Parlem avui d'un altre aliment molt present en l'assortiment de productes alimentaris dels mercats. Es tracta de la carxofa.
La planta de la carxofera té el seu origen en el nord d'Àfrica i avui en dia el seu cultiu està dispers per tota la conca mediterrània. Els àrabs van ser els introductors de la planta a la península ibèrica. A més, la paraula carxofa prové d'un mot àrab que significa "llengüeta de terra" en referència a l'aspecte de les fulles de la carxofera.
La carxofera pertany a la família de les compostes, les quals tenen la característica de posseir flors de petita grandària i agrupades en inflorescències (com els girasols). De fet, el que anomenem carxofa és la inflorescència de la planta, formada pel receptacle i les bràctees (les làmines verdes que s'assemblen a fulles, però no ho són) Altres hortalisses de la mateixa família són l'enciam, l'axicoria, l'escarola, etc.
Sobre les propietats nutricionals de la carxofa destacar que és rica en aigua, fibra i minerals. Fem una mirada a la seva composició:
Conté una gran quantitat de fibra, cosa que ajuda a combatre el restrenyiment. A més, és rica amb un tipus de fibra que es compon d'oligosacàrids no digeribles, denominats inulina, la qual està considerada un probiòtic perquè estimula el creixement de la flora bacteriana.
D'entre els minerals destacar la presència de calci, mineral imprescindible pels ossos; de magnesi, altra component important dels ossos i que participa com a cofactor en moltes reaccions enzimàtiques; el potassi, que actua com a diürètic i ajuda a combatre l'hipertensió, i el fòsfor que participa com a component de la hidroxiapatita dels ossos i com a formador de l'ATP.
Pel que fa a substàncies amb propietats estudiades i que són beneficioses per a la salud, podem citar: la cinarina, cinaropicrina, àcid clorogènic, cinaròsids, fitoesterols i àcids orgànics.
La cinarina afavoreix la producció de bilis (efecte colerètic) i el buidatge de la vesícula biliar (colagog) És per això que ajuda en la digestió, ja que les sals biliars de la bilis faciliten l'emulsió dels greixos i així són més fàcilment atacats pels enzims digestius. Igualment, a través de la bilis s'excreten productes de degradació filtrats pel fetge, com també colesterol, i ambdós s'expulsen a través de les femtes. Aquest efecte reductor del colesterol és augmentat per la presència de la fibra i els fitoesterols de la carxofa, els quals segresten el colesterol, tant de la dieta com endògen, i l'arrosseguen cap a les femtes. Una altra diana de la cinarina és el ronyó propiciant el filtratge i la diüresi.
L'àcid clorogènic és un component fenòlic amb propietats antioxidants. Mentre els cinaròsids són bioflavonoides amb efectes antiinflamatoris.
Per totes aquestes propietats descrites podem afirmar que la carxofa ajuda en la protecció del fetge, afavoreix el filtratge i desintoxicació de residus i altres substàncies, és diürètica, ajuda en la reducció del colesterol, afavoreix la digestió, combat la hipertensió, i té un sabor amarg molt bo.
Un aliment molt complet que ara, de ben segur, mirareu amb uns altres ulls.
Un aliment molt complet que ara, de ben segur, mirareu amb uns altres ulls.
I per acabar us deixo una recepta molt visual:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada