qual és el préssec, pertany a la familia de les rosàcies, com d’altres fruits coneguts, cas de la poma i la pruna. El seu origen cal situar-lo a l’orient, a la Xina. D’allà va passar a Persia (de fet el seu nom en llatí fa referència al seu cultiu en l’actual Iran: Prunus persica)  i per la influència àrab va arribar a la Península. 

Existeixen multitut de varietats de préssecs que s’integren en 5 grans races, cada una amb característiques, períodes de maduració i aplicacions pròpies. Les varietats més conegudes són les nectarines i els préssecs plans o paraguaians.

El préssec es un fruit anomenat botànicament drupa, que consisteix a tenir un pinyol central que conté la llavor en el seu interior. 

Informació nutricional:

Sobre les seves propietats nutricionals cal mencionar que es tracta d'una fruita que conté molta aigua amb la qual cosa l’aportació calórica és baixa. Això es complementa amb el fet que, a diferencia d’altres fruites, conté pocs sucres. 

També subministra fibra que li dóna un poder saciant.   

En el tema de minerals, és una gran font de potassi  que ajuda en el control de la hipertensió, la transmissió nerviosa, l'equilibri osmòtic, encara que aquelles persones amb una disfunció en els ronyons haurien de moderar el consum.   

Un altra nutrient que conté de forma destacada és el el beta-carotè, un pigment ataronjat amb funcions antioxidants i que es pot transformar en vitamina A, la qual té importants funcions en l’organisme, contribueix al manteniment d'una correcta visió, a un bon estat de l'epidermis i participa en numeroses reaccions enzimàtiques. 

Per mi, el préssec és la fruita que substitueix a la taronja en els mesos d'estiu en la meva dieta. Cal tenir en compte, però, que presenten diferències nutricionals, sobretot, en el contingut de vitamina C, sent la taronja un aliment molt més ric amb aquest nutrient. Serà per això que és una fruita que convé més a l'hivern per protegir-nos contra els refredats. 

I, per acabar, una recepta molt dolça amb préssec:

Préssec de vinya amb vi dolç

Menú d'estiu

Proposta de menú equilibrat amb productes de temporada

Dia setmana	Esmorzar	Mig matí	Dinar	Berenar	Sopar
Dilluns	Vas de llet Torrades amb melmelada	Entrepà de pernil dolç Prèssec	Amanida d’arròs amb verdures Broixetes de pollastre amb carbassó Tall de meló	Iogurt desnatat amb fruits secs	Amanida verda Salmó a la planxa Iogurt desnatat
Dimarts	Llet amb cereals Nectarina	Entrepà de pernil salat	Amanida de patates amb tonyina Bacallà al forn amb mongetes Macedonia de fruites	Iogurt desnatat amb fruits secs	Gaspatxo Hamburguesa de pollastre amb enciam, tomàquet i ceba Iogurt desnatat
Dimecres	Vas de llet Plàtan	Entrepà de formatge fresc	Amanida de llenties Llom amb patates al forn Tall de síndria	Iogurt desnatat amb fruits secs	Torrades amb escalivada i anxoves Iogurt desnatat
Dijous	Vas de llet Galetes integrals	Entrepà de gall d’indi Pruna	Amanida de pasta Gambes a la planxa amb amanida verda Pinya	Iogurt desnatat amb fruits secs	Crema de pastanaga Truita espinacs Iogurt desnatat
Divendres	Llet amb cereals	Entrepà de tonyina Prèssec	Amanida de tomàquets amb ous durs Gall d’indi amb verdures Macedonia de fruites	Iogurt desnatat amb fruits secs	Meló amb pernil Lluç al forn amb pinya Iogurt desnatat
Dissabte	Vas de llet Torrades amb mantega i melmelada Suc de taronja natural	Iogurt desnatat	Fideuà Albergínia farcida Gelat	Albercoc	Amanida verda amb formatge i fruits secs Tall de síndria
Diumenge	Vas de llet Torrades amb formatge fresc i tomàquet	Plàtan	Saltejat de xampinyons Cigrons amb cuscús Tall de papaia	Iogurt desnatat	Gaspatxo Lluç al forn amb pastanaga Vas de llet

Consells

No saltra-se cap àpat

Prendre aigua com a beguda principal

Menjar cada dia en cada àpat principal aliments del grup dels farinacis

Introduir cereals integrals

Menjar cada dia en els àpats principals verdura: com a plat únic o com acompanyament de la carn o el peix

Almenys que un plat de verdura sigui cru

Menjar de 2 a 3 peces de fruita cada dia

Prendre làctics desnatats i com a mínim 2 racions al dia

No passar-se amb la sal (màxim 5g al dia)

Utilitzar oli d’oliva verge com a oli principal, sobretot per coure

Utilitzar majoritàriament coccions a baixes temperatures: vapor, bullit, planxa, forn, guisats. Esporàdicament fregits i arrebossats

Variar els àpats. No repetir els mateixos aliments d’un dia per l’altre. Prendre en el sopar aliments que no estaven presents en el dinar.

Menjar una grandària de les racions adaptades a les nostres necessitats.

No obsessionar-se amb el pes. Menjar amb consciència, llibertat i naturalitat

Gaudir menjant

Ser creatiu i provar nous aliments i formes de preparació

Menjar acompanyat i amb temps

Fer activitat física diàriament

Aliments de temporada: les maduixes

Les maduixes són la fruita que millor anuncia la primavera. Comencen a aparèixer a l'abril i la seva recol·lecció pot allargar-se fins l'agost o setembre. A més, quan estan madures, presenten un atractiu color vermell,  i desprenen una olor dolça i agradable. Per tot això fa que siguin una de les meves fruites preferides.

La maduixa, com he dit, és una fruita des del punt de vista alimentari, però no es tracta del fruit de la maduixera exactament. El que ens mengem i que té una textura carnosa és el receptacle engruixit de la inflorescència on es troben els veritables fruits: aquells petits grans lluents que apareixen incrustats i que fa que la maduixa cruixi lleugerament quan  la mengem. En realitat, el fruit de la maduixera és un fruit sec, ja que es tracta d'un fruit del tipus aqueni en la terminologia botànica.

La planta de la maduixa actual, la maduixera, és un híbrid entre la planta silvestre europea i les varietats americanes. A partir d'aquests encreuaments s'han anat obtenint maduixes més grans i en forma de cor conegudes com maduixots, els quals, no obstant, tenen menys sabor i són menys aromàtics.

Passem a veure les seves propietats nutricionals:

Les maduixes són una fruita amb molta aigua i, per tant, poc calòriques. Si li sumem la seva aportació en minerals com el calci i el potassi fa que sigui un aliment diürètic, amb la qual cosa ajuda en la pèrdua de líquids. Igualment, conté vitamines importants com la vitamina C, sobretot, i la vitamina B9.

El calci esdevé important perquè és un component essencial dels ossos. El potassi  és essencial en la transmissió nerviosa i afavoreix el control de l'hipertensió. I també trobem el magnesi com a component destacat, el qual participa com a cofactor en moltes reaccions enzimàtiques.

La quantitat de vitamina C de les maduixes supera a la de molts cítrics (54.93mg de la maduixa davant els 50.6 mg d'una taronja)  i això la converteix en una important font d'aquesta vitamina. La vitamina C és important per la formaió de col·lagen, les dents i ossos, afavoreix l'absorció de ferro i ajuda a prevenir infeccions. A tot això, cal sumar la funció antioxidant d'aquesta vitamina. Pel que fa a la vitamina B9 o àcid fòlic participa en la formació de glòbuls vermells i blancs, síntesi de material genètic, i formació d'anticossos. Atès que  es recomana augmentar la seva ingesta en les dones embarassades, les maduixes són una bona font.

Les maduixes també són un aliment ric en àcid cítric, que actúa com a compost tamponador de l'acidosi de la sang i pot ajudar en el control de la hiperuricèmia, gota i litiasi renal.

El color vermell característic de les maduixes i d'altres fruits vermells es deu a uns pigments naturals anomenats antocians (família dels flavonoides) amb demostrada activitat antioxidant.  

Un altre component de les maduixes és l'àcid salicílic, que actúa com antiinflamatori natural. El seu consum es recomana sempre i quan no es pateixi al·lèrgia a l'aspirina a causa de l'acid acetilsalicílic.

Les persones amb càlculs renals d'oxolat, però, haurien d'evitar el consum de maduixes a causa del seu contingut en àcid oxàlic.

Com es pot veure són una petita fruita amb grans virtuts nutricionals i saludables. I encara que menjar-les soles és una opció,  van molt ben acompanyades amb suc de taronja, nata, iogurt, xocolata i qualsevol altre ingredient que us vingui de gust.

Salut!

Menú de primavera

Menú equilibrat amb productes de temporada

Dia setmana	Esmorzar	Mig matí	Dinar	Berenar	Sopar
Dilluns	Vas de llet Torrades amb melmelada	Entrepà de pernil dolç Taronja	Amanida verda Arròs amb pernil a daus Poma	Iogurt desnatat amb fruits secs	Crema de carbassó Truita de carxofes Iogurt desnatat
Dimarts	Llet amb cereals Poma	Entrepà de tonyina	Macarrons Coliflor gratinada amb salsitxes Taronja	Iogurt desnatat amb fruits secs	Amanida verda Lluç amb mongetes Vas de llet
Dimecres	Vas de llet Plàtan	Entrepà de gall d’indi	Cigrons amb crema d’all Mero amb verdures al forn Kiwi	Iogurt desnatat amb fruits secs	Timbal de verdures Hamburguesa de bou Iogurt desnatat
Dijous	Vas de llet Galetes integrals	Entrepà de formatge fresc Taronja	Ensalada russa Escalop a la planxa amb carxofes Pinya en suc	Iogurt desnatat amb fruits secs	Sopa pasta Verat amb col agredolça Vas de llet
Divendres	Llet amb cereals	Entrepà de pernil salat Kiwi	Amanida de llenties Calamars a la romana amb amanida Poma	Iogurt desnatat amb fruits secs	Pizza de pernil dolç i verdures Iogurt desnatat
Dissabte	Vas de llet Torrades amb mantega i melmelada Suc de taronja natural	Iogurt desnatat	Paella Pits de pollastre amb escalivada Maduixes	Poma	Crema de xampinyons Salmó amb bledes i patata Iogurt desnatat
Diumenge	Vas de llet Torrades amb formatge fresc i tomàquet	Poma	Crema de verdures Bacallà amb cigrons Crema catalana	Iogurt desnatat amb maduixes	Amanida verda Truita de bolets Taronja

Consells

No saltra-se cap àpat

Prendre aigua com a beguda principal

Menjar cada dia en cada àpat principal aliments del grup dels farinacis

Introduir cereals integrals

Menjar cada dia en els àpats principals verdura: com a plat únic o com acompanyament de la carn o el peix

Almenys que un plat de verdura sigui cru

Menjar de 2 a 3 peces de fruita cada dia i que sigui natural. Almenys que una peça sigui un cítric

Prendre làctics desnatats i com a mínim 2 racions al dia

No passar-se amb la sal (màxim 5g al dia)

Utilitzar oli d’oliva verge com a oli principal, sobretot per coure

Utilitzar majoritàriament coccions a baixes temperatures: vapor, bullit, planxa, forn, guisats. Esporàdicament fregits i arrebossats

Variar els àpats. No repetir els mateixos aliments d’un dia per l’altre. Prendre en el sopar aliments que no estaven presents en el dinar

Menjar una grandària de les racions adaptades a les nostres necessitats

No obsessionar-se amb el pes. Menjar amb consciència, llibertat i naturalitat

Gaudir menjant

Ser creatiu i provar nous aliments i formes de preparació

Menjar acompanyat i amb temps

Fer activitat física diària