Consells alimentaris nadalencs

S’apropen les dates nadalenques, un temps que es viu amb un desmesurat consum, les anomenades compres nadalenques, i que també té el seu reflex a la taula.

La trobada amb amics i/o familiars, tan típica d’aquestes dates, dispara la quantitat de menjar en la taula. Seguit d’un aument del conum d’alcohol. Son dates especials i això comporta celebrarles sense prestar atenció a la moderació. Però a la vegada hi ha un desequilibri entre els diferents grups aliments. Un canvi en les nostres pautes alimnentàries que porta a canvis nutricionals importants. Els àpats solen ser més rics en greix i sucre. A la taula prenen protagonisme els aperitius, les carns, peixos i mariscs, salses, i dolços nadalencs (torrons, massapà, neules, etc) Hi ha un aport calòric més alt provinent del menjar, el cual es suma al de l' alcohol de les begudes. No és estrany que al final d’aquestes dates hagi un augment de pes en molts de nosaltres. 

El nostre cos té que suportar una càrrega més abundant d’aliments, amb uns nutrients més difícils de digerir. Tot el sistema digestiu i el metabolisme del cos  són sol·licitats a una demanda d’esforç extra. Encara que el més apropiat seria respectar un equilibri alimentari i nutricional per no sobrecarregar l’organisme, si no el podem evitar, sí podem ajudar al cos a afrontar aquest dur treball.

Recomanacions

-No deixar de prendre verdures i llegums, que són font de fibra. Acompanyant els plats principals, la fibra ajuda a reduir l’absorció de greix i sucre.

-Prendre racions moderades durant els àpats. Menjar d’acord amb les necessitats.

-Mastegar bé els aliments abans d’empassar-se’ls. Facilita la digestió.

-Reduir aliments irritants: vinagre, cafè, bitxo, all, salses  picants. 

-Substituir algun àpat per fruita. Així incloem aquest aliment i restringim les calories del dia.

-Alternar consum d'alcohol amb aigua. Moderem la ingesta d’alcohol i, a més a més, evitem la deshidratació que produeix l’alcohol.

-Substituir  els aperitius inicials (rics en greix, carbohidrats refinats i sal) per verdura, o bé anar directament al plat principal.

-Moderar el consum de dolços a una petita porció al dia. No fa falta gastar-los tots per Nadal, es conserven durant temps i és posible anar-los consumint a llarg del nou any.  I si sou dels que no mengeu dolços  millor.

-Fer exercici per milorar els nivells de greix i sucre en sang, a més d’altres paràmetres fisiològics. 

Consells

-Fer dejunis intermitents. Aconseguirem deixar descansar el nostre sistema digestiu i metabolisme. Un cas és el dejú 16/8. Consisteix a fer la presa d’aliments  durant 8 hores de les 24 que té el dia, mentre es fa dejuni durant 16 hores. Una manera d’aplicar-lo podria ser no menjar més enllà de les 5 o 6 de la tarda i  tornar a prendre aliments a l’endemà al matí, transcorregudes 16 hores últim àpat.

-Prendre batuts vegetals pel matí. Ens assegurem de prendre verdures i nutrients essencials, com fibra, vitamines i minerals. Fer-ho al matí en dejú té un efecte depuratiu pel cos. Un exemple de batut: 1 remolatxa, 3 fulles de col, 1 poma, 1 pastanaga, ½ suc de llimona, 1 tros d’àloe vera. 

-Prendre herbes que facilitin la digestió, que produeixin una secreció dels sucs digestius: anís, menta, romaní, herba lluïsa, melissa

 

-Prendre herbes que afavoreixin digestió de greixos. Són plantes que ajuden a fetge i a la vesícula biliar: carxofa, boldo, card marià, dent de lleó

-Prendre herbes que protegeixin la mucosa digestiva: camamilla, regalèssia, passiflora, àloe vera

Totes aquestes herbes poden prendre’s barrejades en una infusió.  Per exemple: anís, card marià, menta, regalèssia, farigola. Infusionar durant 10 minuts en un recipient tapat i prendre després dels àpats.  

I quan estigueu sadollats i feliçment satisfets, i sobri menjar, guardeu-lo per una altra ocasió conservant-lo adequadament. Evitem desperdiciar menjar i llençar-lo a les esombraries.   

Bones Festes!

Malbaratament alimentari

Crec que a ningú li agrada llençar el menjar, però la realitat ens diu que és una acció molt habitual que ha agafat magnituds escandaloses. 

A Catalunya, per poder valorar el impacte d’aquest fenomen es va fer l’estudi Diagnosidel malbaratament alimentari a Catalunya 2012 elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB. El treball va consistir en l’anàlisi de les dades dels residus alimentaris recollits l’any 2010 provinents de les llars, la restauració i l’hostaleria, i la distribució al detall (supermercats, mercats, comerços)

El resultat va ser que, del total de residus alimentaris generats, unes 262.471 tones corresponien a aliments aprofitables. D’aquest menjar llençat, la major part  prové de les llars amb 151. 800 tones, cosa que representa el 58% del malbaratament. La resta es reparteix entre el comerç amb un 26% i el sector restauració i càtering amb un 16%.

Un altre aspecte a destacar en el malbaratament a la llar és que un 50% del que es llença resulta d’un incorrecte manteniment i una deficient conservació del menjar, mentre que un 25 % s’associa a restes comestibles que queden al plat, i que apunta a un excés en el volum de les racions.

Si s’efectua un promig amb les dades del 2010 resulta que cada català llença a les escombraries 34.9 kg de menjar a l’any, o 96g diàriament. Una quantitat d’aliments desaprofitats que equivaldrien al menjar consumit durant 25, 5 dies, i amb el qual es podria alimentar a 500.000 persones durant un any.

Aquesta radiografia no és única de Catalunya. Un altre estudi que recull el llibre  Despilfarro. El escándalo global de la comida de Tristram Stuart assenyala  que en el Regne Unit un 40% dels enciams cultivats són rebutjats abans d’arribar a les llars. I un cop a la llar s’acaba llençant un 45% dels enciams comprats. Dit d’una altra manera,  per cada enciam consumit, s’han llençat 2 durant  la cadena alimentària.  I el cas de les pastanagues és encara més greu, ja que de cada pastanaga consumida se’n desaprofiten 3.

El mateix llibre assenyala que amb dades dels Estats Units cada ciutadà d’aquest país llença a les escombraries 96 kg  d’aliments evitables anualment. I arriba a la conclusió de què si es reduís un 20% el malbaratament dels comerços i consumidors dels països rics es podria eradicar la fam a una població equivalent a 4 vegades totes  les persones desnodrides del món.

El malbaratament és un fenomen que es dóna en tots els països, encara que més acusat en països desenvolupats. Tot i així, insisteixo, és global i les causes són múltiples: excés de producció, conservació deficient, distribució precària, criteris estètics, manipulació i higiene incorrectes, falta de consciència, etc. 

Una altra font de malbaratament molt controvertida és l’ús d’aliments vegetals com a pinso per  animals. Aquí no es tracta de llençar menjar, però el fet que aliments perfectament aprofitables pel consum humà s’utilitzin com a aliment animal suposa una pèrdua notable d’eficiència que fa que també s’hagi de qüestionar en un món on moltes persones passen gana.

Si observem quanta pèrdua suposa això ens adonarem de la seva importància. Per exemple, 3 kg de cereals són necessaris per obtenir 1kg de carn de promig. I 3kg de cereals, sens dubte, poden alimentar a més persones que 1kg de carn. No obstant, algú podria pensar que es perd pes en la conversió, però es guanyen calories i nutrients. Certament s’obtenen nous aliments: carn, ous, llet, amb perfils nutricionals distints, però la seva importància és relativa perquè malgrat doten a la dieta de varietat no són indispensables com a font de nutrients, atès que es pot portar una dieta vegetariana sense patir deficiències nutricionals. I pel que fa  a les calories també s’aprecia una pèrdua de valor, ja que de 1700 kcal. que ofereixen els cereals, després de la conversió només aconseguim 500kcal. en forma de carn, llet i ous. Una transformació altament ineficient.  

El malbaratament alimentari afecta a tota la cadena alimentària, des del camp, a la distribució, les empreses agroalimentàries, les llars , i els comerços. Es una pràctica present en el dia a dia que està rebent cada cop més atenció. Veure aquí el video del programa de la 2 de radiotelevisió espanyola la noche temática El despilfarro alimentario. D’aquí ve que s’hagi començat a quantificar el seu impacte i s’hagi creat una reglamentació per minimitzar o evitar que es doni en el sector agroalimentari. Però a partir d’estudis com l’anterior fet a Catalunya es desprèn que el malbaratament té lloc principalment a les llars. Un àmbit del qual som responsables els ciutadans, i  hem de ser nosaltres amb coneixement i voluntat intentar posar-hi fre. Tot començant amb aquests consells:

Planifica els àpats: Amb una previsió del menjar segons un menú setmanal no et quedaràs curt ni et sobrarà.

Comprova la caducitat dels aliments: Observa la data de caducitat o de consum preferent de cada aliment perquè no es passi, tant alhora de comprar com a casa.

Pensa en la teva butxaca: No sucumbeixis a ofertes que inciten a una provisió gran que després hauràs de llençar. Compra en quantitats raonables.

Ajusta la temperatura de la nevera: Una bona conservació del aliments allarga la seva vida.

Respecta les indicacions de conservació i d’ús dels aliments: Segueix les instruccions de l’envàs per ajudar a mantenir en bon estat els aliments.

Fes una rotació ordenada: Establir una prioritat de consum d’aquells productes amb una data de caducitat o de consum preferent més pròxima.

Ajusta les racions: Prepara unes racions més adequades al consum.

Aprofita les sobres: Reutilitza tot allò que hagi quedat al plat per un altre moment.

Congela: Aliments amb una vida curta podem allargar-la si es congelen per ser utilitzats més endavant.

Fes compostatge: Les restes orgàniques poden transformar-se en adob natural.

A més aquí trobareu una guia per donar-vos més idees: Guia práctica para reducir los desperdicios alimentarios

Amb el menjar no hi ha excuses i com deia John Locke: "si alguien toma más comida de la que necesita y la deja estropearse, estaria robando a los otros"

BIBLIOGRAFIA

 
ARC-UAB.Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya. 2012 

Stuart, T. Despilfarro.El escándalo global de la comida. Alianza. 2011

La noche temática.  El despilfarro alimentario.

UNILEVER.  Guia práctica para reducir los desperdicios alimentarios