Les cireres, al contrari de les maduixes, són el fruit d'un arbre de la família de les rosàcies, una família a la qual pertanyen les principals fruites europees, cas de les pomes o prunes.
Sembla ésser que el seu origen es situa als marges del mar Negre, en la zona del Caucas i des d'aquí es va estendre la seva distribució a través de les migracions humanes i de les llavors transportades per ocells. És, per tant, una espècie pròpia de climes temperats.
Existeixen cireres de varietats dolces i agres, aquestes últimes popularment dites guindes. A Espanya trobem ambdues varietats, a més d'un tipus especial de cirera que és pròpia de la vall del Jerte a Extremadura: la cirera cruixalenca (picota, en castellà). Aquest tipus de cirera és l'única amb denominació d'origen i consisteix en una cirera més petita, dolça, de carn cruixent i gustosa, i que no presenta el peduncle habitual de les cireres. A causa d'aquestes característiques és ven a un preu més elevat que altra tipus de cirera, malgrat ser més petita.
Passem a veure la composició nutricional d'una cirera
Es tracta d'una fruita amb alt contingut d'aigua, baixa en greixos i proteïnes, moderat contingut de sucres i un poder calòric baix.
Destaca pel seu alt contingut en potassi que és un mineral que ajuda contra la hipertensió, afavoreix la diüresi, amb la qual cosa permet l'eliminació d'àcid úric i que aquest no s'acumuli provocant gota. Igualment, el potassi participa en la transmissió dels impulsos nerviosos.
Un altra component destacat és l'
àcid fòlic o vitamina B9 que actua en l'eliminació de la
homocisteïna (
veure homocisteïna i risc cardiovascular) i també és una vitamina essencial en el desenvolupament del fetus.
De forma moderada també conté calci, component dels ossos, i carotens, entre ells el beta-carotè, amb funcions de vitamina A. I una petita dosi de vitamina C, vitamina antioxidant i coenzim formador del teixit connectiu.
Pel que fa a propietats saludables se sap que a causa dels pigments que li confereixen el color vermell, els antocians, té propietats antioxidants importants. I un altre component amb iguals efectes present és l'àcid elàgic.
També s'ha trobat que les cireres són riques en melatonina, la hormona que ajuda a conciliar la son, triptòfan, aminoàcid essencial, i serotonina, el neurotransmissor que ens aporta benestar.
Així com les maduixes, les cireres són riques en àcid oxàlic, el qual pot unir-se al calci i formar càlculs d'oxalat càlcic; per tant es recomana un consum moderat a aquelles persones que pateixen d'aquesta afecció.
I aquí va la meva proposta de recepta amb aquesta fruita. Bon profit!
Gaspatxo de cireres
