En el títol de l'entrada només faig referència als animals la dieta dels quals és carnívora, però també podria fer-se la mateixa pregunta a tots els animals en general. Perquè, malgrat que els animals herbívors a causa del seu règim format per aliments vegetals poden així ingerir la vitamina C, pot passar que no ingereixen la dosi adequada per mantenir les seves funcions? algú ha vist un herbívor prendre suplements de vitamina? o no?
Primerament, potser hauria de fer un incís sobre l'escorbut abans de continuar. L'escorbut és el nom donat a la malaltia que apareix en l'espècie humana quan hi ha carència d'àcid ascòrbic o vitamina C a la dieta, doncs aquesta vitamina és indispensable per la vida i l'espècie humana l'ha d'ingerir cada dia a través de l'alimentació. Una altra qüestió, que espero tractar en una altra entrada, és la quantitat de vitamina C que s'hauria d'ingerir diàriament per no patir deficiència i beneficiar-se de tots els seus formidables efectes. Em comprometo fer-ho.
Tornant a la pregunta del títol i després de l'incís, us podeu ara imaginar per on van els trets. Aquesta vitamina és indispensable per a la vida, sí, però no és un nutrient essencial per a tots els animals. Vull dir amb això que no tots els animals s'han de procurar la vitamina C a través de la dieta, car la poden sintetitzar en el seu organisme.
De tota la fauna coneguda, se sap que tans sols els primats (amb l'espècie humana), el rat-penat de la fruita, el conillet d'Índies i alguns ocells són incapaços de fabricar la seva pròpia vitamina C.
Sembla ser que la pèrdua de la capacitat de sintetitzar vitamina C en els primats es va produir a raó d'una mutació en un antecessor nostre que li va provocar aquesta privació. Bàsicament, la mutació ens va deixar orfes d'un enzim responsable de la conversió de glucosa a àcid ascòrbic, l'enzim L-gulonolactona oxidasa. Aquest fet que, aparentment, pot semblar un desavantatge és interpretat com un mecanisme d'estalvi energètic i metabòlic, atès que en la naturalesa és més car fabricar un producte (en aquest cas vitamina C) que obtenir-lo de fora (a través de la dieta, per exemple) Això, però, s'ha d'entendre en el context que es va originar la mutació. L'antecessor nostre que va patir la mutació vivia en un ambient amb abundància d'aliments rics en vitamina C, com fruites, per no haver de lamentar la facultat de sintetitzar la seva pròpia.
Tret dels animals que he citat abans, la resta tenen la capacitat de fabricar vitamina C i no tenen necessitat d'ingerir-la, tan sols procurar-se que en la dieta no falti el precursos de l'àcid ascòrbic, que en aquest cas és la glucosa, present en tot ésser viu.
En conclusió, els animals carnívors no s'han de preocupar de si ingereixen suficient vitamina C per acomplir amb les seves funcions perquè l'obtenen del seu metabolisme. Només s'han de preocupar de quan menjarant cada dia i això ja és més que suficient.
I després d'aquesta explicació, em sorgeix una altra pregunta: per què els esquimals, que tradicionalment no mengen fruita ni verdura, tampoc desenvolupen l'escorbut?
Espero les vostres respostes en els comentaris!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada