Avui en dia, i en general, està estesa la idea de què el tabac constitueix una substància nociva per la salut i motiu de desenvolupament de malalties, com el càncer de pulmó. De la mateixa manera, en la població està bastant acceptat que tenir un alta concentració de colesterol dolent en sang és un factor de risc de patir una patologia cardiovascular. Ara bé, aquestes dues substàncies no són els únics factors negatius per la salut que es coneixen i des de fa algun temps va agafant més rellevància una molècula molt lligada amb l'alimentació que se segueixi: l'homocisteïna.
L'homocisteïna és un aminoàcid sulforat que es forma a partir de l'aminoàcid essencial metionina com a intermediari en la via de síntesi de la cisteïna. Per tant, una elevada quantitat de metionina en l'organisme fa que, per una qüestió de gradient, aquesta es transformi, primer en homocisteïna, i després en cisteïna. La metionina és un aminoàcid que s'ingereix quan consumim proteïnes, tant d'origen animal com vegetal.
La importància de l'homocisteïna sobre l'estat de salut s'explica perquè és un poderós factor predictiu de malalties coronàries, vasculars cerebrals i de membres inferiors, i també de trombosi venosa. A partir d'estudis epidemiològics prospectius s'ha determinat que el risc cardiovascular és gradual i proporcional a la concentració d'homocisteïna en sang. A més a més, el seu efecte és independent al d' altres factors de risc que també puguin haver (obesitat, colesterol, tabac,...), encara que poden agreujar la situació. Això significa que no hi ha un valor mínim d'homocisteïna, ni es necessària la presència d'un altre factor, perquè el risc cardiovascular apareixi o deixi d'existir. Doncs, se sap que per 5µm /L d'increment de concentració d'homocisteïna en sang el risc cardiovascular augmenta un 20%-30%.
Ara bé, encara que els nivells d'homocisteïna en sang poden venir condicionats per factors genètics o derivats de l'existència prèvia d'alguna patologia, els hàbits dietètics són la principal causa. Això fa que es puguin corregir els nivells d'homocisteïna i, per tant, reduir el risc assumint unes fàcils pautes dietètiques.
De fet, el metabolisme de l'homocisteïna ve regulat per 3 importans vitamines: l'àcid fòlic o vitamina B9, la piridoxina o vitamina B6 i la cobalamina o vitamina B12. Un excés de proteïnes en la dieta farà augmentar els nivells d'homocisteïna en sang, però si tenim uns bons nivells d'aquestes vitamines es podran contrarestar. D'aquestes tres vitamines, la que té més incidència sobre la normalització dels valors d'homocisteïna és l'àcid fòlic.
Es recomana que la dosi diària d'aquestes vitamines sia la següent: 400µm d'àcid fòlic, 2.4µm de vitamina B12 i 1.7 mg de vitamina B6. Amb embarassades, durant la lactància i patologies amb insuficiència renal, malalties inflamatòries, hipotiroïdisme, i entitats que cursin amb un recanvi cel·lular augmentat, cas de psoriasi o neoplàsies malignes, els requeriments augmenten.
Les fonts alimentàries d'acid fòlic són les verdures fresques, les fruites, els llegums i els fruits secs.També es pot citar els cereals enriquits amb aquesta vitamina. Malgrat la carn i el fetge són importants fonts d'àcid fòlic no es aconsellable abusar pels seus nivells alts en greix i colesterol.
Pel que fa a la piridoxina, és present en molts tipus de carn, com la de vedella, porc, pollastre, i fetge; també és abundant en cerelas integrals, especialment blat de moro. En fruites es troba en el plàtan i l'alvocat. Dins les verdures en el suc de pastanaga i el suc de tomàquet. Igualment, el podem trobar en aliments enriquits, com cereals i llet.
I respecte a la vitamina B12 es troba en fetge, pollastre, peix i aliments enriquits.
L'homocisteïna ha esdevingut un nou marcador biològic per determinar el risc de patir patologies cardiovasculars. La seva concentració en sang s'associa a un major increment de malalties coronàries, vascular cerebrals i trombosi, i també amb demència i malaltia d'Alzheimer. Però la seva formació, com eliminació, es pot controlar seguint uns hàbits dietètics saludables que incloguin una ingesta suficient de proteïnes ( ni dèficit , ni excés), i de les vitamines àcid fòlic, biotina i cobalamina.
BIBLIOGRAFIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada