divendres, 20 de març del 2020

Ambient obsogènic VI: disbiosi

Portem vistos alguns dels factors que configuren un ambient favorable a l'obesitat. Segurament, els més visibles i de major impacte, però no tot salta  a la vista, i això és el que es podrà constatar en aquesta entrada de la sèrie.

Microbiota i microbioma


Des de fa uns anys, l'estudi de la microbiota i microbioma ha revelat coses impensables. Abans de continuar, però, caldria definir aquests termes.

La microbiota és el conjunt de microorganismes que convieun en  un organisme superior, i comprèn tant a bacteris (immensa majoria) com a virus, fongs, i protozoos. Aquests microorganismes conviuen amb harmonia amb l'hoste en un  tipus de relació que s'anomena de mutualisme (un tipus de simbiosi), en la qual hi ha un benefici mutu. Aquesta situació s'oposa al parasitisme, en la qual una de les parts (paràsit) s'aprofita de l'hoste, el qual en surt perjudicat.

Un altra terme molt usat per referir-se a aquest conjunt de microorganismes és el de microbioma. En aquest cas, el terme engloba el genoma de tots aquests microorganimes, és a dir, el conjunt de gens que formen el seu material genètic, i que contenen les instruccions per desenvolupar les funcions pròpies.

Funció microbiota


La importància de la microbiota o microbioma, si volem resaltar els seus atributs, arriba fins al punt que amb absència d'ells  no podriem viure.  Per això, cada vegada es considera els organismes com a multiorganismes, formats per milers d'espècies distintes que conviuen, interactuen i s'organitzen en harmonia (o equilibri). Una associació gestada durant milions d'anys d'evolució i basada en el benefici mutu.

Pel que fa a la microbiota humana, la majoria es localitza en l'intestí gruixut, per això es parla de la microbiota intestinal.

La contribució de la microbiota en el nostre benestar es concreta en diferents accions:

  • Modulen el nostre sistema immune i la resposta inflamatòria
  • Actuen de protecció contra microorganismes patògens
  • Sintetitzen nutrients indispensables com vitamines i aminoàcids, així com molècules amb un paper protector
  • Regulen l'absorció de nutrients i el metabolisme d'aquests

D'aquí es deriva una pregunta clara, què passa si es perd aquesta harmonia entre els integrants d'aquesta relació mutua o simbiosi?  Doncs, sembla ser que aquest desequilibri pot portar  al desenvolupament de malaties i trastorns.  Quan es perd aquesta  relació òptima amb la nostra microbiota, es parla de disbiosi, un estat que significa que la composició de la microbiota s'ha alterat cap un empitjorament.

 Disbiosi


La disbiosi és una alteració en la composició i funcions normals de la microbiota intestinal  pròpia. Aquest canvi origina uns trastorns sobre les funcions de l'organisme hoste perquè es pertorba l'equilibri present.

Usualment, es coneix coma disbiosi intestinal, perquè com hem dit, la major part de la nostra microbiota resideix en l'intestí gruixut.

Les causes més evidents que provoquen una disbiosi són les que apareixen a continuació.  Tots ells són factors molt presents en l'estil de vida modern o occidental, i per tant recents, cosa que assenyala el nostre estil de vida  darrere de l'aparició de malaties i trastorns també recents: malaties autoimmunes, al·lèrgies,  síndrome de còlon irritable, obesitat, diabetis, etc. 
  
-La colonització de la primera microbiota

O la importància, en les primeres etapes de la nostra vida,  del  primer contacte amb els microorganismes que integraran la nostra microbiota  Aquí es podria parlar de la nutrició de la mare durant la gestació, la manera de donar-se el  part, el tipus de lactància, o la presa d'antibiòtics  i preparats alimentaris primerencs.

-Ultraprocessats alimentaris

La dieta constitueix el factor més rellevant per poder influir en la composició microbiana, atès que es nodreixen del que ingerim.  Una dieta pobre en nutrients essencials pel creixement microbià, com una dieta rica en ultraprocessats,  portarà una menor diversitat i proliferació d'espècies perjudicials.

-Estrès

Els nivells alts d'hormones estressants, i la tensió emocional com és l'ansietat,  afecten negativament al manteniment d'una microbiota sana. Igualment, una microbiota alterada repercuteix sobre l'estrès.

-Antibiòtics

L'ús massa general i constant d'antibiòtics afecta a la microbiota, molt sensibles a aquests medicaments.

-Excès d'higiene

Existeix la teoria de què vivim en condicions massa asèptiques, i la falta de contacte amb microorganisme que actuen com a estímuls positius provoca una immaduresa del sistema imunològic, a més de disminuir la diversitat de la nostra microbiota

-Tòxics

El contacte amb substàncies tòxiques que poden acabar afectant la microbiota

Disbiosi i obesitat 


Un dels trastorns que s'ha vist amb la disbiosi és l'obesitat. Sembla que la regulació de l'acumulació i/o alliberació del greix de reserva pot estar conduit en part per la població de microorganismes presents (estudi)

Aquesta correlació es desprèn de molts estudis amb ratolins.  Així, s'ha vist que ratolins axènics (aquells lliures de microbiota o estèrils) que ingereixen més calories que els  ratolins normals, la seva acumulació de greix és inferior.  I si es realitza un trasplantament de microbiota de ratolins normals cap als ratolins estèrils, aquests augmenten ràpidament els seus nivells de greix corporal, malgrat disminuir el seu consum d'aliments (amb la qual cosa el seu pes no varia) Dit fenòmen es veu acompanyat d'un augment significatiu de la glucèmia, insulinèmia, leptinèmia, i una major acumulació de triglicèrids en el fetge (estudi). 

Estudis posteriors semblen confirmar que la microbiota juga un paper important en el metabolisme energètic i lipídic de l'hoste (estudi)

Seguint amb la mateixa línia també s'ha vist que el trasplantament de microbiota d'humans obesos cap a ratolins estèrisl, aquests experimenten un augment de greix (estudi)

Els mecanismes que intervenen en aquesta complexa regulació del metabolisme de nutrients i energètic no es coneixen encara, però s'apunta que un dels elements  importants per prevenir l'obesitat és tenir una rica i variada població  bacteriana (recordem que són els microorganismes més representats) 

No entraré a descriure les possibles intervencions per augmentar la diversitat de la microbiota, no és el fi d'aquesta entrada, això ho deixo per una altra ocasió. Tanmateix, no em puc estar d'insinuar que les verdures, la fruita, els llegums i els cereals integrals són fonts naturals de nutrients per la microbiota. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada