Embut alimentari (segona part)

En l’anterior entrada  hem conegut  que actualment la nostra dieta es veu influenciada pel fenomen de l’embut alimentari, que consisteix en una selecció i  reducció de les espècies vegetals cultivades disponibles per a la nostra alimentació.  Aquest fet, juntament amb una alta ingesta de greixos saturats i trans, un consum excessiu de sal, un excés de calories, un consum elevat de cereals refinats i sucre afegit, la falta de fibra; així com la presència de tòxics i contaminants químics en els aliments són tots ells els responsables dels problemes de salut que es deriven de la dieta.

També hem apuntat que la major part de l’energia provinent d’aliments vegetals està concentrada en uns pocs aliments de la dieta: blat, arròs, blat de moro, llegums, patata, sucre, els quals amb algunes verdures i hortalisses representen el 90% dels vegetals consumits (1).

Podem constatar aquesta afirmació prenen com a referència l’Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica Espanyola (ENIDE) 2011 (2)  Aquest estudi va avaluar la ingesta dels diferents grups d’aliments i els principals nutrients en la dieta espanyola. Els resultats que es van obtenir són els següents:

Segons l’estudi els cereals conformen el 15% de la contribució diària d’energia en la dieta, per darrere del primer contribuent que és la carn i derivats. I si parlem dels aliments més consumits del grup dels cereals hi ha el pa, la pasta  i l’arròs per ordre de més a menys ingesta.

El sucre, xocolata i derivats aporta el 5 % de l’energia diària de la dieta.

De vegetals, com les llegums, fruits secs, llavors, tubercles i hortalisses, la contribució diària d’energia és del 17%. Tanmateix, la patata s’erigeix com el principal tubercle.

Els olis aporten el 9.7% de la ingesta calòrica. L’oli d’oliva és el més consumit per davant del de gira-sol.

D’aquí surt que el percentatge d’energia de la dieta provinent de les fonts vegetals és del 46.8%, enfront del 53.2% de les fonts animals. Una dada que no és molt significativa de per sí, però si mirem les quantitats diàries dels aliments més consumits veurem alguns trets destacats.

Ingesta mitjana diària per persona dels aliments més consumits a Espanya en el període  2009-2010

Aliments	g/ml
Aigua	1022
begudes alcohòliques	147
refrescs i gasoses	123
Sucs i nèctars	69
Total Begudes no làctiques	1450
Formatge	25
Llet	210
Productes fermentats	59
Total Llet i derivats	304
Patates	73
Hortalisses	189
Llegums	18
Total Verdures i vegetals	281
Pera	18
Cítrics	45
Poma	41
Plàtan	24
Total Fruites	210
carn conill	3
Aus	48
carn vermella	31
salsitxa, embotits	28
carn de porc	24
carn oví	3
Total Carns i derivats	164
Pa	101
Pasta	21
Arròs	18
Total Cereals	162
Peix	75
Altres productes	14
Total Productes de mar	89
Olis	31
Mantega	4
Total Greix i olis	35
Miscel·lània	53
Brioixeria	33
Ous i derivats	31
Sucre i productes ensucrats	15
TOTAL INGESTA	2827

Font: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. ENIDE (2011)

El principal cereal consumit és el blat, ja sigui en forma de pa amb 101 g per persona i dia, o bé com a pasta amb 21g/persona i dia. L’arròs és el segon cereal més consumit amb 18g/persona i dia. És important dir que aquests cereals es consumeixen majoritàriament després d'un procés de refinament que els fa perdre molts nutrients.

Dels vegetals, tenim que el principal aliment és la patata amb una ingesta de 73g/ persona i dia.

Dins les fruites els cítrics, principalment la taronja, té un consum de 45g/persona i dia. Per darrera hi ha la poma amb 41g/persona i dia. El plàtan queda ja més apartat amb 24g/persona i dia.

El sucre i altres productes ensucrats són consumits amb una mitjana de 15 g /persona i dia.

Pel que fa als olis, d’oliva sobretot, la ingesta és de 31 ml/persona i dia, cosa que representa 3 cullerades soperes.

Cal assenyalar que el sucre també es troba de manera destacada en els sucs i els nèctars, els quals representen un consum mitjà de 69ml/persona i dia; com en els refrescs i gasoses, amb una ingesta de 123 ml/ persona i dia.  Així mateix, sol ser un ingredient inseparable dels productes de brioixeria, 33g/persona i dia. Per tant, el consum de sucre no natural, sinó afegit és força elevat (veure el sucre de la dieta )

I si el sucre va lligat a la brioixeria, aquests productes també solen contenir greix i olis, moltes vegades de coco o palma (font de greixos saturats), o bé greixos trans (veure els greixos trans)

Amb els resultats a la vista una cosa és clara: la dieta espanyola és escassa en varietat d’aliments i consumim grans quantitats d’uns pocs aliments: blat (refinat), patata, sucre (sol o en sucs, nèctars i refrescs), greixos i olis. Uns aliments que destaquen per ser molt calòrics i pobres en nutrients (a excepció de la patata)

Aquesta afirmació pren més rellevància quan es compara la dieta amb altres pobles, com els aborígens australians, la dieta dels quals conté unes 240 espècies de plantes i 120 espècies d’animals (1). Les quantitats consumides d’aquestes espècies són reduïdes, no obstant, la diversitat de fonts alimentàries fa que la dieta dels aborígens australians contingui tots els nutrients necessaris.

La dieta espanyola, i en general la dieta de les societats desenvolupades, presenten una pobra varietat d’aliments a causa de l’embut alimentari. Si fem la prova i demanem a un adult que escrigui en un full els diversos aliments consumits durant la setmana anterior no arribaria a 50 segurament. I si aquest exercici es fa amb adolescents, quasi segur que no anotarien més de 20.

El mercat de l’alimentació (veure El mercat de l’alimentació) comporta que els aliments siguin concebuts més com una mercaderia amb la que comerciar, que un bé bàsic i universal. Ara que el comerç ha esdevingut global amb la lliure circulació de mercaderies també s’està produint una homogeneïtzació de la dieta a escala global, que pot portar beneficis (sobretot per les empreses alimentàries), però que porta aparellada una sèrie de conseqüències negatives per la salut, com és el cas de l’embut alimentari: consumim més quantitat d’un menor nombre d’aliments diferents; i malauradament, rics en calories buides. 

BIBLIOGRAFIA

(1) Campillo Álvarez, José Campillo. El mono obeso. Barcelona: Crítica, 2010.

(2) Estudio ENIDE. Energía y Macronutrientes.2011