Sucs de fruita i nèctars

Sovint, al anar al supermercat, ens trobem amb aquestes dues denominacions per uns productes a base de fruita. Expliquem la diferència d’acord el que diu la llei  (Real Decreto 781/2013, de 11 de octubre, por el que se establecen normas relativas a la elaboración, composición, etiquetado, presentación y publicidad de los zumos de frutas y otros productos similares destinados a la alimentación humana): 

Suc de fruita: és aquell producte susceptible de fermentació, però sense estar fermentat, obtingut de les parts comestibles de  fruites sanes i madures en estar  fresc, o  refrigerades, o congelades; d’una o barreja de varies espècies,  que té el el color, l’aroma i el sabor del suc de la fruita de la qual prové. No pot contenir llavors, grans, ni pell.  En canvi, si se li pot afegir l’aroma o la polpa perduda durant el procés d’extracció.

Nèctar: és aquell producte susceptible de fermentació, però sense estar fermentat, fet  a base de suc de fruita, suc de fruita concentrat, o puré de fruita al qual se li ha afegit aigua amb o sense sucre i/o mel. El sucre, o mel, no pot ser superior al 20% del pes total de tots els seus components.

Com s'aprecia, la diferència radica en què els nèctars sí poden contenir sucre afegit (o mel), mentre aquest ingredient està prohibit en els sucs de fruita. Una prohibició que, de fet, no fa gaire que és vigent, ja que la normativa estableix que cap suc de fruita ha de contenir sucres afegits a partir del 28 d'abril del 2015, o sigui és una mesura recent.

Els productes comercialitzats com a sucs de fruita han d’estar exempts de sucres afegits a partir del 28 d’abril del 2015, doncs. Només els productes anomenats nèctars podran continuar portant sucres afegits i/o edulcorants. Ara bé, es podrà comercialitzar productes sota el nom de nèctars en els quals figuri la declaració "sense sucres afegits" si no s’ha afegit cap tipus de sucre ni edulcorant. I si tan sols conté els sucres naturals es podrà indicar amb la declaració "conté sucres naturalment presents".

Aquest canvi tant recent és una conseqüència de la mala pràctica dels  fabricants que afegien sucre a productes comercialitzats sota el nom de sucs de fruita (una pràctica autoritzada en l'anterior normativa, cal aclarir) Amb la qual cosa molts consumidors, pensant estar consumint un producte saludable, incorporaven en la seva ingesta una dosi important de sucre afegit.

Un nutrient molt calòric, però buit de contingut nutricional que és responsable de promoure el sobrepès com han demostrat molts estudis científics. L'estudi més rigurós, promogut per l'OMS, el podem trobar aquí: dietary sugars and body weight: systematic review and meta-analyses of randomised controlled trials and cohort studies,  el qual conclou una apreciable correlació entre el consum de sucre i guany de pes. 

A resultes d'això l’OMS va emetre unes recomanacions que limiten el seu consum a un 10% de la ingesta calòrica total, si bé també apunta que si no es sobrepassa el 5% de la ingesta calòrica molt millor (veure el sucre de la dieta)

La normativa reguladora dels sucs de fruita també preveu la possibilitat d'indicar de la prohibició d'afegir sucres en els sucs de fruita en l'etiquetatge, amb un missatge informatiu al consumidor que podrà ser visible fins el 28 d'octubre de 2016.  Caldrà estar atents perquè aquest fet sigui visible i que aquest canvi de normativa contribueixi a millorar la salut pública, especialment dels infants que són els principals consumidors de sucs de fruita. 

A tot això, s'ha de recordar que un suc de fruita mai pot substituir la fruita entera de la que procedeix. 

BIBLIOGRAFIA

Estudi promogut per l'OMS sobre la relació entre sucre i guany de pes: dietary sugars and body weight: systematic review and meta-analyses of randomised controlled trials and cohort studies

Estudi de la Universitat de Harvard sobre el consum de begudes ensucrades i  guany de pes en infants i adults: sugar sweetened bverages and weight gain in children and adults: a systematic review amdmeta-analysis