Hipoglucèmia reactiva

El concepte de glucèmia fa referència al nivell de glucosa en sang. Es tracta d'un paràmetre habitual en les analítiques de sang. Conèixer el valor d'aquest paràmetre és important per valorar la regulació de la concentració de glucosa en sang, atès que aquest ha d'estar acotat en un estret marge perquè no tingui efectes adveros sobre el cos.  Així,  valors per sobre de la normalitat corresponen a  un estat d'hiperglucèmia, mentre, en el cas contrari, valors inferiors a la normalitat  indiquen  hipoglucèmia.

Al cos li interessa controlar  la concentració de glucosa, que  no es dispari, o bé no decaigui, perquè pot comprometre l'estat fisiològic de molts òrgans, si tenim en compte que la glucosa és el sustrat energètic principal de molts òrgans i teixits.  Per tant, ha d'haver un acurat control de regulació dels seus nivells.

No obstant, hi ha patologies que causen una limitació o pèrdua d'aquest control. Potser, la més coneguda és la diabetis, en la qual es poden alternar episodis d'hiperglucèmia amb hipoglucèmia. El motiu, ben conegut, és l'absència d'insulina (diabetis tipus I), o l'ineficàcia de la insulina per actuar (diabetis II)

Malgrat ser la patologia principal en els casos de desequilibri de la glucèmia, existeixen altres trastorns fisiològics menys coneguts, i que per ser aliens a la diabetis es coneixen com  a hipoglucèmia no diabètica.

Hipoglucèmia no diabètica

Aquesta hipoglucèmia es pot presentar en 2 formes:

• Hipoglucèmia en dejú: Valors per sota de normalitat de la glucosa apareixen durant  períodes de dejuni. 

• Hipoglucèmia reactiva: Com a conseqüència de la ingestió d'aliments.

Els valors acceptats per considerar hipoglucèmia en sang: 60mg/dl,  o 3mmol/l. 
 
Els símptomes característics amb un estat d' hipoglucèmia són:

• Ansietat
• Mareigs
• Fam
• Tremolors
• Debilitat
• Sudoració
• Somnolència
• Atordiment
• Desorientació

Hipoglucèmia en dejú

 Recordar que té lloc dins un període de dejuni, sense relació amb aliments. Es contemplen distintes causes per aquest tipus:

• Presa de medicaments, cas d'aspirina, sulfamides (antibiòtics), quinina (fàrmac contra la malària)
• Tumors que afecten el pàncrees (insulinomes), amb una conseqüent sobreproducció  d'insulina
• Baixos nivells hormonals de cortisol, somatropina, glucagó i adrenalina
• Consum de begudes alcohòliques
• Malaties greus que afecten el ronyó, fetge, cor.

Hipoglucèmia reactiva

 

Es tracta, com hem dit, d'una hipoglucèmia que apareix posteriorment a la ingesta d'aliments. Com en l'anterior cas es pot donar per múltiples causes:

• Postprandial: hi ha una alliberació excessiva d'insulina (hiperinsulinèmia) com a resposta a la ingesta d'aliments amb presència de glucosa, o bé aquesta  s'allarga més enllà del normal ja que no es suprimeix l'alliberació d'insulina malgrat haver estat normalitzats els nivells de glucosa. Així mateix, hi ha una supressió de l'hormona glucagó, la qual facilitaria l'augment de la glucosa en sang. Succeeix entre les 2-4 hores després de menjar.

• Alimentaria: en casos de reducció d'estómac (gastrectomia) per haver un buidament gàstric accelerat que provoca una alliberació ràpida i exacerbada d'insulina. Apareix aviat, sobre 1-3 hores posteriors a la ingesta de menjar.

• Idiopàtica: dita així perquè es desconeix l'origen. Comunmnet, sol presentar-se en persones obeses amb antecedents familiars  de diabetis i resistència a la insulina.  Consistiria, per tant, en una fase prediabètica. En aquests casos, l'aparició és tardana: 3-5 hores posteriors a la ingesta d'aliments Alguns investigadors assenyalen altres causes: augment de la sensibilitat a l'adrenalina, deficiència en la segregació de glucagó, o formació d'anticossos contra la insulina (malaltia de Hirata)

• Deficiència enzimàtica: per falta d'enzims involucrats en el metabolisme d'hidrats de carboni: cas d'intolerància a la galactosa, intolerància a la fructosa,o bé hi ha un dèficit enzimàtic en el metabolisme del glucogen.  La hipoglucèmia es presenta juntament amb hipertrigliceridàmia, hiperuricèmia, acidosi làctica, cetosi. D'aparició en edats infantils. La mancança d'un altra enzim no relacionat amb el metabolisme dels carbohidrats i que restringeix la disponibilitat d'àcids grassos lliures i cetones per part dels teixits no neuronals  pot ser-ne una altra causa.En aquest cas, la hipoglucèmia pot aparèixer en períodes de dejuni.

Diagnòstic

Es  confirma quan es donen els tres principis coneguts com la tríada de Whipple:

1. Hipoglucèmia (nivells de glucosa en sang  inferiors a 60mg/dl, o 3mmol/l)
2. Aparició del símptomes característics
3. Desaparició dels símptomes un cop reestablerts els nivells de glucosa 

Proves per valorar el metabolisme de la glucosa

• Tolerància a la glucosa: administració oral de 75 g de glucosa i mesura de la seva concentració en sang  als 120 minuts

• Test de l'esmorzar o àpat mix:  ingesta de 80g de pa, 10g de mantega, 20g de pernil, 80ml de llet desnatada concentrada, 10g de sucre i 2,5g de cafè soluble . La idea és la mateixa que en l'anterior cas, però simulant una ingesta i un estat fisiopatològic proper a la realitat.

• Dejuni de 72 hores:  a través d'una via intravenosa se li administra al subjecte una solució salina que es substitueix per dextrosa (carbohidrat) quan apareixen els síntomes associats a hipoglucèmia. En tot moment, es  va monitoritzant  al pacient prenent medicions periòdiques de glucosa, insulina i pèptid C plasmàtic.

• Monitorització de la glucosa intersticial: es mesuren de forma continuada els nivells de glucosa en teixit

• Perfils hormonals: medició nivells hormones insulina, glucagó, cortisol

• Proves d'imatge: tomografia computeritzada o arteriografia pancreàtica.

Tractament

El tractament de la hipoglucèmia reactiva és fonamentalment dietètic. Aquest passa per:

• Repartir la ingesta d'aliments en 5-6 fraccions al dia
• Prioritzar aliments amb carbohidrtas amb un Índex Glucèmic (IG) baix: llegums, verdures, fruits secs, algunes fruites
• Reduir el consum de sucres i carbohidrats refinats ( o sigui amb IG alt): pa blanc, pasta, begudes ensucrades 
• Augmentar el consum de fibra (retarda el buidamnet gàstric i alenteix l'absorció intestinal)
• Evitar el consum d'alcohol i productes amb cafeïna

Per complementar el tractament dietètic, existeixen determinats fàrmacs:

• Acarbosa: el seu mecanisme és inhibir l'enzim alfa-amilasa-pancreàtica i enzims hidrolases intestinals, retardant així l'absorció de glucosa, i evitant  hiperinsulinèmia i la conseqüent hipoglucèmia.

• Diazóxido: inhibeix la segregació d'insulina, amb la qual cosa hi ha  una disminució en la captació de glucosa pels teixits insulinodependents i aquesta es manté alta en sang.