Ambient obsogènic I

En els darrers anys la prevalença de l'obesitat ha experimentat un creixement molt elevat. És un fet que succeeix a qualsevol edat, i que no distingeix països, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament. De fet, en països pobres amb una crònica mancança d'aliments, i una alta desnutrició en la població, actualment mostren taxes de desnutrició juntament amb taxes d'obesitat. 

Es tracta, doncs, d'una pandèmia perquè afecta a tots els països. I les previsions apunten que el nombre de persones obeses continuarà augmentant en el futur.

L'obesitat no és una malatia reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut, de moment. Però la seva presència s'associa a malaties (cardiovascular, càncer, diabetis) i a un major risc de mortalitat. En aquest sentit, prendre mesures per prevenir l'obesitat esdevè una estratègia encertada per evitar l'aparició de malaties amb una incidència sobre la qualitat de vida i/o l'esperança de vida.

L'origen d'aquesta expansió de l'obesitat no està clar. La investigació continua per entendre els factors i mecanismes que actuen per afavorir l'acumulació de greix en el cos. 

Se sap que hi ha persones més propenses que altres a l'obesitat .  És comú veure persones de la mateixa família amb obesitat,  cosa que  indica un vincle hereditari.  D'aquesta manera, es pot interpretar que  hi ha persones que porten gens que afavoreixen l'obesitat i altres que no,  resultant en persones amb facilitat per engreixar i altres resistents.

Per corraborar l'anterior,  investigacions  dutes a terme certament apunten als gens com a responsables de l'obesitat, el que es coneix com la part d'obesitat endògena (o biològica) perquè hi ha una  predisposició genètica. No obstant, altres estudis assenyalen que la genètica no té la última paraula.

De fet, és fàcil d'entendre que ha d'haver quelcom més enllà de la genètica quan s'observa a bessons bivitel·lins. Aquests bessons nascuts d'un sol zigot que s'ha dividit, tenen, per tant,idèntic genoma.  Si el genoma és el mateix, la predisposició genètica a l'obesitat hauria de ser idèntica. No obstant, no sempre succeeix que ambdós bessons desenvolupin obesitat tot i estar marcats genèticament.

Els estudis amb bessons mostren com hi ha altres factors responsables de l'obesitat diferents a la genètica. Aquests factors constitueixen l'obesitat exògena, la part que no depèn dels gens, sinó de l'exterior.

Vist que existeixen factors biològics ( gens) i factors externs ( ambient ). Els primers, es pot dir que ens vénen imposats, atès que naixem amb una combinació de gens donada i que , avui en dia, no podem modificar. Els segons, per contra, els podem escollir i modificar, amb la qual cosa tenim més poder de control sobre ells, i en conseqüència sobre l'obesitat. 

Afortunadament, l'evidència ens diu que aquests últims tenen major efecte sobre les  probabilitats de desenvolupar obesitat.  Això significa que els nostres gens són una càrrega per tota la vida, però no una càrrega que determini inexorablement el nostre avenir. De fet, els nostres gens no han canviat des de fa milers d'anys, mentre les taxes d'obesitat global s'han disparat recentment.  És més, els coneixements en epigenètica estan revelant que l'ambient  modula el nostres gens de tal manera que pot atenuar les  predisposicions genètiques negatives i /o potenciar positives, així com el contrari. 

Que el que ens rodeja i el que fem, en definitiva l'ambient, és crucial perquè els nostres gens responguin més o menys favorablement, i això es tradueixi en major o menor salut, otorga un gran poder, però també responsabilitat a nosaltres mateixos.  Amb les desicions que prenem,  podríem repercutir  sobre la formació d'un ambient més o menys obsogènic, que acabi sent desiciu  en el desenvolupament o no d'obesitat en el futur.

Prestar atenció a  aquells elements que afavoreixen  un ambient obsogènic, i que ens porten irremissiblement cap el camí de l'obesitat:

• Publicitat alimentària 
• Alta disponibilitat de productes alimentaris de baixa qualitat
• Elevada ingesta calòrica
• Pèrdua bons hàbits alimentaris
• Sobresaturació, contradicció i escassa qualitat de la informació alimentària, nutricional, dietètica
• Mancança d'activitat física (sedentarisme)
• Falta de descans reparador
• Estrès i ansietat
• Alteració de la microbiota intestinal (disbiosi)

A partir d'aquesta presentació  dels culpables identificats en promoure  l'obesitat ( la recerca de més factors  continua) en les següents entrades ampliaré amb més detall cadascun d'ells.