Ambient obsogènic IX: estrès i ansietat

Anem descobrint més factors que contribueixen a generar aquest ambient obsogènic. Avui toca parlar d'un altre sospitós molt present en el mode de vida actual. Parlem de l'estrès amb o sense ansietat.

Estrès i ansietat

Quan ens referim a estrès, tothom pot entendre'l com aquella sensació d'angoixa, de tensió  que es dona quan hem  d'afrontar algun desafiament  o estem carregats amb moltes responsabilitats a la vegada. No obstant, la defincició exacta de l'estrès és el d'una reacció fisiològica del cos. 

Es tracta d'un mecanisme adaptatiu del cos per afrontar situacions potencialment perilloses per a la supervivència.  Un exemple descriptiu seria l'encontre amb algun depredador (lleó,cocodril), una situació crítica on  el cos activa aquest mecanisme de salvaguarda, i que es traduiria en donar una resposta o bé de lluita, o bé de fugida. 

Tant una com l'altra necessiten d'un subministrament d'energia i un estat muscular òptims a causa de l'esforç imminent. I perquè això passi prèviament hi ha una sèrie de reaccions en cascada per posar el cos en aquest estat més eficient. Quan l'estat fisiològic es posa en aquest mode,  estem estressats.

L'exemple anterior rarament el vivim avui en dia, no obstant, estem amenaçats per altres estressors més subtils:  el treball, les relacions de parella/familiars, responsabilitats econòmiques, malatia, etc.  Aquest elements, actualment, són els que generen l'encesa d'aquest estat fisiològic del nostre cos. La diferència amb antany és que aquests estressors no  són passatgers (vencem o fugim, o bé ens devora el lleó) sinó que són constants,  o bé repetitius, amb la qual cosa l'estrès es manté llarg temps: parlem llavors d'estrès crònic.

La presència d'elements estressants ens genera estrès, hem vist. Ara bé, moltes vegades no cal la presència real d'aquells per experimentar el mateix estat. Succeeix que, quan percebem qualsevol cosa com a amenaça, desencadenem estrès també. I l'amenaça pot ser passada o anticipada, fins i tot imaginària. En aquest cas, ens trobem amb un origen mental, i es parla d'ansietat, un estat mental de constant inquietut. Tenim que la situació estressant o l'element estressor  pot haver passat, o no haver succeeit encara, fins i tot ser una invenció de la nostra ment, i degut, precisament, a què la nostre ment la reviu o recrea com si fos present i real  dispara la resposta fisiològica del cos de lluita o fugida.

Societat contemporània, font d'estrès i ansietat

Son una parella indisoluble. Viure en una societat com l'actual és motiu per tenir ansietat i experimentar estrès.  Vivim generant moltes relacions amb congèneres que no sempre són plaents ni necessàries (credidors,  companys de feina,  parella, família, viatgers del transport públic, etc) Igualment, vivim en una societat on imperen unes regles, tipificades o tàcites, que ens obliguen com a integrant de la societat si no volem estar exclosos (status econòmic, prestigi laboral, cos atleta, deures ciutadans, etc) Tot això contribueix a generar en els individus ansietat i estrès.

L'aparició d'estrès té sentit per afrontar amb garanties les situacions potencialment perilloses Ja hem comentat que és un mecanisme adaptatiu de supervivència. La seva activació ens posa en un mode en el qual estem més atents, podem reaccionar més ràpid,  i ser més eficaços, per resoldre la situació. Aquest context és útil per encarar situacions puntuals, de curta durada. Parlem, llavors , de l'estrès agut o puntual, el qual és perfectament bo, necessari per situacions urgents que requeriexen una intervenció ràpida.

El problema sorgeix quan no sabem distingir aquelles situacions realment amenaçadores de les que no ho són, o  quan estem revivint una i una altra vegada aquella situació estressant perquè és constant  o repetitiva. Tant un cas com l'altre, es donen freqüentment en la societat actual, malauradament. 

El fet de no resoldre el motiu que ens genera estrès, o bé no saber gestionar l'estrès desencadenat repetidament, condueix indefectiblement  a l'ansietat patològica i l'estrès crònic característics de la societat present. 

Obesitat i estrès crònic

S'ha estudiat  la relació entre l'estrès crònic i l'obesitat a partir d'estudis en animals i humans. I hi ha evidències d'una correlació.  

A continuació les interaccions entre estrès i obesitat. Deixar clar que els canvis metabòlics  i de comportament  es refereixen a l'estrès crònic, i no a l'estrès puntual o agut.

Dins dels canvis metabòlics que s'activen en reposta a un estat permament d'estrès apareix la resistència insulínica i l'acumulació de greix (predominanment visceral), dins una tendència a un augment de l'anabolisme ( síntesi i acumulació)  (estudi)   Aquests canvis porten  a un augment del risc de guanty de pes,  dislipèmia, diabetis tipus 2, hipertensió i malaltia cardiovascular, tots ells característics del síndrome metabòlic.

Pel que fa als canvis dietètics, s'aprecia un canvi en la ingesta de calories  i la composició de la dieta: apareix una apetència per aliments densament calòrics amb una composició rica en carbohidrats i greixos (estudi)

 El motiu d'aquesta preferència és l'elevada palatabilitat d'aquests dos ingredients (entrada) Així mateix, sembla que la ingesta d'aquests ingredients desencadena una recompensa emocional que ajuda a mitigar l'estat d'angoixa i tensió característics de l'ansietat i l'estrès (estudi) 

 El fet de buscar aquest efecte plaent impulsa, per tant,  a un major consum d'aliments rics amb carbohidrtas i greix. I casualment o no, jo m'inclino més per aquest últim, el mercat ofereix una elevada disponibilitat de productes amb aquestes propietats: els aliments processats i ultraprocessats, que junt  amb una omnipresent publicitat dels mateixos,  propicia el marc obsogènic favorable(entrada, entrada )

Continuant amb els canvis dietètics, també s'observa una falta de control en el que es menja i una menor atenció en la qualitat (article) Aquest aspecte pot anar lligat a  a la falta de descans òptim  que ens fa estar menys llúcids i actuar més impulsivament (entrada). 

També opino que l' ansietat i l'estrès pot  afectar a  la compra d'aliments, la planificació dels àpats, la grandària de racions, i la qualitat dels aliments, repercutint en una alimentació poc saludable.

L'estrès també pot portar  a sentir-nos menys inclinats a fer activitat física (estudi), caient en el sedentarisme, factor obsogènic (entrada)

I també s'ha vist que el fet d'engreixar-se genera més ansietat i estrès, cosa que  retroalimenta les conductes alimentàies  poc saludables (article)

Ambient obsogènic VIII: manca d'informació dietètica acurada

Vivim en la societat de la informació, immersos en un torrent constant de dades que ens vénen de múltiples fonts. Si això significa tenir més llibertat d'estar informat, no implica que estiguem correctament informats a causa de la inexactitud o simplement veracitat d'aquesta.

Informació alimentària

Sempre ha hagut una transmissió de coneixements dels aliments i la pràctica d'alimentar-nos: des de receptes, a mètodes de conservació,  tipus d'aliments i herbes  per tractar dolències, tècniques culinàries, etc.  Un coneixement que es basava en  l'experiència personal i en la pràctica dins la cuina. Una transmissió que es donava en  ambients molt restringits socialment i geogràficament.

Des de fa uns anys, però, la nova informació alimentària  ve majoritàriamnet de l'àmbit de la ciència, representada per la nutrició i la dietètica, les quals intenten  aportar dades basades en  l'evidència científica i, per tant, objectives i reproduïbles. A més, la transmissió del coneixement s'origina en  cercles acadèmics i, junt amb el de l'experiència personal encara present, es difon globalment a través dels nous canals de comunicació.

Tota aquesta font d'informació posada al servei del públic  genera el problema del seu cribatge per separar el que és acurat del que no. I aquesta distinció no és tant clara, malgrat la font original pugui venir d'un estudi o de la pràctica empírica d'un particular. 

A aquesta problemàtica es suma que el coneixement científic es va actualitzant constantment. I en el camp de la nutrició, a més , es dóna el fet de què poques coses es poden afirmar rotundament, degut a la complexitat dels estudis (metodologia, durada en el temps, grandària mostre, variables de confusió) que deriva en una variabilitat de resultats. 

Avui en dia, potser no hi ha un altre camp, com és la ciència de la nutrició, on el coneixement fruit de l'evidència científica conviu amb igual o menys suport que els mites (creença sense fonament científic) sobre nutrients, aliments, dietes, etc.

Amb motiu  d'aquesta situació eclèctica, es genera una gran confusió sobre quines pautes alimentàries prendre, no només entre el públic en general, sinó també entre els  professionals sanitaris, depositaris de la responsabilitat de transmetre informació fiable.

  

Canals de comunicació de la informació alimentària

L'alimentació ha preocupat des dels inicis de la nostra existència com a éssers vius, i ho continua fent avui en dia.  El seu interès és quasi universal, d'aquí  que es generi tanta informació, es comparteixi massivament, i es discuteixi fregant la vehemència i el fanatisme. Per això, existeixen molts canals de difusió d'aquest contingut i que són els encarregats d'informar-nos,  o bé desinformar-nos.

Mitjans de comunicació tradicionals

Radio, televisió, premsa, els canals habituals de comunicació de notícies, tots ells han incorporat seccions, programes sobre alimentació, nutrició i així.  En molts d'ells col·laboren dietistes.-nutricionistes, però no sempre passa.

El problema és que per la falta d'espai i de temps la informació es descriu massa superficialment, amb poca profunditat i rigor, amb titulars sensacionalistes, i una finalitat més d'impactar i de generar una resposta emocional més que racional.

Encara que molt sovint es basen en estudis publicats en revistes científiques, no fan una correcta interpretació dels resultats, i/o bé no citen la font a partir de la qual es basen, restant credibilitat a l'article.

Xarxes socials, Youtube, pàgines web, blogs

Aquest és el canal amb més diversitat, i també el més popular pel seu fàcil accès. I  on té més presència el a mi em funciona, i altres justificacions més o menys imaginatives.

 

Utilitzat massivament pel seu accès universal i lliure,  ràpid consum i el fet de poder ser els protagonistes de la informació (podem editar, modificar, oposar-nos, complementar, censurar, etc)

Com qualsevol usuari pot generar continguts, sense cap revisió, la poca i bona informació està diluïda i queda oculta per molta morralla.  Per tant, poc fiable, excepte si dediquem temps i esforç en cercar i contrastar vàries fonts fiables com poden ser blogs o  webs de divulgació, el titular del qual és un dietista-nutricionista, o divulgador científic professional versat en nutrició.

Empreses alimentàries

Poc o gens fiables. Utilitzen aquella informació  profitosa pels seus fins, que no és altra que destacar els seus productes i vendre.  És més, divulguen idees falses o sense certesa científica per tal de promocionar els seus productes, quan la majoria són productes processats i ultraprocessats, els quals apareixen com a poc o gens saludables en la majoria d'estudis.  

 

Centres educatius

Realment, no compleixen una funció de difusió perquè no hi ha una pràctica generalitzada ja que és una matèria optativa en alguns centres. D'altres,  han començat a introduir l'educació alimentària en els menjadors, però no a classe. 

Els escolars són uns grans receptors de coneixement, no obstant, en ser els pares els responsables de l'alimentació, el missatge no s'adopta bé, o simplement no s''aplica a la llar. 

Professionals sanitaris

Els dietistes-nutricionistes són els professionals sanitaris capacitats per exercir la consulta i també de fer educació alimentària. 

Malauradament, no es troben exercint la seva tasca en la sanitat pública, on es concentra més població amb  necessitat d'una atenció primària i secundària de la salut que podria ser tractada amb l'alimentació. 

El paper d'aquells, per tant, és exercit per metges i metgesses, infermers i infermeres amb poca formació (evidentment no és el seu camp formatiu) i que no estan obligats, ni tenen temps de fer aquesta tasca. 

Així, es dóna cap o poca informació, desactualitzada en molts casos, i no personalitzada. Per altra banda, generen una alta confiança en els pacients, que poden prendre el missatge al peu de la lletra, tant si aquest és correcte com si no. En aquest darrer cas, es podria generar un mal de difícil reparació en el pacient.

Organismes acadèmics (universitats, instituts, col·legis , acadèmies)

Alguna acció promouen, però el seu paper és centra en el terreny acadèmic (assaigs i publicacions en revistes científiques) i no fan divulgació al públic en general.  Són la font del nou coneixement, però aquest no es tradueix en pautes senzilles a seguir pel públic en general.

Administracions públiques i organismes privats (fundacions, associacions fabricants)

Per separat o junts  busquen interessos econòmics més que educatius o de salud moltes vegades, degut a la gran influència de la indústria alimentària al darrere. I també hi ha el problema de la lentitud de les administracions públiques  per revisar les seves recomanacions i guies dietètiques i adaptar-les als nous coneixements generats, repercutint en una informació poc acurada i fiable.  

Despropòsit informatiu, obesitat creixent

Amb tanta informació, acabem més perduts i confusos que mai. I acabem per prendre com a correcte  el que s'ajusta als nostre enteniment, al que ens va bé per conveniència i deixem de buscar una altra opinió  o ajuda d'un professional. D'aquí que es caigui  en dietes miraculoses, les quals poden ser eficaces al començament, però que acaben fracassant a mitjà termini (efecte rebot), o fins i tot perjudicials per la salut (desnutrició, sarcopènia, etc), en no haver una clara educació alimentària i  un canvi d'hàbits real.

Degut a què alimentar-se s'ha de fer cada dia, i una bona alimentació (saludable) necessita d'una regularitat i constància en el temps, això xoca amb el desig d'immediatesa de la societat actual. Aquest impuls,  acaba dirigint-nos a la font més accessible i ràpida que és la Xarxa on ja he comentat que concentra la més variada, heterogènia i surrealista quantitat d'informació, i on malgrat haver alguns llocs amb acurada informació, passa que aquesta no sol ser la que ocupa els primers llocs dels resultats dels cercadors d'internet, o la que més difusió aconsegueix. 

Es prenen desicions ràpides, basades amb informació falsa o no acurada, i sense una educació de base per fomentar una adopció  d'hàbits saludables, tan necessaris per una resposta lenta, però real i  sostinguda. Enlloc d'això,  anem provant opcions imaginatives una darrera l'altra (de dieta de la carxofa a dieta de la pinya i etc)  intercalats de períodes de descanso o frustració omplerts d'aliments ultraprocessats perquè tenen bona publicitat. I mentrestant, la gana no cessa, el greix del cos costa cada vegada més de fer baixar, la motivació decau per totes les dietes i tècniques que hem provat i fracassat. I la gana continua.

Ambient obsogènic VII: no dormir prou ni bé

Estem programats per dormir, i més que dir una necessitat, es tracta d'una acció vital, vist que el dèficit de son acumulat s'associa a morts prematures (estudi)

 Beneficis de dormir

Quan dormim entrem en el món dels sons, un període d'absència de conciència en el qual estem desconectats de l'exterior.  Sembla estrany pensar que l'evolució hagi permès incorporar en el nostre cicle vital aquestes pauses que interrompen la nostra activitat, i ens submergeixen en un estat de falta d'atenció i concentració, cosa que ens fa molt vulnerable a amenaces exteriors.

No obstant, ja hem dit que aquestes interrupcions són vitals, i això vol dir que quelcom positiu fan. A continuació els efectes més destacats de dormir:

• Reducció de l'estrès. Associat a una disminució d' hormones estressants (cortisol)
  
• Millora la memòria. Cosa que facilita el record i aprenentatge de continguts
  
• Millora l'estat anímic. Associat a menys depressió i  més benestar
  
• Millora la  salut cardiovascular.  Hi ha un millor treball del cor, millora en la  tensió arterial, i millora en la respiració
  
• Prevenció obesitat. A través de varies vies que es detallen més a baix
  
• Enfortiment del sistema immunològic. Cosa que porta a una reducció de les infeccions
  
• Afavoreix la funció de les hormones anabòliques (somatostatina, testosterona) Hormones essencials per prevenir la  pèrdua de massa muscular
  
• Augment de l'atenció i concentració. Cosa que ens ajuda a prendre millors desicions, i facilita l'aprenentatge
  
  

Dormir i obesitat

Descansar bé és fonamental per aconseguir el benestar general tant anhelat.  Això ho saben molt bé els atletes, perquè en el treball diari per augmentar el rendiment físic està inclosa com a rutina, a més de la dieta i l'entrenament, el descans, i això s'aconsegueix dormint.

I també saben els atletes que no dormir el temps suficient i  bé té impacte sobre el seu pes i composició corporal.  I els estudis donen la raó, ja que s'ha vist que dormir més o menys hores està correlacionat amb el nivells d'adipocitat   del cos (estudi) 

L'explicació d'aquest fenomen està vinculat amb canvis en els següents paràmetres:

• Un augment de l'hormona grelina (produeix gana) (estudi) i disminució de la leptina (produeix sacietat)(estudi) Per tant, el control de la ingesta d'aliments està alterat.

• Pitjor control de la glucèmia, amb un augment de la resistència a la insulina (estudi) Amb la qual cosa pitjor regulació nutricional i energètica.

• Disminució de la concentració, atenció i  memòria, amb una resposta més impulsiva a les desicions (estudi), cosa que pot portar a consumir més productes alimentaris ultraprocessats.

• Disminució de  les senyals anabòliques, amb menors nivells de l'hormona de creixement, IGF-1 (factor de creixement insulínic) i testosterona, i un augment de l'hormona cortisol (hormona de l'estrès) (estudi) Això es tradueix en una pèrdua de massa muscular i acumulació de greix. 

• Pitjor descans, més fatiga i menys disposició a fer activitat física, cosa que porta a menys despesa energètica (estudi)

 

 Esquema general de les conseqüències de la falta de son

 

Font: FitnessRevolucionario.com

Ambient obsogènic VI: disbiosi

Portem vistos alguns dels factors que configuren un ambient favorable a l'obesitat. Segurament, els més visibles i de major impacte, però no tot salta  a la vista, i això és el que es podrà constatar en aquesta entrada de la sèrie.

Microbiota i microbioma

Des de fa uns anys, l'estudi de la microbiota i microbioma ha revelat coses impensables. Abans de continuar, però, caldria definir aquests termes.

La microbiota és el conjunt de microorganismes que convieun en  un organisme superior, i comprèn tant a bacteris (immensa majoria) com a virus, fongs, i protozoos. Aquests microorganismes conviuen amb harmonia amb l'hoste en un  tipus de relació que s'anomena de mutualisme (un tipus de simbiosi), en la qual hi ha un benefici mutu. Aquesta situació s'oposa al parasitisme, en la qual una de les parts (paràsit) s'aprofita de l'hoste, el qual en surt perjudicat.

Un altra terme molt usat per referir-se a aquest conjunt de microorganismes és el de microbioma. En aquest cas, el terme engloba el genoma de tots aquests microorganimes, és a dir, el conjunt de gens que formen el seu material genètic, i que contenen les instruccions per desenvolupar les funcions pròpies.

Funció microbiota

La importància de la microbiota o microbioma, si volem resaltar els seus atributs, arriba fins al punt que amb absència d'ells  no podriem viure.  Per això, cada vegada es considera els organismes com a multiorganismes, formats per milers d'espècies distintes que conviuen, interactuen i s'organitzen en harmonia (o equilibri). Una associació gestada durant milions d'anys d'evolució i basada en el benefici mutu.

Pel que fa a la microbiota humana, la majoria es localitza en l'intestí gruixut, per això es parla de la microbiota intestinal.

La contribució de la microbiota en el nostre benestar es concreta en diferents accions:

• Modulen el nostre sistema immune i la resposta inflamatòria
• Actuen de protecció contra microorganismes patògens
• Sintetitzen nutrients indispensables com vitamines i aminoàcids, així com molècules amb un paper protector
• Regulen l'absorció de nutrients i el metabolisme d'aquests

D'aquí es deriva una pregunta clara, què passa si es perd aquesta harmonia entre els integrants d'aquesta relació mutua o simbiosi?  Doncs, sembla ser que aquest desequilibri pot portar  al desenvolupament de malaties i trastorns.  Quan es perd aquesta  relació òptima amb la nostra microbiota, es parla de disbiosi, un estat que significa que la composició de la microbiota s'ha alterat cap un empitjorament.

 Disbiosi

La disbiosi és una alteració en la composició i funcions normals de la microbiota intestinal  pròpia. Aquest canvi origina uns trastorns sobre les funcions de l'organisme hoste perquè es pertorba l'equilibri present.

Usualment, es coneix coma disbiosi intestinal, perquè com hem dit, la major part de la nostra microbiota resideix en l'intestí gruixut.

Les causes més evidents que provoquen una disbiosi són les que apareixen a continuació.  Tots ells són factors molt presents en l'estil de vida modern o occidental, i per tant recents, cosa que assenyala el nostre estil de vida  darrere de l'aparició de malaties i trastorns també recents: malaties autoimmunes, al·lèrgies,  síndrome de còlon irritable, obesitat, diabetis, etc. 

  

-La colonització de la primera microbiota

O la importància, en les primeres etapes de la nostra vida,  del  primer contacte amb els microorganismes que integraran la nostra microbiota  Aquí es podria parlar de la nutrició de la mare durant la gestació, la manera de donar-se el  part, el tipus de lactància, o la presa d'antibiòtics  i preparats alimentaris primerencs.

-Ultraprocessats alimentaris

La dieta constitueix el factor més rellevant per poder influir en la composició microbiana, atès que es nodreixen del que ingerim.  Una dieta pobre en nutrients essencials pel creixement microbià, com una dieta rica en ultraprocessats,  portarà una menor diversitat i proliferació d'espècies perjudicials.

-Estrès

Els nivells alts d'hormones estressants, i la tensió emocional com és l'ansietat,  afecten negativament al manteniment d'una microbiota sana. Igualment, una microbiota alterada repercuteix sobre l'estrès.

-Antibiòtics

L'ús massa general i constant d'antibiòtics afecta a la microbiota, molt sensibles a aquests medicaments.

-Excès d'higiene

Existeix la teoria de què vivim en condicions massa asèptiques, i la falta de contacte amb microorganisme que actuen com a estímuls positius provoca una immaduresa del sistema imunològic, a més de disminuir la diversitat de la nostra microbiota

-Tòxics

El contacte amb substàncies tòxiques que poden acabar afectant la microbiota

Disbiosi i obesitat 

Un dels trastorns que s'ha vist amb la disbiosi és l'obesitat. Sembla que la regulació de l'acumulació i/o alliberació del greix de reserva pot estar conduit en part per la població de microorganismes presents (estudi)

Aquesta correlació es desprèn de molts estudis amb ratolins.  Així, s'ha vist que ratolins axènics (aquells lliures de microbiota o estèrils) que ingereixen més calories que els  ratolins normals, la seva acumulació de greix és inferior.  I si es realitza un trasplantament de microbiota de ratolins normals cap als ratolins estèrils, aquests augmenten ràpidament els seus nivells de greix corporal, malgrat disminuir el seu consum d'aliments (amb la qual cosa el seu pes no varia) Dit fenòmen es veu acompanyat d'un augment significatiu de la glucèmia, insulinèmia, leptinèmia, i una major acumulació de triglicèrids en el fetge (estudi). 

Estudis posteriors semblen confirmar que la microbiota juga un paper important en el metabolisme energètic i lipídic de l'hoste (estudi)

Seguint amb la mateixa línia també s'ha vist que el trasplantament de microbiota d'humans obesos cap a ratolins estèrisl, aquests experimenten un augment de greix (estudi)

Els mecanismes que intervenen en aquesta complexa regulació del metabolisme de nutrients i energètic no es coneixen encara, però s'apunta que un dels elements  importants per prevenir l'obesitat és tenir una rica i variada població  bacteriana (recordem que són els microorganismes més representats) 

No entraré a descriure les possibles intervencions per augmentar la diversitat de la microbiota, no és el fi d'aquesta entrada, això ho deixo per una altra ocasió. Tanmateix, no em puc estar d'insinuar que les verdures, la fruita, els llegums i els cereals integrals són fonts naturals de nutrients per la microbiota. 

Ambient obsogènic V: sedentarisme

L'activitat física contribueix en la pèrdua de greix, així com pot afavorir el guany de masa muscular. En amdós casos, ajuda en el control de pes.  Per tant, és un altre factor, en aquest cas la seva absència,  que pot conduir a un ambient obsogènic.

Augment de la despesa

La despesa energètica total  del cos es divideix entre els següents apartats: a)el metabolisme basal, el qual és l'energia que el cos necessita per mantenir les funcions vitals en repòs  b)  la termogènesi alimentària, la despesa  en digerir i metabolitzar els nutrients dels aliments, c) l'activitat física, l'energia emprada tant en la realització d'exercici físic (activitat física pautada, com l'esport) , com en tota  aquella activitat quotidiana que no correspon a exercici, però en la qual s'exerciten els músculs (activitats com caminar, posar-se de peu, etc) Aquesta última  es coneix com a  non-exercise activity thermogenesis (NEAT) , traduït com a termogènesi per activitat que no és exercici.

Així mentre les dues primeres (a i b) solen ser constants en un individu,  l'activitat física és la que presenta més variabilitat. Una persona esportista, evidentment, tindrà una major despesa en activitat física que una altra sedentària, però també tindrà una variabilitat depenen de si és un dia d'entrenament o de descans.  I no cal ser esportista per teneir taxes diferents pel que fa al NEAT; persones que presenten una reduïda mobilitat presenten un NEAT més baix que persones que estan constantment en moviment, de cul inquiet com se sol dir. 

L'estímul de l'activitat física

L'espècie humana presenta unes capacitats físiques extraordinàries que el doten per fer una elevada activitat física emprant una despesa mínima, atès que hem evolucionat per ser eficients energèticament. Desafortunadament, en la vida actual no aprofitem aquesta capacitat física en el dia a dia, ja que hem desenvolupat una  tecnologia i un mode de viure que ens permet prescindir del nostres recursos físics.  Aquesta discrepància entre la nostra naturalesa i l'estil de vida sedentari, juntament amb una dieta poc saludable, condueix a un desequilibri del balanç energètic i hormonal, portant als problemes de salut actuals.

La nostra espècie ha evolucionat integrant l'activitat física dins el seu  disseny evolutiu . Enlloc de ser un element perjudicial, representa un estímul positiu sobre moltes de les  funcions del cos, anàlogament com ho fan altres factors que en principi solen menystenir-se, com el fred o la gana. La seva contribució positiva sobre les funcions del cos es poden resumir en:

• Contol del pes: juntament amb la dieta  regula el gast energètic
• Reduir el risc de malalties del cor: el treball del sistema cardiovascular millora el cor i el flux de sang
• Control del sucre i la insulina: ajuda a regular la glucèmia i ajuda a la funció d'insulina
• Millora la salud mental i l'estat ànim: afavoreix la síntesi de substàncies endògenes amb acció positiva en l'estat ànim
• Enforteix els músculs i els ossos:  el treball del sistema muscular redueix l'atròfia muscular contribuint al seu manteniment i augment
• Redueix el risc d'alguns càncers: com el de colon, el de pit, úter i pulmó
• Redueix el risc de caigudes: sobretot en persones majors en millorar la força muscular i l'equilibri  
•  Ajuda a dormir millor: en reduir l'estrès i l'efecte positiu en l'estat d'ànim
• Millora la salud sexual:  en homes  pot mitigar la disfunció erèctil. En dones, contribuir a l'excitació sexual.
• Augmenta les possibilitats de viure més temps: estudis apunten que hi ha un menor risc de mortalitat per totes les causes

L'activitat física ha de formar part de les activitats diàries. Estem biològicament preparats, és més, estem dissenyats per realitzar esforços físics amb una gran eficiència, només cal veure les proeses esportives  dels esportistes d'èlit.  Per integrar l'activitat física i activar la nostra vida s'han elaborat distintes guies. Aquí exposo algunes de les propostes que he trobat i en el següent enllaç les comento

Ambient obsogènic IV: alta ingesta calòrica

Continuant amb la sèrie d'entrades sobre l'ambient obsogènic, avui ens centrem en un altre factor que té molt a veure amb el guany de greix: una elevada ingesta de calories.

No totes les calories tenen igual efecte

A ningú se li escapa que una major ingesta de calories enfront a una menor despesa, porta a un superàvit, i per tant a un augment de pes. Ara bé, aquest superàvit no significa que s'acumuli sempre greix, atès que si es dissenya correctament la dieta i es combina amb sessions d'exercici físic es pot aconseguir un augment de massa muscular.

La correlació entre ingesta calories i guany de greix/múscul (els components corporalsdesitjables de modificar)  tampoc no és tan senzill com comptar únicament calories.  La fórmula conté moltes altres variables, algunes desconegudes.

Alguna cosa que sabem del cert és que no és el mateix que les calories provinguin de greixos, carbohidrats i proteïnes. La font o origen de les calories és súmament important, atès que determina com es processen aquestes calories.  Sumat a la naturalesa de la font, altres factors que entren en joc són: la barreja i composició d'aquests nutrients en l'aliment, la manera de processar l'aliment,  factors genètics inherents a l'individu/a, o l'estat fisiològic d'un/a .  La combinació d'aquests i altres factors no determinats encara dóna una variabilitat gran a com s'absorbeixen i es metabolitzen les calories.

Les calories en l'alimentació actual

L'origen de les calories és, per tant,  important. Si venim observant els factors que propicien un ambient obsogènic, hem vist que actualment l'alimentació és poc saludable. La major oferta alimentària ho constitueixen productes alimentaris processats , o bé ultraprocessats d'aliments originals.  I com vam veure en el seu dia, aquests productes de la indústria es caracteritzen per un elevat poder calòric i una baixa qualitat nutricional. 

Repassant el que ja vam veure, els ingredients més utilitzats per elaborar aquests productes alimentaris són el sucre, la sal , i els greixos. Descartant la sal que no aporta calories, els altres dos presenten una alta digestibilitat, cosa que fa que s'absorbeixin i es metabolitzin eficaçment. Paral·lelament, i aquí també s'inclou la sal, són uns ingredients que mostren una alta palatibilitat, fent el producte més sabrós, agradable i plaent, a la vegada que poc saciant, provocant un augment del consum.  Com a resultat, evidentment,  una alta ingesta de calories, i una escassetat de nutrients. 

Un altre factor concomitant amb aquesta alta disponibilitat de productes alimentaris poc saludables i que agreuja  l'elevada ingesta de calories és la falta d'activitat física.  Com hem mencionat abans, una alta ingesta calòrica i una baixa despesa, crea superàvit. Precisament, l'activitat física contribueix a augmentar la despesa, la seva absència, en conseqüència, deriva en una menor despesa. 

Tenim per una banda una elevada disponibilitat de productes alimentaris amb un perfil nutricional pobre i valor calòric alt. Per altra banda, tenim una minsa activitat física, amb un  menor  gast de calories.  Situació  favorable a desenvolupar aquest actual  excés de calories de la dieta, sent la causa immediata de l'acumulació de greix, l'obesitat, i moltes malalties freqüents.  

Ambient obsogènic III: alta disponibilitat productes alimentaris poc saludables

Continuant amb la sèrie d'entrades sobre l'ambient obsogènic, avui toca parlar d'un altre factor que contribueix a l'obesitat: l'alta disponibilitat de productes alimentaris poc saludables.

Classificació aliments

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria deixar clara la terminologia utilitzada.

Quan parlo d'aliments, em refereixo a aliments frescs, o poc transformats, que pràcticament conserven el seu aspecte i propietats originals  (conserves, verdures congelades, etc) 

Si empro producte alimentari, vull indicar que es tracta d'aliments que han estat transformats, i que depenent del grau podem distingir entre processats i ultraprocessats. Es tracta d'aliments que a causa de la  transformació, el seu aspecte final i propietats no recorden a l'aliment original (embotits, cereals d'esmorzar, gelats, etc)

Aquesta distinció és subjectiva, però amb això vull transmetre la importància de valorar quins aliments o altres consumim depenent del grau de transformació. Existeix, no obstant, una classificació consensuada internacionalment que s'anomena sistema NOVA. 

El sistema NOVA fa una classificació dels aliments  en categories atenent al grau de processament: d'1 a 4, que correspon de menor a major processament. Aquí es pot veure  una infografia que il·lustra les categories. 

 

Cornucòpia alimentària

En els països desenvolupats s'ha aconseguit una gran fita al deixar endarrera l'escassetat d'aliments, un greu problema en el passat, i present en països amb menys recuros econòmics.  Paral·lelament, a l'augment de la disponibilitat d'aliments, tan en varietat, en quantitat com en temps , hi ha hagut una millora de la seguretat amb l'establiment de mesures de control sanitaris.  Avui en dia, això fa que disposem d'una oferta amplíssima d'aliments i productes alimentaris segurs com mai abans vista.

No obstant, aquesta oferta alimentària està cada vegada més copada per productes alimentaris: aliments processats o ultraprocessats sintetitzats per la indústria alimentària. 

Impulsats per una agressiva publicitat financiada pels fabricants, i una distribució expansiva, aquest productes es troben gairebé arreu:  centres escolars, centres sanitaris, benzineres,  cafeteries, bars, supermercats, comerços d'alimentació, forns de pa, restaurants, màquines expenedores, sense citar els medis de comunicació on s'anuncien.

La seva omnipresència és una de les raons que implulsa que siguin l'opció preferent de compra i consum per una gran majoria de la població. A més, es suma la seva percepció de  baix cost, i l'atractiu de la seva presentació, amb eslògans originals, imatges atractives, envasos de disseny, etc.

 

Qualitat nutricional 

En ser productes, i per tant, transformacions d' aliments, no només han perdut l'aspecte, sinó moltes propietats originals, a la vegada que han guanyat d'altres com a resultat del procés.  I la realitat, després d'analitzar el resultat, és que la gran majoria d'aquests productes presenten pitjors qualitats nutricionals.

El fet s'explica per si sol llegint l'etiquetatge d'ingredients. En la majoria dels casos trobem una sèrie d'ingredients que es repeteixen invariablment: sucre (totes les versions), sal, i greix (animal o vegetal) El motiu és clar, són ingredients molt fàcils d'obtenir, de baix cost, i que doten al producte d'una alta palatabilitat, cosa que els fa sabrosos, plaents, i que, per tant,  sigui molt difícil  parar de menjar-ne.

La indútria coneix aquest poder quasi adictiu d'aquests ingredients i per això ho explota. LLurs productes són més gustosos, agradables, atractius sí, però es perd valor nutricional. Aquests productes tenen un perfil calòric alt en molts casos, i una escassetat de nutrients, aixi com una nul·la composició d'altres compostos presents en els aliments originals i que aporten propietats interessants (flavonoides, polifenols, fibra, etc)  

No treuen la gana

 

Sumat al fet de ser plaents per la seva composició, cosa que contribueix al seu consum,  estudis mostren que també presenten menys sacietat:  triguen més a omplir-nos i a desencadenar els mecanismes biològics d'afartament.  Aquest fenòmen sembla estar relacionat amb el seu alt processament, junt amb l'absència de nutrients saciants en la seva composició, cas de la fibra o proteïnes. A resultes d'això, s'acaba consumint més quantitat, i  més calories. Una negatiu efecte que no compensen altres verions d'aquests  mateixos productes que s'anuncien com a  baixos en calories: verions light, per exemple.