dijous, 9 d’octubre del 2014

Un aliment omnipresent: la soja




La soja és l'aliment amb més distribució en el món. Cada any augmenten les terres de cultiu destinades a plantar soja, lamentablement moltes d'elles a costa de destruir selva de l'Amazones. És un aliment incorporat en molts països on històricament no ha format part de l'alimentació tradicional. Es tracta d'un aliment que ha esdevingut la base d'algunes dietes alternatives, com la dieta vegetariana. La soja com a tal, o en en alguna de les seves múltiples formes, forma part de molts dels aliments processats que comprem al supermercat. I a part de tot això, a més, és el principal cultiu destinat a l'elaboració de pinso per animals que seran posteriorment consumits com a carn.


La soja és l'aliment més representatiu de la globalització. Només cal veure els nombrosos productes de soja i derivats que omplen les prestatgeries dels nostres supermercats: soja germinada, tofu, miso, salsa de soja, iogurts de soja, llet de soja,etc. Aquests són els més palpables, però també hi ha soja en d'altres productes alimentaris més desaparcebuts: purés, cremes, galetes, pans, batuts, salses, preparats per a esportistes, conserves, etc. Si ens fixem amb els ingredients d'aquests productes podrem llegir entre el llistat coses com: farina de soja, proteïna vegetal hidrolitzada, aïllat proteic de soja, concentrat de proteïna, proteïna vegetal texturitzada, oli vegetal, lecitina (emulgent), mono i diglicèrids, glutamat monosòdic (MSG) Tot això és soja.

I per què aquesta abundància de soja?

La soja és una planta de la família de les lleguminosa i la seva llavor, que és el que consumim, un llegum, com les faves o els cigrons. Tot i així, es distingeix dels altres llegums perquè conté una major quantitat de proteïna, tenint aquesta un alt valor biològic comparable amb la proteïna animal, considerada la de més qualitat. Igualment, presenta una composició superior de greix que pot ser extret en forma d'oli. Una riquesa en proteïna de bona qualitat i una font d'oli vegetal que expliquen l'auge del seu cultiu com a font d'aliment animal i font de biocombustible (o agrocombustible). I en menor mesura, que sigui l'aliment estrella en una dieta vegetariana en la qual es tracta d'ingerir nutrients d'origen vegetal en detriment dels d'origen animal.

No obstant, i aquí és on pot trobar-se la raó del seu auge com a cultiu global,  la major part de la soja plantada és transgènica, és a dir, modificada genèticament. Aquesta artificial varietat té la propietat de ser resistent a un herbicida, cosa que la protegeix contra les males herbes i que, teòricament, permeti obtenir-ne una major producció.

Sigui cert o no, la soja també ha adquirit fama en el panorama mundial per un altre motiu: per les seves propietats saludables. Es diu que en societats tradicionalment consumidores de soja, com la xinesa o japonesa, hi ha una menor incidència de malalties cardiovasculars, osteoporosi i càncer. I que el motiu de tot això és la ingesta de grans dosis d'uns components de la soja: les isoflavones. De fet, tots els llegums i d'altres aliments contenen isoflavones, però és la soja la que conté més quantitat per unitat de pes.

I és cert aquest efecte beneficiós de la soja?

En masses ocasions aquestes afirmacions de les qualitats bondadoses de la soja només han estat reclams publicitaris de les marques alimentàries per vendre els seus productes. No es pot concloure que una població com la xinesa presenta una baixa incidència de malalties cròniques comparat amb Occident pel fet de ser consumidora de soja, atès que poden intervenir altres factors lligats amb la dieta i l'estil de vida. A més, tampoc és cert que consumeixin la soja com s'està fent a Occident, doncs a l'Orient la soja es consumeix majoritàriament en forma de soja fermentada, amb la qual cosa es veu alterada la seva composició original.

S'han fet diversos estudis científics per avaluar els efectes de les isoflavones sobre la salut i veure les virtuts d'aquest aliment. I encara que s'observa algun benefici en el seu consum, no hi ha proves concluents que demostrin els seus suposats beneficis sobre la salut cardiovascular, prevenció de l'osteoporosi i  menor risc de càncer. Afortunadament, també sembla no haver un risc en la ingesta d'isoflavones, a exepció del consum d'aquestes substàncies a través de preparats per a nadons. Així organismes científics oficials de tot el món, com el Commitee on the Toxicity of Food del Regne Unit recomanen no donar preparats de soja a nadons si no és per prenscripció mèdica. I això significa no donar llet de soja als nadons sense un control mèdic.  I és que les isoflavones es comporten com a hormones estrogèniques, amb la possibilitat d'afectar el normal desenvolupament del nadó segons la dosi subministrada i el temps d'exposició.

La soja és un aliment molt contradictori. Per una banda, està sent l'aliment més cultivat al món, on la major part es destina a alimentació animal (que acaba formant part de la cadena alimentària) o agrocombustible (oli vegetal com a carburant de vehicles) i una altra part per a l'elaboració de molts aliments d'ús diari o com a aliment per se habitual en la dieta (germinat de soja, llet de soja, tofu, iogurt de soja)  I per altra banda, l'escassa informació basada en evidències científiques que assenyali el seu efecte sobre la salut.

Taula resum de les propietats comprovades de la soja



Propietats
Observacions
No conté lactosa
Beneficiós per persones intolerants a la lactosa
No conté colesterol
Lògic tractant-se d’un aliment vegetal. Pot ser beneficiós per perones amb el colesterol sanguini elevat.
Rica en fibra
Li confereixuna  baixa densitat calòrica i una capacitat saciant. Ideal per a dietes hipocalòriques o persones amb restrenyiment.
Baix índex glucèmic
A causa de la seva composició rica en proteïna i fibra fa que no hagi un augment brusc de glucosa en sang. Beneficiós per persones amb diabetis.
Conté àcid fític (= fitats)
Com tots els llegums i altres aliments conté aquesta substància que bloqueja l’absorció de minerals i altres nutrients.També inhibeix proteases. Pot ser perjudicial en dietes amb dèficit de nutrients i sempre que hagi un elevat consum de fitats.
Conté estrumògens (substància que produeix goll)
Pot causar goll per dèficit de iode. No obstant, si la dieta conté suficient iode, l’efecte dels estrumògens de la soja queda reduït.
Conté lectines
Són substàncies tòxiques presents en totes les llegums. No obstant, es destrueixen durant la cocció habitual de les llegums.


A falta de més estudis científics que revelin més dades sobre els efectes de la soja sobre la salut, ara mateix hem de centrar-nos en l'efecte que el cultiu de soja està tenint en la salut ambiental.

Com he assenyalat es tracta del cultiu que més creix globalment i com a conseqüència d'això s'estan destruint irreversiblement molts ecosistemes naturals. Un cultiu que, majoritàriament, usa llavors de soja transgènica, la qual per si sola no suposa cap risc ambiental ni per la salut humana. No obstant, el perill ve per l'intensiu ús d'hebicides que s'apliquen sobre els cultius de soja, resistents a aquests compostos químics a causa de la moificació genètica que presenten. Uns productes que s'escampen al medi i acaben contaminant altres plantes, a l'aigua, i, per suposat, a la mateixa soja tractada, els quals poden entrar a fomar part de la cadena alimentària dels humans i afegir una càrrega nociva a la nostra salut. Perquè ja s'han vist efectes tòxics d'aquests herbicides sobre la salut de poblacions que han estat exposades a aquests composts.

Tornem, doncs, a trobar-nos altre cop amb un problema massa habitual en l'alimentació actual:  la contaminació química d'origen humà dels aliments sense saber certament els efectes que pot tenir sobre la salut.

BIBLIOGRAFIA

Lawrence, Felicity. Quien decide lo que comemos.Madrid: Tendencias, 2009

Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutricion (AESAN) en relación con las consecuencias asociadas al consumo de isoflavonas:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada