Aquesta breu entrada pretén aclarir el tema de la lactosa, amb motiu de la seva mala fama com a molècula de la llet associada a algunes dolències. Què diu la nutrició? Contimuem.
La lactosa
De primer, dir que la lactosa no és un tòxic, ni un contaminant exògen als aliments, en concret els lactis. Vull deixar les coses clares perquè gràcies (o per desgràcia) a missatges publicitaris s'ha denostat aquesta molècula.
La lactosa és un disacàrid, molècula formada per dos unitats, que cosntitueix el sucre de la llet. Forma part de la mateixa famíla de molècules que integren el sucre de taula o la mel. I dóna el gust dolç característic de la llet. Totalment natural fins aquí.
I no només està present en la llet de vaca, sinó que forma part de totes les llets animals, inclosa la nostra. I pràcticament tot humà durant la lactància materna ha consumit lactosa. I sense cap efecte negatiu!
Tanmateix, hi ha algunes persones que quan són adultes, la lactosa els produeix molèsties digestives: flatulència, dolor abdominal, inflor. Es tracta de les conseqüències a una intolerància a la lactosa.
Intolerància primària a la lactosa
La intolerància primària a la lactosa és una pèrdua progressiva a la capacitat de digerir la lacosa, que experimenten les persones. Totes? Evidentment no. Alguns aduls encara poden prendre un vas de llet sense por.
Aquesta pèrdua de la capacitat de digestió es va truncar en alguns dels nostres avantpassats gràcies a una mutació en un gen. El gen que codifica per l'enzim lactasa, encarregada de digerir la lactosa.
Per tant, inicialment tots els humans perdien la lactasa a mesura que creixien (la llet només era un aliment durant la infància, d'aquí la falta de lactasa en adults) i substituïen la llet per altres aliments. Tot això va canviar quan una mutació en el gen de la lactasa va produir una variant d'aquest gen (al·lel) que no inactiva la seva expressió amb el temps, amb la qual cosa la lactasa continua produint-se al llarg de la vida, i els portadors poden continuar prenent llet i digerir la lactosa sense problema.
Fins aquí, doncs, entendre que hi ha persones portadores de l'al·lel original (variant del gen) que no poden digerir la lactosa d'adults, i altres que porten l'al·lel mutant del gen i que expressen l'enzim que el permet digerir la lactosa. Això no és una malaltia, sinó una varietat genètica. Seria el mateix que persones que tenen els ulls blaus i altres foscos derivats de tenir variants del gen que determina el pigment del color dels ulls.
I no es tracta d'una malaltia perquè les persones amb intolerància gaudeixen de bona salut sempre i quan no ingereixin lactosa, cosa que no els cal perquè no es tracta d'una molècula imprescindible.
El problema està que, avui en dia, la lactosa no només es troba en l'aliment matriu: la llet animal i derivats (cosa que facilitaria la seva identificació) sinó que degut al seu ús com additiu per la indústria alimentària, la lactosa pot aparèixer en molts productes: brioixeria, cremes, refrescs, processats càrnics, processats de peix etc. I també apareix com a excipient en molts fàrmacs. D'aquí la dificultat d'evitar la lactosa per aquestes persones.
Ara bé, les persones que no pateixen intolerància a la lactosa tenen més facilitat en no haver d'estar llegint les etiquetes del llistat d'ingredients dels aliments i fàrmacs, i sobretot no existeix cap inconvenient perquè prenguin lactosa.
Intolerància a la lactosa secundària
En aquest cas, es tracta d'un pèrdua transitòia a la digestió de la lactosa degut a l'afectació d'una malatia que provoca aquest efecte secundari.
Algunes malaties que afecten el tracte digestiu produeixen inflamació i destrucció de la mucosa, amb la qual cosa els mecanismes normals de digestió i absorció no funcionen correctament. La lactosa no és l'única molècula implicada en aquests casos. Entre les malaties causants i altres situacions trobem:
- Gastroenterocolitis infecciosa
- Celilaquia
- Malaltia de Crohn
- Malnutrició per diarrea
- Malnutrició per anorèxia o bulímia
- Síndrome intestí curt
- Síndrome intestí irritable
- Presa antibiòtics
- Sobrecreixement bacterià
Intolerància congènita o alactasia
Com a última condició d'intolerància, encara que molt poc freqüent, es tracta de la nula funcionalitat del gen que codifica per l'enzim lactasa des del naixement. Com no hi ha l'enzim des del naixement, els nadons no toleren ni la llet materna i necessiten llets preparades sense lactosa per alimentar-se, a partir de llavors sense cap problema pel seu creixement normal.
Prevalença de la intolerància a la lactosa
La intolerància a la lactosa no és cosa nova. Ha estat present en l'espècie humana des dels seus incicis. Avui en dia, es considera que el 70% de la població mundial és intolerant.
No obstant, la seva distribució no és homogènia. Apareix molt extesa en Àfrica i Àsia. Pel que fa a Europa i Amèrica, la cosa es dilueix ja que sembla que la mutació que va originar la resistència a la pèrdua de la lactasa va apàreixer en pobladors d'Europa. Així, en habitants d'Europa del nord la prevalença d'intolerants baixa fins al 10%, centre d'Europa i àrea mediterrània és d'entre el 10 i el 50% (a Espanya, l'estimació és del 20 a 40%)
En el nostre entorn podem veure que la gran majoria de persones no són intolerants, i només hauríem de preocupar-nos quan tinguem un diagnòstic confirmat
Productes sense lactosa
Malgrat el baix percentatge de persones intolerants en el nostre entorn, no paren d'aparèixer nous productes amb molt baix contingut de lactosa (<1% lactosa en la seva composició) o directament sense (<0.01% ) De fet, no és cero el seu contingut perquè la lactosa no s'elimina, sinó que es predigereix i acaba separant-se en els seus dos components: la glucosa i la galactosa, els quals són absorbits en l'intestí prim. Durant la predigestió en la fabricació del producte en qüestió sempre queda alguna lactos aresidual, per tant.
El fet que la intolerància a la lactosa no és un trastorn recent, sinó que els humans portin convivint amb ella des de fa milers d'anys, i que no és un problema greu de salut pública, cosa impossible perquè ja em dit que no és una malatia, no hi ha raó de tanta proliferació i campanya de productes baixos o sense lactosa. Es tracta de quelcom injustificat per motius mèdics, i només es tracta d'una nova estratègia comercial per vendre.
Una altra cosa ben diferent, es l'al·lèrgia a la llet de vaca. En aquest cas sí que s'ha de retirar absolutament la llet de vaca i derivats de la dieta perquè es tracta d'una reacció al·lèrgica a proteïnes que componen la llet.
Els beneficis d'aquest productes només s'ajusten als requeriments de persones amb intolerància primària a la lactosa (recordem que la intolerància secundària es cura quan s'ha tractat la malatia causant. I són convenients sempre que ho desitgin. Perquè no és necessari que els consumeixin, poden portar una vida normal sense incloure en la seva alimentació llet i derivats, doncs com he dit no són imprescindibles per una dieta saludable. I si això no fos prou, un altra desincentiu per no consumir aquests productes està en el seu preu i la seva baixa qualitat nutricional en molts casos (enriquits amb sucre i olis vegetals refinats)
La intolerància, a més, és molt variable. Hi ha persones que no toleren la llet, però sí el iogurt i altres productes fermentats ( la fermentació elimina naturalment la lactosa) I els formatges curats també tenen menys lactosa perquè s'elimina en la seva elaboració.
Vist que no es tracta d'una renúncia absoluta als lactis. Cada persona ha de provar i trobar el seu grau d'intolerància a la lactosa. I si desafortunadament, la tolerància fos zero, cap preocupació per la qualitat de la dieta, altres aliments poden substituir els beneficis dels lactis en la seva absèncias llegums com a font de proteïnes de qualitat, fruits secs i llavors com a font de calci, cereals integrals rics en vitamines del grup B, ous i olis vegetals com a font de vitamines liposolubles. Com es pot apreciar, la diversitat d'aliments disponibles per nutrir-nos correctament fa prescindible dependre dels lactis.
Salut i bons aliments!
