dijous, 20 de novembre del 2014

El sucre de la dieta

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar, ja fa un temps,  la nova revisió de la seva directriu sobre el consum aconsellat de sucres lliures en la dieta. En aquesta revisió es manté la recomanació anterior que recomenava una ingesta de sucres lliures no superior al 10% de la ingesta calòrica total de la dieta .  No obstant, també assenyala  que si el  consum de sucres lliures es redueix fins al 5% de la ingesta calòrica total de la dieta s'obtindran beneficis addicionals per a la salut.

Primer, s'ha de dir que quan es parla de sucres lliures es fa referència tant  a aquell sucre que el fabricant addiciona als aliments (anomenat sucre afegit, perquè no està present naturalment), així com el sucre naturalment present en la mel, els xarops, els sucs de fruita i els concentrats de fruita.

Aquesta definició no engloba el sucre natural de la fruita entera i verdures enteres fresques, tampoc el de la llet (sucres intrínsecs)  Per tant, els sucres lliures serien els presents en els aliments processats (brioixeria, cremes de bric, mel, sucs i nèctars, refrescs, embotits) Aquest sucre compren tant monosacàrids (glucosa i fructosa) com disacàrids (sacarosa o sucre de taula)

diumenge, 9 de novembre del 2014

Frases que alimenten el pensament 6

I com aquesta setmana va de vins on resideixo, deixo dues cites que han quedat per la posteritat:

"Toma consejo en el vino, pero decide después con agua"


"El hombre debe al vino ser el único animal que bebe sin sed"

dissabte, 1 de novembre del 2014

Hipertensió i sal



L’alimentació juga un paper important en el desencadenament de la hipertensió arterial (HTA) atès que pot ser un factor de risc depenent dels hàbits alimentaris que es practiquin. Així, la ingestió d’alguns aliments, com grasses saturades, alcohol, i especialment la sal, poden afavorir l’aparició de la malaltia.

La ingesta continua de grans quantitats de sal al llarg del temps es relaciona amb l’augment de la hipertensió. De fet, els components de la sal, el sodi i el clor, són els responsables d’alterar la pressió arterial.

Segons l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) es recomana una ingesta diària de 5 g de sal per a la població en general. Això equival a 2.000 mg de sodi al dia.
Per a les persones amb problemes d’hipertensió, aquesta dosi no hauria de ser superior a 1.500 mg de sodi al dia, el que equival aproximadament a 3,8 g de sal ( 2g sal= 1 cullerada de cafè rasa).

A diferència del que es pugui pensar, la major part de la sal que ingerim no prové de la que en servim nosaltres mateixos, sinó de la que contenen els aliments processats, com embotits, conserves o aliments precuinats. Els aliments processats contenen, sempre que no s'indiqui el contrari, molta sal afegida.

Quins aliments són rics en sodi?
·        Carns curades: pernil serrà, botifarra, bacon, pernil cuit, cansalada
·        Làctics: formatges curats
·        Marisc: gambes, llagostins, musclos, crancs, nècores
·        Cereals i farinacis: Pa amb sal, patates xips, galetes salades
·        Verdures:  Verdures en conserva, sopes i cremes de sobre, pastilles de brou
·        Fruita i fruits secs: Fruites en conserva, fruits secs salats

Per tal de reduir la ingesta de sal en l'alimentació es recomanable afegir menys sal quan es cuina, no portar el saler a la taula i substituir el seu ús per altres ingredients que dotin de sabor als plats, com herbes aromàtiques, pebre, suc de llimona , all o ceba. I, evidentment, no abusar del consum d’aliments processats.

Per saberla quantitat de sal d'un aliment cal entendre l'etiqueta. A vegades la quantitat de sal s’expressa en les etiquetes nutricionals com a quantitat de sal per 100 g o 100 ml de producte i d’altres s’expressa com a quantitat de sodi per 100 g  o 100 ml de producte. Si és aquest cas, podem calcular la quantitat de sal amb aquesta fòrmula:

Grams de sodi x  2,5 = Grams de sal

Molta sal= 1,25 g de sal per 100g o 100 ml de producte
Poca sal= 0,25 g de sal per 100g o 100 ml  de producte



En l’etiqueta d’exemple s’indica que la quantitat de sodi per 100 g de producte és de 0,19g, que equival a 0,19 x 2,5  = 0,475g de sal. Per tant, conté una quantitat moderada. 




A vegades la quantitat de sal o de sodi pot anar indicada per ració de l’aliment. En aquests casos cal saber quina quantitat representa cada ració.



En aquest cas quantitat de sodi per 125 g de producte és de 0,3g, que equival a 0,3x2,5 = 0,75g de sal.

Existeixen en el mercat aliments especials per a reduir el consum de sal. Aquests productes solen portar unes declaracions nutricionals que indiquen el seu contingut reduït de sal i que vénen regulades per llei:


·     Contingut reduït de sal/sodi: reducció del 25% en comparació amb el contingut de sal del producte convencional.
·        Baix contingut de sal/sodi: menys de 120mg de sodi per 100 g o 100ml de producte.
·        Molt baix contingut de sal/sodi: menys de 40mg de sodi per 100 g o 100ml de producte.
·        Sense sodi o sal: no superior als 5 mg de sodi per 100 g o 100ml de producte.
 

Altres productes que poden ajudar a una menor ingesta de sodi són els succedanis de la sal (també coneguts com a sals dietètiques pobres en sodi)  són substituts de la sal comuna amb una composició diferent, contenen, per exemple, potassi o magnesi. El seu contingut de sodi no ha d’excedir els 120 mg de sodi per 100 g en qualsevol cas.

I la pregunta que s'esdevé finalment és: Quins aliments són els més recomanats per ajudar a controlar la hipertensió arterial?
 
Aquells aliments pobres en sodi, i especialment aquells que tenen una major proporció de potassi que de sodi. Parlem per exemple de fruites fresques, verdures fresques, llegums, fruits secs no salats, carns no curades, llet i iogurts.


dijous, 9 d’octubre del 2014

Un aliment omnipresent: la soja




La soja és l'aliment amb més distribució en el món. Cada any augmenten les terres de cultiu destinades a plantar soja, lamentablement moltes d'elles a costa de destruir selva de l'Amazones. És un aliment incorporat en molts països on històricament no ha format part de l'alimentació tradicional. Es tracta d'un aliment que ha esdevingut la base d'algunes dietes alternatives, com la dieta vegetariana. La soja com a tal, o en en alguna de les seves múltiples formes, forma part de molts dels aliments processats que comprem al supermercat. I a part de tot això, a més, és el principal cultiu destinat a l'elaboració de pinso per animals que seran posteriorment consumits com a carn.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Frases que alimenten el pensament 5

Una nova mostra d'una evidència constatada per tots que el saber popular ha plasmat amb encert de la següent forma:

Si l'estómac no està content, tot el cos se'n ressent 

Dita popular

Aliments de temporada: el préssec




El préssec és una fruita de la temporada d'estiu que permet refrescar-nos i treure'ns les calors.

El presseguer, l’arbre el fruit del qual és el préssec, pertany a la familia de les rosàcies, com d’altres fruits coneguts, cas de la poma i la pruna. El seu origen cal situar-lo a l’orient, a la Xina. D’allà va passar a Persia (de fet el seu nom en llatí fa referència al seu cultiu en l’actual Iran: Prunus persica)  i per la influència àrab va arribar a la Península. 

Existeixen multitut de varietats de préssecs que s’integren en 5 grans races, cada una amb característiques, períodes de maduració i aplicacions pròpies. Les varietats més conegudes són les nectarines i els préssecs plans o paraguaians.

El préssec es un fruit anomenat botànicament drupa, que consisteix a tenir un pinyol central que conté la llavor en el seu interior. 


Informació nutricional:




Sobre les seves propietats nutricionals cal mencionar que es tracta d'una fruita que conté molta aigua amb la qual cosa l’aportació calórica és baixa. Això es complementa amb el fet que, a diferencia d’altres fruites, conté pocs sucres. 

També subministra fibra que li dóna un poder saciant.   

En el tema de minerals, és una gran font de potassi  que ajuda en el control de la hipertensió, la transmissió nerviosa, l'equilibri osmòtic, encara que aquelles persones amb una disfunció en els ronyons haurien de moderar el consum.   

Un altra nutrient que conté de forma destacada és el el beta-carotè, un pigment ataronjat amb funcions antioxidants i que es pot transformar en vitamina A, la qual té importants funcions en l’organisme, contribueix al manteniment d'una correcta visió, a un bon estat de l'epidermis i participa en numeroses reaccions enzimàtiques. 

Per mi, el préssec és la fruita que substitueix a la taronja en els mesos d'estiu en la meva dieta. Cal tenir en compte, però, que presenten diferències nutricionals, sobretot, en el contingut de vitamina C, sent la taronja un aliment molt més ric amb aquest nutrient. Serà per això que és una fruita que convé més a l'hivern per protegir-nos contra els refredats. 

I, per acabar, una recepta molt dolça amb préssec:






















dimarts, 22 de juliol del 2014

Menú d'estiu

Proposta de menú equilibrat amb productes de temporada



Dia setmana
Esmorzar
Mig matí
Dinar
Berenar
Sopar
Dilluns
Vas de llet
Torrades amb melmelada
Entrepà de pernil dolç
Prèssec
Amanida d’arròs amb verdures
Broixetes de pollastre amb carbassó
Tall de meló
Iogurt desnatat amb fruits secs
Amanida verda
Salmó a la planxa
Iogurt desnatat
Dimarts
Llet amb cereals
Nectarina
Entrepà de pernil salat
Amanida de patates amb tonyina
Bacallà al forn amb mongetes
Macedonia de fruites
Iogurt desnatat amb fruits secs
Gaspatxo
Hamburguesa de pollastre amb enciam, tomàquet i ceba
Iogurt desnatat
Dimecres
Vas de llet
Plàtan
Entrepà de formatge fresc
Amanida de llenties
Llom amb patates al forn
Tall de síndria
Iogurt desnatat amb fruits secs
Torrades amb escalivada i anxoves
Iogurt desnatat

Dijous
Vas de llet
Galetes integrals
Entrepà de gall d’indi
Pruna
Amanida de pasta
Gambes a la planxa amb amanida verda
Pinya
Iogurt desnatat amb fruits secs
Crema de pastanaga
Truita espinacs
Iogurt desnatat
Divendres
Llet amb cereals

Entrepà de tonyina
Prèssec
Amanida de tomàquets amb ous durs
Gall d’indi amb verdures
Macedonia de fruites
Iogurt desnatat amb fruits secs
Meló amb pernil
Lluç al forn amb pinya
Iogurt desnatat
Dissabte
Vas de llet
Torrades amb mantega i melmelada
Suc de taronja natural
Iogurt desnatat
Fideuà
Albergínia farcida
Gelat
Albercoc
Amanida verda amb formatge i fruits secs
Tall de síndria
Diumenge
Vas de llet
Torrades amb formatge fresc i tomàquet
Plàtan
Saltejat de xampinyons
Cigrons amb cuscús
Tall de papaia
Iogurt desnatat
Gaspatxo
Lluç al forn amb pastanaga
Vas de llet




Consells

No saltra-se cap àpat
Prendre aigua com a beguda principal
Menjar cada dia en cada àpat principal aliments del grup dels farinacis
Introduir cereals integrals
Menjar cada dia en els àpats principals verdura: com a plat únic o com acompanyament de la carn o el peix
Almenys que un plat de verdura sigui cru
Menjar de 2 a 3 peces de fruita cada dia
Prendre làctics desnatats i com a mínim 2 racions al dia
No passar-se amb la sal (màxim 5g al dia)
Utilitzar oli d’oliva verge com a oli principal, sobretot per coure
Utilitzar majoritàriament coccions a baixes temperatures: vapor, bullit, planxa, forn, guisats. Esporàdicament fregits i arrebossats
Variar els àpats. No repetir els mateixos aliments d’un dia per l’altre. Prendre en el sopar aliments que no estaven presents en el dinar.
Menjar una grandària de les racions adaptades a les nostres necessitats.
No obsessionar-se amb el pes. Menjar amb consciència, llibertat i naturalitat
Gaudir menjant
Ser creatiu i provar nous aliments i formes de preparació
Menjar acompanyat i amb temps
Fer activitat física diàriament