Índex global de qualitat nutricional

Una dada que ens aporta la riquesa nutricional d'un aliment és, sens dubte, la seva composició en nutrients. Conèixer quins nutrients conté i en quina quantitat permet determinar els aliments que representen una font principal del nutrient d'interès, o bé millorar la dieta a través de combinacions d'aliments que es complementen bé a raó de la seva composició nutricional. 

Per descomptat, és una dada que ens permet comparar els distints aliments i triar aquells que millor s'adapten a la dieta buscada, perquè al capdavall el que ens interessa és l'efecte dels nutrients, malgrat comprem aliments. 

Aquest exercici motivat per una intenció saludable és, no obstant, un maldecap de fer. La gran quantitat d'informació que revela la composició d'un aliment converteix aquesta voluntat en poc pràctica, a més d'incomprensible, per aquella persona profana en aquest tema. Les dades sobre la quantitat d'energia, proteïnes, diferents greixos, tipus de carbohidrats, per no parlar de vitamines i minerals, pot ser un còctel massa espès per arribar a valorar la qualitat nutricional d'un determinat aliment. 

Amb l'objectiu de fer més senzill aquest exercici de compar els diferents aliments tenint en compte la seva densitat nutricional i densitat energètica, la universitat de Yale va desenvolupar un sistema de valoració molt pràctic. Aquest mètode anomenat índex global de qualitat nutricional  (ONQI, en anglès) es basa en establir un índex (valor) a cada aliment dins una escala d' 1 a 100. D'aquesta manera els aliments amb més puntuació tenen una major qualitat nutricional. Qualificant cada aliment amb un sol número i establint un ordre s'aconsegueix, doncs, comparar els diferents aliments d'una manera ràpida i còmoda. 

I és que l'índex és el resultat d'un algoritme desenvolupat pel doctor David Katz, antic director del departament de salut de Yale, que sospesa els nutrients d'un aliment. Així si conté nutrients considerats saludables, vitamines i proteïnes, augmenta el valor de l'índex; per contra, si en la seva composició hi ha sucre afegit, sal, i greixos saturats i trans, el redueix.

El resultat final és que el bròquil s'erigeix com un aliment amb un valor 100, com el nabiu, la taronja o les mongetes verdes. I a l'altre extrem apareixen els refrescs amb gas i els polos amb una puntuació d'1. Podem veure un llista més exhaustiu en aquest enllaç: 

Rànquing d'aliments

Es tracta d'una altra guia alimentària per ajudar-nos a menjar de forma més saludable. No s'ha de prendre com una veritat única perquè els criteris aplicables per qualificar els aliments poden divergir sense que el resultat sigui pitjor. En tot cas, és una bona eina que no ens ha de fer oblidar que el més recomanable és seguir una dieta variada per assegurar-nos de rebre tots els nutrients, agradable perquè ens ha de provocar plaer i no rebuig, i suficient, és a dir, que cobreixi les nostres necessitats d'energia i nutrients.