Acaba d'arribar a les meves mans un exemplar
del llibre titulat El segundo cerebro,
del periodista especialitzat en nutrició i gastronomia Miguel Ángel Almodóvar.
Un llibre que pretén donar a conèixer al públic en general la importància del
nostre sistema digestiu.
El seu autor es basa en diversos estudis que
relacionen la connexió que existeix entre el sistema digestiu i el
desenvolupament de distintes patologies. I posa l’èmfasi en el paper clau que
exerceixen els bacteris que habiten el nostre intestí en el manteniment de la
salut global.
Una població bacteriana que rep el nom
de microbioma o microbiota, i que segons paraules de l’autor el seu
desequilibri o disbiosi és causa de: obesitat, restrenyiment crònic,
nerviosisme, al·lèrgies, dolor articular, insomni, cansament, síndrome del
colon irritable, migranya, artritis reumatoide, cistitis, malaltia de Crohn,
fibriomàlgia, autisme, i dèficit de minerals i oligoelements.
Anem pas a pas.
En els darrers anys alguns estudis científics
han revelat que el sistema digestiu conté una xarxa neuronal igualment complexa
a la trobada en el cervell o sistema nerviós central. Aquest sistema nerviós
digestiu pot actuar independentment de l’altre, rebent estímuls directes que
desenvolupen reaccions o respostes que poden tenir la seva manifestació en la
química del cervell. D’aquí ve el terme de segon cervell. I és que podem sentir
des dels nostres budells.
Existeix una connexió bidireccional entre
l’intestí i el cervell que fa que les emocions puguin sorgir en un o altre i expressar-se
en tots dos. Així l’estrès causat pel tràfec de la vida quotidiana pot
desenvolupar diarrea. I qui no ha experimentat, després d’un bon àpat ben
digerit, un estat de benestar. Ambdós s’envien senyals: quan ens fa mal la
panxa, ens sentim inflats o tenim dolor abdominal el nostre humor canvia. I un
exemple molt clar el trobem quan estem enamorats i sentim en l’estómac un
formigueig, popularment dit “sentir
papallones a l’estómac”.
S’ha comprovat que neurotransmissors
importants en la modulació de l’estat d’ànim, cas de la serotonina i la
dopamina, la major part es sintetitzen en el sistema digestiu, com també benzodiazepines, unes substàncies
naturals que funcionen com ansiolítics.
Si l’estrès del treball pot reduir la
motilitat intestinal, reduir el flux de sang, menor absorció, i alentir la digestió creant flatulència i/o
restrenyiment; també una dieta desequilibrada pot alterar la microbiota
intestinal. I una disbiosi amb un creixement de bacteris perjudicials significa
una producció de substàncies tòxiques
que poden afectar la mucosa intestinal i
passar al torrent sanguini, i de retruc al cervell.
El sistema digestiu ofereix una superfície de
contacte a l’exterior comparable a la pell, per tant és sensible als canvis que
es produeixin a la llum intestinal. Si el cervell té els seus sentits per
percebre estímuls externs, l’intestí també compta amb receptors al llarg de la
seva extensió i reacciona. Un dels estímuls més importants, com explica el
llibre, és la microbiota intestinal.
Se sap que el conjunt de bacteris intestinals,
en estat equilibrat, ajuden a la
digestió, afavoreixen l’absorció de nutrients, frenen la colonització de
patògens, descomponen toxines, milloren la permeabilitat de la mucosa
intestinal, i modulen el sistema immunològic. Això és una constatació. Ara bé,
com diu l’autor, el seu desequilibri o disbiosi pot ser causa d’inflamació
intestinal crònica, desenvolupament de càncer, malalties autoimmunes, al·lèrgies,
trastorns del comportament, ansietat i depressió. Un reguitzell de patologies
molt dispars que l’autor, al meu parer, s’aventura a relacionar basant-se en pocs
estudis, de qüestionable rigor, i que, en definitiva, si bé mostren alguna
evidència, això no significa causalitat,
és a dir, que una cosa porti a l’altra.
Per tant, caldrà ser més prudents i esperar
les troballes de successius estudis per anar engranant les peces i veure quina
és la imatge final. Un dels projectes en marxa amb l’objectiu d’esbrinar el
paper de la microbiota intestinal és mynewgut. Es tracta d’un projecte europeu
iniciat el 2013 i que es proposa durant 5 anys identificar la composició de la
microbiota intestinal, el seu paper en el metabolisme de nutrients i energia,
la seva influència en el sistema nerviós i immunològic; així com trobar poder regular el seu
paper per reduir el risc de patir malalties. Estarem esperant amb interès els
resultats que es vagin donant a conèixer.
Continuant amb el llibre, l’autor ens explica
quins són els factors que condueixen a una disbiosi: una mala alimentació, l’abús
d’antibiòtics, l’estrès i una excessiva higiene. No entrant a valorar cada un
d’ells, el que és evident, i està comprovat, és la importància que té la dieta,
ja que dels aliments que ingerim viuen aquests bacteris.
Sigui la microbiota important o no en el
desenvolupament de malaties, el llibre apunta que la millor manera d’afavorir
el correcte manteniment de la microbiota és portar una dieta adequada. Com? I
aquí sí que coincideixo totalment amb el llibre, perquè no s’aparta de les
recomanacions oficials, les quals sí estan avalades per nombrosos estudis
contrastats. Casualitat o no (això ja ho deixo per l’especulació) les
recomanacions dietètiques que cal seguir són: una dieta variada amb predomini
de verdures, fruites, llegums i cereals integrals, és a dir, rica en fibra. Us
sona? Acompanyat també d’un consum ocasional de sucres simples, carns vermelles
i processades, i desterrament de les grasses trans. Aquí res de nou, no?
L’única aportació que introdueix el llibre és
la idea d’afegir a la dieta aliments probiòtics i prebiòtics, cosa que ens
serveix per presentar aquests dos conceptes en la pròxima entrada del bloc.
Salut i sort!
BIBLIOGRAFIA
Almodóvar, M.A; El segundo cerebro. Barcelona: Ed. Paidós; 2014
