Ambient obsogènic VI: disbiosi

Portem vistos alguns dels factors que configuren un ambient favorable a l'obesitat. Segurament, els més visibles i de major impacte, però no tot salta  a la vista, i això és el que es podrà constatar en aquesta entrada de la sèrie.

Microbiota i microbioma

Des de fa uns anys, l'estudi de la microbiota i microbioma ha revelat coses impensables. Abans de continuar, però, caldria definir aquests termes.

La microbiota és el conjunt de microorganismes que convieun en  un organisme superior, i comprèn tant a bacteris (immensa majoria) com a virus, fongs, i protozoos. Aquests microorganismes conviuen amb harmonia amb l'hoste en un  tipus de relació que s'anomena de mutualisme (un tipus de simbiosi), en la qual hi ha un benefici mutu. Aquesta situació s'oposa al parasitisme, en la qual una de les parts (paràsit) s'aprofita de l'hoste, el qual en surt perjudicat.

Un altra terme molt usat per referir-se a aquest conjunt de microorganismes és el de microbioma. En aquest cas, el terme engloba el genoma de tots aquests microorganimes, és a dir, el conjunt de gens que formen el seu material genètic, i que contenen les instruccions per desenvolupar les funcions pròpies.

Funció microbiota

La importància de la microbiota o microbioma, si volem resaltar els seus atributs, arriba fins al punt que amb absència d'ells  no podriem viure.  Per això, cada vegada es considera els organismes com a multiorganismes, formats per milers d'espècies distintes que conviuen, interactuen i s'organitzen en harmonia (o equilibri). Una associació gestada durant milions d'anys d'evolució i basada en el benefici mutu.

Pel que fa a la microbiota humana, la majoria es localitza en l'intestí gruixut, per això es parla de la microbiota intestinal.

La contribució de la microbiota en el nostre benestar es concreta en diferents accions:

• Modulen el nostre sistema immune i la resposta inflamatòria
• Actuen de protecció contra microorganismes patògens
• Sintetitzen nutrients indispensables com vitamines i aminoàcids, així com molècules amb un paper protector
• Regulen l'absorció de nutrients i el metabolisme d'aquests

D'aquí es deriva una pregunta clara, què passa si es perd aquesta harmonia entre els integrants d'aquesta relació mutua o simbiosi?  Doncs, sembla ser que aquest desequilibri pot portar  al desenvolupament de malaties i trastorns.  Quan es perd aquesta  relació òptima amb la nostra microbiota, es parla de disbiosi, un estat que significa que la composició de la microbiota s'ha alterat cap un empitjorament.

 Disbiosi

La disbiosi és una alteració en la composició i funcions normals de la microbiota intestinal  pròpia. Aquest canvi origina uns trastorns sobre les funcions de l'organisme hoste perquè es pertorba l'equilibri present.

Usualment, es coneix coma disbiosi intestinal, perquè com hem dit, la major part de la nostra microbiota resideix en l'intestí gruixut.

Les causes més evidents que provoquen una disbiosi són les que apareixen a continuació.  Tots ells són factors molt presents en l'estil de vida modern o occidental, i per tant recents, cosa que assenyala el nostre estil de vida  darrere de l'aparició de malaties i trastorns també recents: malaties autoimmunes, al·lèrgies,  síndrome de còlon irritable, obesitat, diabetis, etc. 

  

-La colonització de la primera microbiota

O la importància, en les primeres etapes de la nostra vida,  del  primer contacte amb els microorganismes que integraran la nostra microbiota  Aquí es podria parlar de la nutrició de la mare durant la gestació, la manera de donar-se el  part, el tipus de lactància, o la presa d'antibiòtics  i preparats alimentaris primerencs.

-Ultraprocessats alimentaris

La dieta constitueix el factor més rellevant per poder influir en la composició microbiana, atès que es nodreixen del que ingerim.  Una dieta pobre en nutrients essencials pel creixement microbià, com una dieta rica en ultraprocessats,  portarà una menor diversitat i proliferació d'espècies perjudicials.

-Estrès

Els nivells alts d'hormones estressants, i la tensió emocional com és l'ansietat,  afecten negativament al manteniment d'una microbiota sana. Igualment, una microbiota alterada repercuteix sobre l'estrès.

-Antibiòtics

L'ús massa general i constant d'antibiòtics afecta a la microbiota, molt sensibles a aquests medicaments.

-Excès d'higiene

Existeix la teoria de què vivim en condicions massa asèptiques, i la falta de contacte amb microorganisme que actuen com a estímuls positius provoca una immaduresa del sistema imunològic, a més de disminuir la diversitat de la nostra microbiota

-Tòxics

El contacte amb substàncies tòxiques que poden acabar afectant la microbiota

Disbiosi i obesitat 

Un dels trastorns que s'ha vist amb la disbiosi és l'obesitat. Sembla que la regulació de l'acumulació i/o alliberació del greix de reserva pot estar conduit en part per la població de microorganismes presents (estudi)

Aquesta correlació es desprèn de molts estudis amb ratolins.  Així, s'ha vist que ratolins axènics (aquells lliures de microbiota o estèrils) que ingereixen més calories que els  ratolins normals, la seva acumulació de greix és inferior.  I si es realitza un trasplantament de microbiota de ratolins normals cap als ratolins estèrils, aquests augmenten ràpidament els seus nivells de greix corporal, malgrat disminuir el seu consum d'aliments (amb la qual cosa el seu pes no varia) Dit fenòmen es veu acompanyat d'un augment significatiu de la glucèmia, insulinèmia, leptinèmia, i una major acumulació de triglicèrids en el fetge (estudi). 

Estudis posteriors semblen confirmar que la microbiota juga un paper important en el metabolisme energètic i lipídic de l'hoste (estudi)

Seguint amb la mateixa línia també s'ha vist que el trasplantament de microbiota d'humans obesos cap a ratolins estèrisl, aquests experimenten un augment de greix (estudi)

Els mecanismes que intervenen en aquesta complexa regulació del metabolisme de nutrients i energètic no es coneixen encara, però s'apunta que un dels elements  importants per prevenir l'obesitat és tenir una rica i variada població  bacteriana (recordem que són els microorganismes més representats) 

No entraré a descriure les possibles intervencions per augmentar la diversitat de la microbiota, no és el fi d'aquesta entrada, això ho deixo per una altra ocasió. Tanmateix, no em puc estar d'insinuar que les verdures, la fruita, els llegums i els cereals integrals són fonts naturals de nutrients per la microbiota. 

Ambient obsogènic V: sedentarisme

L'activitat física contribueix en la pèrdua de greix, així com pot afavorir el guany de masa muscular. En amdós casos, ajuda en el control de pes.  Per tant, és un altre factor, en aquest cas la seva absència,  que pot conduir a un ambient obsogènic.

Augment de la despesa

La despesa energètica total  del cos es divideix entre els següents apartats: a)el metabolisme basal, el qual és l'energia que el cos necessita per mantenir les funcions vitals en repòs  b)  la termogènesi alimentària, la despesa  en digerir i metabolitzar els nutrients dels aliments, c) l'activitat física, l'energia emprada tant en la realització d'exercici físic (activitat física pautada, com l'esport) , com en tota  aquella activitat quotidiana que no correspon a exercici, però en la qual s'exerciten els músculs (activitats com caminar, posar-se de peu, etc) Aquesta última  es coneix com a  non-exercise activity thermogenesis (NEAT) , traduït com a termogènesi per activitat que no és exercici.

Així mentre les dues primeres (a i b) solen ser constants en un individu,  l'activitat física és la que presenta més variabilitat. Una persona esportista, evidentment, tindrà una major despesa en activitat física que una altra sedentària, però també tindrà una variabilitat depenen de si és un dia d'entrenament o de descans.  I no cal ser esportista per teneir taxes diferents pel que fa al NEAT; persones que presenten una reduïda mobilitat presenten un NEAT més baix que persones que estan constantment en moviment, de cul inquiet com se sol dir. 

L'estímul de l'activitat física

L'espècie humana presenta unes capacitats físiques extraordinàries que el doten per fer una elevada activitat física emprant una despesa mínima, atès que hem evolucionat per ser eficients energèticament. Desafortunadament, en la vida actual no aprofitem aquesta capacitat física en el dia a dia, ja que hem desenvolupat una  tecnologia i un mode de viure que ens permet prescindir del nostres recursos físics.  Aquesta discrepància entre la nostra naturalesa i l'estil de vida sedentari, juntament amb una dieta poc saludable, condueix a un desequilibri del balanç energètic i hormonal, portant als problemes de salut actuals.

La nostra espècie ha evolucionat integrant l'activitat física dins el seu  disseny evolutiu . Enlloc de ser un element perjudicial, representa un estímul positiu sobre moltes de les  funcions del cos, anàlogament com ho fan altres factors que en principi solen menystenir-se, com el fred o la gana. La seva contribució positiva sobre les funcions del cos es poden resumir en:

• Contol del pes: juntament amb la dieta  regula el gast energètic
• Reduir el risc de malalties del cor: el treball del sistema cardiovascular millora el cor i el flux de sang
• Control del sucre i la insulina: ajuda a regular la glucèmia i ajuda a la funció d'insulina
• Millora la salud mental i l'estat ànim: afavoreix la síntesi de substàncies endògenes amb acció positiva en l'estat ànim
• Enforteix els músculs i els ossos:  el treball del sistema muscular redueix l'atròfia muscular contribuint al seu manteniment i augment
• Redueix el risc d'alguns càncers: com el de colon, el de pit, úter i pulmó
• Redueix el risc de caigudes: sobretot en persones majors en millorar la força muscular i l'equilibri  
•  Ajuda a dormir millor: en reduir l'estrès i l'efecte positiu en l'estat d'ànim
• Millora la salud sexual:  en homes  pot mitigar la disfunció erèctil. En dones, contribuir a l'excitació sexual.
• Augmenta les possibilitats de viure més temps: estudis apunten que hi ha un menor risc de mortalitat per totes les causes

L'activitat física ha de formar part de les activitats diàries. Estem biològicament preparats, és més, estem dissenyats per realitzar esforços físics amb una gran eficiència, només cal veure les proeses esportives  dels esportistes d'èlit.  Per integrar l'activitat física i activar la nostra vida s'han elaborat distintes guies. Aquí exposo algunes de les propostes que he trobat i en el següent enllaç les comento

Ambient obsogènic IV: alta ingesta calòrica

Continuant amb la sèrie d'entrades sobre l'ambient obsogènic, avui ens centrem en un altre factor que té molt a veure amb el guany de greix: una elevada ingesta de calories.

No totes les calories tenen igual efecte

A ningú se li escapa que una major ingesta de calories enfront a una menor despesa, porta a un superàvit, i per tant a un augment de pes. Ara bé, aquest superàvit no significa que s'acumuli sempre greix, atès que si es dissenya correctament la dieta i es combina amb sessions d'exercici físic es pot aconseguir un augment de massa muscular.

La correlació entre ingesta calories i guany de greix/múscul (els components corporalsdesitjables de modificar)  tampoc no és tan senzill com comptar únicament calories.  La fórmula conté moltes altres variables, algunes desconegudes.

Alguna cosa que sabem del cert és que no és el mateix que les calories provinguin de greixos, carbohidrats i proteïnes. La font o origen de les calories és súmament important, atès que determina com es processen aquestes calories.  Sumat a la naturalesa de la font, altres factors que entren en joc són: la barreja i composició d'aquests nutrients en l'aliment, la manera de processar l'aliment,  factors genètics inherents a l'individu/a, o l'estat fisiològic d'un/a .  La combinació d'aquests i altres factors no determinats encara dóna una variabilitat gran a com s'absorbeixen i es metabolitzen les calories.

Les calories en l'alimentació actual

L'origen de les calories és, per tant,  important. Si venim observant els factors que propicien un ambient obsogènic, hem vist que actualment l'alimentació és poc saludable. La major oferta alimentària ho constitueixen productes alimentaris processats , o bé ultraprocessats d'aliments originals.  I com vam veure en el seu dia, aquests productes de la indústria es caracteritzen per un elevat poder calòric i una baixa qualitat nutricional. 

Repassant el que ja vam veure, els ingredients més utilitzats per elaborar aquests productes alimentaris són el sucre, la sal , i els greixos. Descartant la sal que no aporta calories, els altres dos presenten una alta digestibilitat, cosa que fa que s'absorbeixin i es metabolitzin eficaçment. Paral·lelament, i aquí també s'inclou la sal, són uns ingredients que mostren una alta palatibilitat, fent el producte més sabrós, agradable i plaent, a la vegada que poc saciant, provocant un augment del consum.  Com a resultat, evidentment,  una alta ingesta de calories, i una escassetat de nutrients. 

Un altre factor concomitant amb aquesta alta disponibilitat de productes alimentaris poc saludables i que agreuja  l'elevada ingesta de calories és la falta d'activitat física.  Com hem mencionat abans, una alta ingesta calòrica i una baixa despesa, crea superàvit. Precisament, l'activitat física contribueix a augmentar la despesa, la seva absència, en conseqüència, deriva en una menor despesa. 

Tenim per una banda una elevada disponibilitat de productes alimentaris amb un perfil nutricional pobre i valor calòric alt. Per altra banda, tenim una minsa activitat física, amb un  menor  gast de calories.  Situació  favorable a desenvolupar aquest actual  excés de calories de la dieta, sent la causa immediata de l'acumulació de greix, l'obesitat, i moltes malalties freqüents.  

Ambient obsogènic III: alta disponibilitat productes alimentaris poc saludables

Continuant amb la sèrie d'entrades sobre l'ambient obsogènic, avui toca parlar d'un altre factor que contribueix a l'obesitat: l'alta disponibilitat de productes alimentaris poc saludables.

Classificació aliments

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria deixar clara la terminologia utilitzada.

Quan parlo d'aliments, em refereixo a aliments frescs, o poc transformats, que pràcticament conserven el seu aspecte i propietats originals  (conserves, verdures congelades, etc) 

Si empro producte alimentari, vull indicar que es tracta d'aliments que han estat transformats, i que depenent del grau podem distingir entre processats i ultraprocessats. Es tracta d'aliments que a causa de la  transformació, el seu aspecte final i propietats no recorden a l'aliment original (embotits, cereals d'esmorzar, gelats, etc)

Aquesta distinció és subjectiva, però amb això vull transmetre la importància de valorar quins aliments o altres consumim depenent del grau de transformació. Existeix, no obstant, una classificació consensuada internacionalment que s'anomena sistema NOVA. 

El sistema NOVA fa una classificació dels aliments  en categories atenent al grau de processament: d'1 a 4, que correspon de menor a major processament. Aquí es pot veure  una infografia que il·lustra les categories. 

 

Cornucòpia alimentària

En els països desenvolupats s'ha aconseguit una gran fita al deixar endarrera l'escassetat d'aliments, un greu problema en el passat, i present en països amb menys recuros econòmics.  Paral·lelament, a l'augment de la disponibilitat d'aliments, tan en varietat, en quantitat com en temps , hi ha hagut una millora de la seguretat amb l'establiment de mesures de control sanitaris.  Avui en dia, això fa que disposem d'una oferta amplíssima d'aliments i productes alimentaris segurs com mai abans vista.

No obstant, aquesta oferta alimentària està cada vegada més copada per productes alimentaris: aliments processats o ultraprocessats sintetitzats per la indústria alimentària. 

Impulsats per una agressiva publicitat financiada pels fabricants, i una distribució expansiva, aquest productes es troben gairebé arreu:  centres escolars, centres sanitaris, benzineres,  cafeteries, bars, supermercats, comerços d'alimentació, forns de pa, restaurants, màquines expenedores, sense citar els medis de comunicació on s'anuncien.

La seva omnipresència és una de les raons que implulsa que siguin l'opció preferent de compra i consum per una gran majoria de la població. A més, es suma la seva percepció de  baix cost, i l'atractiu de la seva presentació, amb eslògans originals, imatges atractives, envasos de disseny, etc.

 

Qualitat nutricional 

En ser productes, i per tant, transformacions d' aliments, no només han perdut l'aspecte, sinó moltes propietats originals, a la vegada que han guanyat d'altres com a resultat del procés.  I la realitat, després d'analitzar el resultat, és que la gran majoria d'aquests productes presenten pitjors qualitats nutricionals.

El fet s'explica per si sol llegint l'etiquetatge d'ingredients. En la majoria dels casos trobem una sèrie d'ingredients que es repeteixen invariablment: sucre (totes les versions), sal, i greix (animal o vegetal) El motiu és clar, són ingredients molt fàcils d'obtenir, de baix cost, i que doten al producte d'una alta palatabilitat, cosa que els fa sabrosos, plaents, i que, per tant,  sigui molt difícil  parar de menjar-ne.

La indútria coneix aquest poder quasi adictiu d'aquests ingredients i per això ho explota. LLurs productes són més gustosos, agradables, atractius sí, però es perd valor nutricional. Aquests productes tenen un perfil calòric alt en molts casos, i una escassetat de nutrients, aixi com una nul·la composició d'altres compostos presents en els aliments originals i que aporten propietats interessants (flavonoides, polifenols, fibra, etc)  

No treuen la gana

 

Sumat al fet de ser plaents per la seva composició, cosa que contribueix al seu consum,  estudis mostren que també presenten menys sacietat:  triguen més a omplir-nos i a desencadenar els mecanismes biològics d'afartament.  Aquest fenòmen sembla estar relacionat amb el seu alt processament, junt amb l'absència de nutrients saciants en la seva composició, cas de la fibra o proteïnes. A resultes d'això, s'acaba consumint més quantitat, i  més calories. Una negatiu efecte que no compensen altres verions d'aquests  mateixos productes que s'anuncien com a  baixos en calories: verions light, per exemple.

Ambient obsogènic II: publicitat

En la primera entrada homònima  ja vam veure quins són els elements  implicats en conformar aquest ambient obsogènic. Ara anem a repassar  cadascun d'ells.

Publicitat

Arribant a comprendre la quantitat de diners que les empreses inverteixen en publicitat, podríem arribar a copsar la importància que té (estudi inversió en publicitat a Espanya durant l'any 2018)

Si les empreses gasten milers d'euros en publicitat és, simplement, perquè és rendible. I, en efecte,  una bona publicitat acaba resultant en vendes i guanys.  D'aquí que no escatimin recursos, ni originalitat, ni picaresca, i a vegades mala ciència.

Publicitat alimentària

La publicitat alimentària no es molt diferent a la la publicitat comercial general.  Una publicitat que està omnipresent. Una publicitat que no calla. Això vol dir que la podem trobar a qualsevol lloc, i en qualsevol moment. 

Contínuament ens està suggerint què menjar, advertint dels riscs de no fer-ho, lloant les  qualitats dels productes que ofereix, més enllà de les organolèptiques moltes vegades: valors socials, valors saludables, valors sostenibles, etc.

La publicitat apareix a tot arreu. El reclam pot ser tan evident com un anunci televisiu, o fins i tot més subliminal com un patrocini d’una marca X d’alimentació esportiva en una cursa popular.

Sens dubte és impossible no escapar d’aquests missatges quan es té gana. És ben sabut que no s’ha d’anar a comprar al supermercat amb gana si no es vol acabar comprant de més.

En tot cas, no caure amb la temptació de prendre el primer que ens passi per davant. Aquest esforç de contenció afecta tant a adults com a infants, i em ambdós casos és una tasca descomunal d’assumir. No obstant, un adult pot mostrar penediment i reflexió posteriorment, mentre en un infant, tal cosa no succeeix, cosa que facilita que es repeteixi.

D’aquesta manera, el públic infantil és diana freqüent de la publicitat alimentària. I aquí les empreses, sabedores, fan molt bona feina atraient la seva atenció amb imatges, colors, regals, ús de personatges idolatrats per ells. 

El públic infantil es veu impulsat a edats molt primerenques, doncs,  al consum  dels productes de la indústria alimentària, la majoria dels quals són processats o ultraprocessats.  A la vegada, a l'adquisició d'uns hàbits alimentaris amb mancança d'aliments frescs  i/o  mínament processats, precisament els que contribueixen a una millor salut. I l'obesitat que s'adquireix a l'infància, habitualment es perpetua a l'edat adulta, i amb l'aparició de problemes de salut.

 

Publicitat i ciència

Un tret característic de la publicitat alimentària en els darrers temps és que treu major rendiment dels últims descobriments en nutrició per revestir els productes d'un valor acreditat perla ciència

En els darrers anys, s'han multiplicat els estudis de nutrició fins al punt d'estar sobresaturats de nous descobriments sobre els beneficis de nutrients o aliments.  Una investigació emmarcada en el desig d'augmentar el nostre coneixement, i poder  millorar la nostra qualitat de vida.

Les empreses no se'ls escapa aquesta investigació per oferir en els seus productes propietats per millorar la salut avalats per estudis. No es tracta llavors de vendre un producte, sinó de vendre salut, benestar, qualitat de vida. I això és molt suculent: qui en el seu sa judici rebutjaria un aliment amb qualitats de medicament i molt més barat?

La quantitat de productes per gairebé resoldre qualsevol dolència va in crescendo. Amb  noms com superaliments, aliments funcionals, nutricèutics, ajuden a eliminar la gana, a la vegada que augmenten el benestar.  No compten tant les seves propietats organolèptiques, importants és clar, però secundàries vist que ara també ofereixen: millorar el trànsit digestiu, ajudar al  sistema immune,  reduir el colesterol, millorar la densitat òsia, aptes per celíacs, i un llarg etcètera.

La realitat és que en aquests productes alimentaris hi ha més màrqueting que ciència moltes vegades. Tot i fer declaracions de salut i presentar estudis al darrera, l'evidència és en la majoria de casos fluixa o sesgada. I en els pocs que no, sempre es pot trobar una alternativa amb un aliment real.

I si tenim un aliment real amb les propietats saludables, per què prendre la versió sintètica?  

Aliments saludables?

Un dels defectes de la publicitat alimentària és que la majoria de productes ofertats són processats  o ultraprocessats. Uns productes que no significa que siguin dolents per se, sinó que poden portar a uns mals hàbits alimentaris. La raó de tot això s'explica al tractar el següent element responsable de l'ambient obsogènic: alta disponibilitat de productes alimentaris poc saludables.

Ambient obsogènic I

En els darrers anys la prevalença de l'obesitat ha experimentat un creixement molt elevat. És un fet que succeeix a qualsevol edat, i que no distingeix països, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament. De fet, en països pobres amb una crònica mancança d'aliments, i una alta desnutrició en la població, actualment mostren taxes de desnutrició juntament amb taxes d'obesitat. 

Es tracta, doncs, d'una pandèmia perquè afecta a tots els països. I les previsions apunten que el nombre de persones obeses continuarà augmentant en el futur.

L'obesitat no és una malatia reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut, de moment. Però la seva presència s'associa a malaties (cardiovascular, càncer, diabetis) i a un major risc de mortalitat. En aquest sentit, prendre mesures per prevenir l'obesitat esdevè una estratègia encertada per evitar l'aparició de malaties amb una incidència sobre la qualitat de vida i/o l'esperança de vida.

L'origen d'aquesta expansió de l'obesitat no està clar. La investigació continua per entendre els factors i mecanismes que actuen per afavorir l'acumulació de greix en el cos. 

Se sap que hi ha persones més propenses que altres a l'obesitat .  És comú veure persones de la mateixa família amb obesitat,  cosa que  indica un vincle hereditari.  D'aquesta manera, es pot interpretar que  hi ha persones que porten gens que afavoreixen l'obesitat i altres que no,  resultant en persones amb facilitat per engreixar i altres resistents.

Per corraborar l'anterior,  investigacions  dutes a terme certament apunten als gens com a responsables de l'obesitat, el que es coneix com la part d'obesitat endògena (o biològica) perquè hi ha una  predisposició genètica. No obstant, altres estudis assenyalen que la genètica no té la última paraula.

De fet, és fàcil d'entendre que ha d'haver quelcom més enllà de la genètica quan s'observa a bessons bivitel·lins. Aquests bessons nascuts d'un sol zigot que s'ha dividit, tenen, per tant,idèntic genoma.  Si el genoma és el mateix, la predisposició genètica a l'obesitat hauria de ser idèntica. No obstant, no sempre succeeix que ambdós bessons desenvolupin obesitat tot i estar marcats genèticament.

Els estudis amb bessons mostren com hi ha altres factors responsables de l'obesitat diferents a la genètica. Aquests factors constitueixen l'obesitat exògena, la part que no depèn dels gens, sinó de l'exterior.

Vist que existeixen factors biològics ( gens) i factors externs ( ambient ). Els primers, es pot dir que ens vénen imposats, atès que naixem amb una combinació de gens donada i que , avui en dia, no podem modificar. Els segons, per contra, els podem escollir i modificar, amb la qual cosa tenim més poder de control sobre ells, i en conseqüència sobre l'obesitat. 

Afortunadament, l'evidència ens diu que aquests últims tenen major efecte sobre les  probabilitats de desenvolupar obesitat.  Això significa que els nostres gens són una càrrega per tota la vida, però no una càrrega que determini inexorablement el nostre avenir. De fet, els nostres gens no han canviat des de fa milers d'anys, mentre les taxes d'obesitat global s'han disparat recentment.  És més, els coneixements en epigenètica estan revelant que l'ambient  modula el nostres gens de tal manera que pot atenuar les  predisposicions genètiques negatives i /o potenciar positives, així com el contrari. 

Que el que ens rodeja i el que fem, en definitiva l'ambient, és crucial perquè els nostres gens responguin més o menys favorablement, i això es tradueixi en major o menor salut, otorga un gran poder, però també responsabilitat a nosaltres mateixos.  Amb les desicions que prenem,  podríem repercutir  sobre la formació d'un ambient més o menys obsogènic, que acabi sent desiciu  en el desenvolupament o no d'obesitat en el futur.

Prestar atenció a  aquells elements que afavoreixen  un ambient obsogènic, i que ens porten irremissiblement cap el camí de l'obesitat:

• Publicitat alimentària 
• Alta disponibilitat de productes alimentaris de baixa qualitat
• Elevada ingesta calòrica
• Pèrdua bons hàbits alimentaris
• Sobresaturació, contradicció i escassa qualitat de la informació alimentària, nutricional, dietètica
• Mancança d'activitat física (sedentarisme)
• Falta de descans reparador
• Estrès i ansietat
• Alteració de la microbiota intestinal (disbiosi)

A partir d'aquesta presentació  dels culpables identificats en promoure  l'obesitat ( la recerca de més factors  continua) en les següents entrades ampliaré amb més detall cadascun d'ells.

Nutrigenòmica

O com la interacció entre el genoma i els nutrients dels aliments  causa variabilitat interindividual enfront  la dieta.

Potser, la millor manera de fer comprensible l’objecte d’estudi d’aquesta nova ciència és amb un cas sobradament conegut per qualsevol: el fet que les persones responguin de manera distinta a iguals dietes, o  veure amb impotència com hi ha persones que no perden de pes en règims d’aprimament, quan altres sotmeses al mateix règim sí que experimenten la pèrdua de pes esperada. 

El motiu és la base genètica de cadascú (genoma), que modula l’acció de la dieta (nutrients) , i de la comprensió d’aquesta regulació, neix la nutrigenòmica. 

 

Predisposició genètica

La nutrigenòmica pretén conèixer la interacció entre els nutrients de la dieta  i el genoma (conjunt de gens d'un organisme)   Perquè  segons la base genètica  i segons la composició de la dieta aquesta interacció es manifestarà d'una manera o altra en termes de salut.  

En aquests darrers anys, l'observació d'aquesta disparitat en la resposta ha permès entendre que la modulació d'aquest efecte pot estar inscrit en el genoma. Aquesta predisposició genètica obre una altra via per dissenyar dietes més compatibles amb la naturalesa del destinatari, un altre pas per assegurar que la dieta prescrita sigui sensible i precisa per a la  persona.

Per comprendre la importància que té aquesta predisposició, podem fixar-nos en casos d’intoleràncies alimentàries d’origen genètic. Un cas molt estudiat és es de la intolerància a la lactosa primària

Aquesta intolerància resulta per la  pèrdua de la capacitat de sintetitza lactasa, enzim encarregat de la digestió de la lactosa (sucre natural de la llet). Aquesta pèrdua s’adquireix en fase adulta per la desactivació del gen que expressa tal enzim . Les persones amb la falta de lactasa, per tant,  responen a la ingesta de la llet i alguns derivats lactis (els que contenen lactosa)  amb uns símptomes desagradables: flatulència, distensió abdominal, diarrea, etc.  El mecanisme darrera d'aquesta simptomatologia s'explica pel fet de no disposar de l’enzim, amb la qual cosa no es pot hidrolitzar la lactosa en dues molècules (glucosa i fructosa) per tal de ser absorbides. Sense aquesta indispensable acció, la lactosa passa sencera al còlon on és fermentada per la microbiota originant les característiques molèsties abdominals.

Un altre cas que exemplifica la importància de la base genètica i la dieta, és el cas de les persones intolerants a la fructosa primària. En aquest cas, els intolerants  manquen de la proteïna transportadora de fructosa que s’encarrega de la seva absorció intestinal. Com passa amb la lactosa, la fructosa no és absorbida i arriba al colon on fermenta gràcies a l’acció de la microbiota produint els símptomes molestos. Per tant, les persones manquen de l’expressió del gen que codifica pel transportador de fructosa i  responen malament a la ingestió d’aliments amb fructosa.

Les persones portadores de les variants genètiques negatives que determinen aquestes intoleràncies han de prestar atenció a l’alimentació , i excloure de la dieta els components que els perjudiquen (lactosa i fructosa , respectivament), malgrat ser nutrients innocus per sí sols.

Gens i dieta

La lactosa i la fructosa són només dos dels distints components alimentaris que interaccionen amb els nostres gens. I mentre en la lactosa i la fructosa la resposta, o sigui la intolerància, es deu a la inactivitat dels gens que codifiquen pels enzims respectius, altres respostes es poden originar segons els gens afectats.

Un dels gens més estudiats és el gen APOE, que codifica per una apoproteïna present en les lipoproteïnes: molècules encarregades de transportar colesterol, triglicèrids i vitamines liposolubles a través de la sang.

Es tracta d’un gen amb polimorfisme, en concret, presenta tres variants genètiques o al·lels, amb les conseqüents variants proteiques: E2, E3, E4. La qüestió és que s’associa cada variant a nivells diferents de colesterol en sang: E2 es correlaciona amb nivells baixos de colesterol i menor risc cardiovascular, E4 a mb nivells alts de colesterol i major risc cardiovascular, així com més risc de desenvolupar Alzheimer. La E3 estaria en un nivell intermedi pel que fa als nivells de colesterol (The association of apolipoprotein E (APOE) gene polymorphisms with atherosclerosis susceptibility: a meta-analysis.)

Per què es important la presència d’un o altre al·lel i la dieta? Doncs bé, en dietes baixes amb colesterol i greixos saturats els portadors de l’al·lel E4 responen de manera més favorable perquè experimenten una baixada en els nivells de colesterol i triglicèrids en sang més intensa. L’efecte, però, és menor o nul en els portadors de l’al·lel E2, i menys intensa en els portadors de E3 respecte els E2. Això significa que els portadors de l’al·lel E4 es poden beneficiar molt d’una rebaixa  de greix i colesterolen la dieta per reduir el risc cardiovascular. Els portadors de l’al·lel E2, no obstant, no experimentarien cap variació significativa migrant cap una dieta baixa en greixos i colesterol.

Un altre cas singular de la interacció entre nutrients i gens, ho podem veure amb el gen FADS2, un gen encarregat del processament del greix, i que se sap que presenta 2 variants. 

Doncs bé, una d’aquestes variants es correlaciona amb major puntuació en tests d’intel·ligència segons el tipus de dieta Així s'ha observat que aquesta correlació només es manifesta  quan el portador va ser alimentat amb llet materna durant la lactància. Aquesta correlació  no es dóna si el portador de la variant fou alimentat amb llet de fòrmula (Moderation of breastfeeding effects on the IQ by genetic variation in fatty acid metabolism.)

 Dieta i gens

 

Queda manifestat la influència que els gens tenen sobre l’efecte de la dieta , és a dir, condicionen la resposta que la  dieta por tenir sobre la salut. I la influència contrària també succeeix. Igualment, els nutrients modulen la resposta a processos orgànics.

Així se sap que certs aliments tenen efecte protector disminuint el risc de mortalitat per diverses patologies: llegums, verdures, fruita, cereals integrals estan associats a menor risc de mortalitat per diabetis, malaltia cardiovascular o càncer. En canvi, aliments com la carn vermella, carn processada, o begudes ensucrades, es correlacionen amb un major risc de mortalitat

(Associations between food and beverage groups and major diet‐related chronic diseases: an exhaustive review of pooled/meta‐analyses and systematic reviews)

Epigenètica 

Un altre aspecte interessant és aquell en el que l’alimentació produeix alteracions en l’expressió dels gens. No es tracta de modificacions en el codi genètic (anomenades mutacions) , sinó canvis referents en activació/desactivació de gens, que per altra banda queden fixats i es poden heretar. Aquests canvis coneguts com a experiència heretada, s’anomenen canvis epigenètics, i l’àrea d’estudi d’aquest canvis és l’epigenètica.

L’epigenètica s’ha vist molt bé en el cas d’embarassades i la seva prole. Un estudi en dones holandeses embarassades durant un període de la Segona Guerra Mundial que va coincidir amb una escassetat d’aliments ha revelat coses sorprenents

Resulta que dones embarassades que van patir fam, i per tant restricció d’aliments, durant el primer trimestre de l’embaràs van deixar un empremta genètica en la seva descendència,  canvis epigenètics. Uns canvis que es van manifestar dècades després amb l’aparició de patologies com la diabetis, obesitat , càncer, en llurs fills. Una correlació que no s’observa en fills de les mateixes dones (i per tant germans/germanes) sense restricció de calories i nutrients durant l'embaràs o quan aquest estava molt avançat. Es tan curiós aquest fet que un holandès pot estar més predisposat a desenvolupar una malaltia depenent de l'any de naixement (Persistent epigenetic differences associated with prenatal exposure to famine in humans)

I és que l’efecte de la dieta en el desenvolupament fetal és crucial. Ho sabem en el cas de dèficit de certs nutrients, com el folat, la mancança del qual en les primeres setmanes de l’embaràs provoca una malformació del tub neural en el fetus i l’aparició d’espina bífida, que provoca discapacitats físiques i mentals en el nadó. No obstant, en el cas holandès, els símptomes d’aquest estrès en la dieta apareixen molt més tard, en l’edat adulta dels descendents i independents de l’estil de vida. I el motiu principal és la restricció calòrica i nutritiva patida per llurs mares durant la gestació.

 

Microbioma

S’estableix una interacció entre els nostres gens i el tipus d’alimentació que modula la resposta sobre molts processos orgànics. A aquest escenari s’hi suma la participació d’altres gens exògens (distints als gens endògens o genoma) que es coneixen com a microbioma. Aquest arsenal de gens, molt superior al propi, està constituït pels gens dels microorganismes que conviuen amb les nostres cèl·lules: la microbiota.

La microbiota està formada per virus, fongs, protozous i bacteris. Aquests últims són, amb diferència, els més nombrosos i estan distribuïts per tot el cos, i em refereixo a qualsevol part del cos. En el tracte digestiu és on apareixen més diversificats i amb major nombre, i evidentment, interaccionen amb el que mengem.

Així s’ha vist que una dieta rica en verdura i fruita, o sigui fibra, ajuda a tenir una microbiota més rica i diversa. Una diversitat més gran afavoreix disposar de més recursos ( en forma de gens i proteïnes respectives) i gaudir d’una capacitat de resposta més gran envers a canvis.

De les funcions conegudes de la microbiota estan: degradar toxines, facilitar l’absorció de nutrients, sintetitzar vitamines i altres nutrients, fomentar la maduració del sistema immune, competir amb patògens, etc (La importancia de la microbiota en la obesidad)

En experiments en ratolins s’ha vist que un trasplantament de microbiota de ratolins obesos a ratolins asèptics (sense microbiota) afavoria un increment de pes, mentre que el trasplantament de microbiota de ratolins prims a ratolins asèptics  no produïa similar efecte aplicant la mateixa dieta

(Gut microbiota from twins discordant for obesity modulate metabolism in mice)

És més, la comparació de la microbiota entre humans obesos i amb pes normal ha revelat diferències en la composició (A core gut microbiome in obese and lean twins) Resulta que algunes famílies apareixen amb més proporció segons el cas: així en obesos es veu més presència de bacteris de la família Firmicutes, mentre en el cas de persones amb pes normal sobresurten els de la família Bacteroidetes.

Falta per saber si aquesta associació entre obesitat i microbiota  és una causa o un resultat, és a dir, si per tenir aquesta composició es guanya pes, o bé el guany de pes provoca aquests canvis en la microbiota. 

CONCLUSIONS

L'evolució ens ha dotat d'una variabilitat genètica única per cadascuna de les persones (excepte en els bessons bivitel·lins)  Aquesta variabilitat ofereix una resposta variable enfront a estímuls externs, com es cas de la dieta. Aquesta predisposició genètica condiciona l'efecte que la dieta pot exercir sobre la nostra salut.  

A la vegada, no podem obviar la influència de factors externs sobre la nostra salut. Està demostrat que factors ambientals (contaminació, seguretat alimentària) i l'estil de vida ( activitat física, dieta, consum drogues) són importants i  condicionen l'expressió d'aquesta càrrega genètica adquirida. Donant una variabilitat en la resposta que permet explicar les diferències entre bessons bivitel·lins.

S'estableix una interacció entre el nostre genoma i els nutrients de la dieta amb la qual hi ha una modulació de la resposta. Aquesta modulació és molt forta i destacable durant períodes crítics, com l'embaràs, en el qual es poden produir canvis epigenètics persistents en la descendència amb efectes que es manifesten en l'edat adulta.  

La influència del genoma sobre la dieta va més enllà del nostre genoma, perquè cal sumar la participació de la propia microbiota amb el seu microbioma. Aquest fet multiplica enormement les possibilitats de respostes enfront a una determinada dieta i les seves implicacions en trastorns de salut com l'obsesitat.