Nutrició evolutiva (segona part)

Vaig introduir la idea de la nutrició com a motor evolutiu de la nostra espècie en l'entrada anterior Nutrició evolutiva (primera part). Ara continuaré aportant noves dades referents a aquest fenomen.

Al llarg de la història evolutiva la nostra alimentació ha patit modificacions a causa dels naturals canvis climàtics que han succeït al planeta. Canvis  que han fet desaparèixer hàbits, desplaçar-los, crear de nous, amb la conseqüent població d’espècies animals i vegetals . Paral·lelament , l’adopció de nous aliments a mesura que augmentaven els nostres coneixements i domini del medi han condicionat la nostra alimentació.

Una fita molt significativa està al voltant de fa 12.000 anys quan es pensa que va aparèixer l’agricultura i la ramaderia.  L’Homo sapiens, que fins llavors basava la seva dieta exclusivament amb el que podia recol·lectar i/o caçar , en aquest últim cas no sempre amb èxit, va aprendre a produir els seus propis aliments. Amb el cultiu de determinades plantes i la cria d’animals va aconseguir obtenir una font constant i duradora d’aliments, encara que a la vegada li va suposar una reducció de la varietat d’aliments en la seva dieta (veure embut alimentari I i embut alimentari II) Un canvi dietètic significatiu fou la introducció  de la llet.

La domesticació de mamífers permetia munyir-los i extreure llur llet. La llet és un aliment imprescindible per tots els mamífers, també nosaltres, durant la seva lactància. Ara bé, deixa de tenir importància nutritiva en l’edat adulta i, tret de la nostra espècie, no hi ha cap altra mamífer que s’alimenti de llet durant l’edat adulta. I això va lligat amb la lactosa, el sucre naturalment present en la llet.

La lactosa és un disacàrid que es digereix a l’intestí  gràcies a l’acció de l’enzim lactasa, degradant-la en els seus dos components, glucosa i galactosa, perquè siguin absorbits. Aquest enzim està actiu durant la lactància de tots els mamífers i permet la digestió de la lactosa. No obstant, en l’edat adulta, com la llet deixa de formar part de la dieta dels mamífers, l’enzim s’inactiva de forma natural amb la qual cosa el cos s’estalvia el cost de sintetitzar-lo. Si no hi ha aquest enzim la lactosa no es pot digerir i ocasiona molèsties intestinals ( gasos, diarrees, vòmits,...) perquè acaba sent fermentada per la flora bacteriana del còlon. D’aquí ve la intolerància a la lactosa que presenten moltes persones.

Així els nostres antecessors que munyien i bevien llet, aquesta els causava molèsties intestinals. Malgrat això, no van deixar d’utilitzar-la perquè van descobrir que es podia transformar en productes que tenien l’avantatge de conservar-se més temps: mitjançant la fermentació de la llet obtenien iogurt, kèfir , o bé kumis, entre d’altres, aconseguint preservar les propietats de  la llet i, al mateix temps, obtenir uns productes amb menys lactosa,  fermentada pels bacteris,  i més digeribles.

I continuaríem sense beure llet d’adults si no fos perquè es va produir una mutació en el gen que codifica l’enzim de la lactasa, que va passar a ser un gen permanentment activat amb la qual cosa la síntesi de l’enzim continua al llarg de tota la vida. Aquesta pervivència d’un tret de la infantesa en l’edat adulta es coneix com a neotènia.

Aquesta mutació va fixar-se en poblacions  més dependents de la llet, com Europa i nord d’Àsia. Si pensem que en aquestes latituds la radiació solar, necessària per la síntesi de vitamina D en la pell, és menor, i un dèficit d’aquesta vitamina provoca menor absorció de calci i amb conseqüència descalcificació, la presa de llet, o bé els seus derivats, suposa la font principal tant de vitamina D com de calci per aquestes poblacions. 

Per tant, és creu que en les latituds més septentrionals la selecció natural va anar afavorint els individus amb la mutació del gen de la lactasa degut a l’avantatge que els conferia prendre llet, arribant de mica en mica a constituir la majoria de població d’aquelles latituds. D’aquesta manera, un 70% de les poblacions d’Europa i nord d’Àsia porten aquesta mutació, i només un 30% de les poblacions d’Àfrica, est i sud-est d’Àsia, i Oceania poden digerir la lactosa. Hi ha excepcions, com el poble tutsi d’Àfrica, el qual, per cert,  viu de la ramaderia.  I de fet, la intolerància a la lactosa no és una excepció, sinó la regla, ja que es dóna en la majoria de la població mundial ja que significa que porten el gen original, si es pot dir així. Els individus que no són intolerants a la llet (lactosa) són, per tant, els mutants.

 

Combinacions d'aliments amb valor afegit

Necessitem nutrients per cobrir les demandes energètiques i plàstiques del nostre cos. No obstant, consumim aliments i dissenyem la nostra dieta a partir d'aliments, els quals són els contenidors dels preuats nutrients. No hi ha cap aliment que contingui tots els nutrients que ens fan falta, per tant, la nostra dieta ha d'incloure una varietat d'aliments per cobrir la demanda de tots els nutrients. I també és cert  que la combinació de certs aliments quan els consumim permet millorar la qualitat de la dieta perquè es complementen els efectes individuals de cada un dels aliments aconseguint nous efectes, o una potenciació dels inherents als aliments. Passem a veure alguns exemples.

Cereals i llegums

Els cereals són un grup d'aliments rics en proteïnes, però de baixa qualitat a causa de la seva deficiència en lisina, un aminoàcid essencial. Els llegums, per contra, són rics en lisina, però els manca l'aminoàcid essencial metionina, que sí es troba en els cereals. Vist el problema, la solució és òbvia: menjar en el mateix plat ambdós tipus d'aliments permet complementar els aminoàcids i obtenir així proteïna d'alta qualitat.

Proteïnes i pinya

La pinya (sobretot la part central del fruit) conté un enzim natural anomenat bromelaïna amb activitat proteolítica, o sigui, que afavoreix la ruptura de les proteïnes amb la qual cosa millora la digestió dels aliments rics en proteïna, com la carn o el marisc.

Un enzim amb similar funció també es pot trobar en la  papaia.

Iogurt i flocs de civada 

El iogurt es considerat un aliment probiòtic perquè conté bacteris vius que afavoreixen el trànsit intestinal entre d'altres funcions. Aquests bacteris es desenvolupen millor si disposen de fibra fermentable, com el que proporciona la civada.

Tomàquet i oli d'oliva

Prendre oli d'oliva té efectes en el licopè, un antioxidant naturalment present en els tomàquets, fent-lo més biodisponible, i per tant augmentant la seva absorció.

Llegums o fruits secs i vitamina C

Els llegums i els fruit secs són una important font de ferro, però en no estar unit aquest a un grup hemo, com passa en la carn, la seva biodisponibilitat és baixa. Aquesta mancança es pot corregir prenent aliments rics en vitamina C ja que aquesta vitamina permet augmentar l'absorció del  ferro no hemo.

De manera similar passa amb el ferro present en el fetge i els ous si aquests aliments es prenen juntament amb vitamina C.

Ordi o civada i colesterol

Aquests dos cereals, la civada i l'ordi, tenen en la seva composició un tipus de fibra anomenats betaglucans, els quals bloquegen l'absorció de colesterol de la dieta. Així que el seu consum podria afavorir la reducció de colesterol plasmàtic.

Carn i verdures

La carn conté colesterol i la verdura és una font de fibra. Quan es consumeixen junts, la fibra por bloquejar l'absorció del colesterol a nivell intestinal i reduir a la llarga el colesterol plasmàtic.

Ametlles i peix blau

Les ametlles són una font molt rica de calci, el qual s'absorbeix millor gràcies a la participació de la vitamina D. Aquesta vitamina pot trobar-se en quantitats significatives en el peix blau, o el rovell d'ou.

Iogurt i plàtan

Tant el iogurt i el plàtan contenen triptòfan, un aminoàcid essencial precursor del neurotransmissor serotonina, que produeix benestar i relax, cosa que és útil per combatre l'ansietat. Igualment, el triptòfan és font de l'hormona melatonina, la qual ajuda a conciliar la son. Així que presos al vespre, el  iogurt i el  plàtan poden ajudar a relaxar-nos i agafar la son. 

Queda palès que una alimentació variada és una manera intel·ligent d'aconseguir beneficis extra per una nutrició òptima.