dijous, 9 d’octubre del 2014

Un aliment omnipresent: la soja




La soja és l'aliment amb més distribució en el món. Cada any augmenten les terres de cultiu destinades a plantar soja, lamentablement moltes d'elles a costa de destruir selva de l'Amazones. És un aliment incorporat en molts països on històricament no ha format part de l'alimentació tradicional. Es tracta d'un aliment que ha esdevingut la base d'algunes dietes alternatives, com la dieta vegetariana. La soja com a tal, o en en alguna de les seves múltiples formes, forma part de molts dels aliments processats que comprem al supermercat. I a part de tot això, a més, és el principal cultiu destinat a l'elaboració de pinso per animals que seran posteriorment consumits com a carn.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Frases que alimenten el pensament 5

Una nova mostra d'una evidència constatada per tots que el saber popular ha plasmat amb encert de la següent forma:

Si l'estómac no està content, tot el cos se'n ressent 

Dita popular

Aliments de temporada: el préssec




El préssec és una fruita de la temporada d'estiu que permet refrescar-nos i treure'ns les calors.

El presseguer, l’arbre el fruit del qual és el préssec, pertany a la familia de les rosàcies, com d’altres fruits coneguts, cas de la poma i la pruna. El seu origen cal situar-lo a l’orient, a la Xina. D’allà va passar a Persia (de fet el seu nom en llatí fa referència al seu cultiu en l’actual Iran: Prunus persica)  i per la influència àrab va arribar a la Península. 

Existeixen multitut de varietats de préssecs que s’integren en 5 grans races, cada una amb característiques, períodes de maduració i aplicacions pròpies. Les varietats més conegudes són les nectarines i els préssecs plans o paraguaians.

El préssec es un fruit anomenat botànicament drupa, que consisteix a tenir un pinyol central que conté la llavor en el seu interior. 


Informació nutricional:




Sobre les seves propietats nutricionals cal mencionar que es tracta d'una fruita que conté molta aigua amb la qual cosa l’aportació calórica és baixa. Això es complementa amb el fet que, a diferencia d’altres fruites, conté pocs sucres. 

També subministra fibra que li dóna un poder saciant.   

En el tema de minerals, és una gran font de potassi  que ajuda en el control de la hipertensió, la transmissió nerviosa, l'equilibri osmòtic, encara que aquelles persones amb una disfunció en els ronyons haurien de moderar el consum.   

Un altra nutrient que conté de forma destacada és el el beta-carotè, un pigment ataronjat amb funcions antioxidants i que es pot transformar en vitamina A, la qual té importants funcions en l’organisme, contribueix al manteniment d'una correcta visió, a un bon estat de l'epidermis i participa en numeroses reaccions enzimàtiques. 

Per mi, el préssec és la fruita que substitueix a la taronja en els mesos d'estiu en la meva dieta. Cal tenir en compte, però, que presenten diferències nutricionals, sobretot, en el contingut de vitamina C, sent la taronja un aliment molt més ric amb aquest nutrient. Serà per això que és una fruita que convé més a l'hivern per protegir-nos contra els refredats. 

I, per acabar, una recepta molt dolça amb préssec:






















dimarts, 22 de juliol del 2014

Menú d'estiu

Proposta de menú equilibrat amb productes de temporada



Dia setmana
Esmorzar
Mig matí
Dinar
Berenar
Sopar
Dilluns
Vas de llet
Torrades amb melmelada
Entrepà de pernil dolç
Prèssec
Amanida d’arròs amb verdures
Broixetes de pollastre amb carbassó
Tall de meló
Iogurt desnatat amb fruits secs
Amanida verda
Salmó a la planxa
Iogurt desnatat
Dimarts
Llet amb cereals
Nectarina
Entrepà de pernil salat
Amanida de patates amb tonyina
Bacallà al forn amb mongetes
Macedonia de fruites
Iogurt desnatat amb fruits secs
Gaspatxo
Hamburguesa de pollastre amb enciam, tomàquet i ceba
Iogurt desnatat
Dimecres
Vas de llet
Plàtan
Entrepà de formatge fresc
Amanida de llenties
Llom amb patates al forn
Tall de síndria
Iogurt desnatat amb fruits secs
Torrades amb escalivada i anxoves
Iogurt desnatat

Dijous
Vas de llet
Galetes integrals
Entrepà de gall d’indi
Pruna
Amanida de pasta
Gambes a la planxa amb amanida verda
Pinya
Iogurt desnatat amb fruits secs
Crema de pastanaga
Truita espinacs
Iogurt desnatat
Divendres
Llet amb cereals

Entrepà de tonyina
Prèssec
Amanida de tomàquets amb ous durs
Gall d’indi amb verdures
Macedonia de fruites
Iogurt desnatat amb fruits secs
Meló amb pernil
Lluç al forn amb pinya
Iogurt desnatat
Dissabte
Vas de llet
Torrades amb mantega i melmelada
Suc de taronja natural
Iogurt desnatat
Fideuà
Albergínia farcida
Gelat
Albercoc
Amanida verda amb formatge i fruits secs
Tall de síndria
Diumenge
Vas de llet
Torrades amb formatge fresc i tomàquet
Plàtan
Saltejat de xampinyons
Cigrons amb cuscús
Tall de papaia
Iogurt desnatat
Gaspatxo
Lluç al forn amb pastanaga
Vas de llet




Consells

No saltra-se cap àpat
Prendre aigua com a beguda principal
Menjar cada dia en cada àpat principal aliments del grup dels farinacis
Introduir cereals integrals
Menjar cada dia en els àpats principals verdura: com a plat únic o com acompanyament de la carn o el peix
Almenys que un plat de verdura sigui cru
Menjar de 2 a 3 peces de fruita cada dia
Prendre làctics desnatats i com a mínim 2 racions al dia
No passar-se amb la sal (màxim 5g al dia)
Utilitzar oli d’oliva verge com a oli principal, sobretot per coure
Utilitzar majoritàriament coccions a baixes temperatures: vapor, bullit, planxa, forn, guisats. Esporàdicament fregits i arrebossats
Variar els àpats. No repetir els mateixos aliments d’un dia per l’altre. Prendre en el sopar aliments que no estaven presents en el dinar.
Menjar una grandària de les racions adaptades a les nostres necessitats.
No obsessionar-se amb el pes. Menjar amb consciència, llibertat i naturalitat
Gaudir menjant
Ser creatiu i provar nous aliments i formes de preparació
Menjar acompanyat i amb temps
Fer activitat física diàriament

dijous, 10 de juliol del 2014

Edulcorants

S'anomenen edulcorants a aquelles substàncies que s'utilitzen per endolcir els productes alimentaris, ja que una de les seves propietats és el seu sabor dolç. Moltes d'elles són conegudes des de l'antiguitat, com la sacarosa, que forma part del sucre, o la glucosa, que es troba en la mel. D'altres són més recents, com la sacarina o bé el lactitol. Fem una ullada general.

Primer de tot, hem de dir que hi ha edulcorants naturals i d'altres que són de síntesi artificial. Entre els edulcorants naturals més poderosos trobem la taumatina, que s'obté d'un arbust africà anomenat katemfe (Thaumatococcus danielli) i l'estèvia, de la planta coneguda com a fulla de sucre o estèvia (Stevia rebaudiana) I, després, mencionar que podem trobar dins de cada grup anterior edulcorants calòrics i acalòrics, és a dir, que no proporcionen energia.

Els edulcorants també es classifiquen segons la magnitud de dolçor que presenten. Per això, s'agafa com a referència la sacarosa a la qual es dóna el valor d' 1 o 100. Els altres edulcorants s'ordenen seguint una escala de més o menys unitats de dolçor. Així tenim que la glucosa té un poder edulcorant de 0.7 mentre el de la sacarina és de 200 a 300, molt més dolç per tant que el sucre.I mentre la glucosa és natural i presenta un contingut calòric de 4 kcal. per gram, la sacarina és artificial i acalòrica.


Edulcorant
Poder Edulcorant
Origen
Valor energètic
Taumatina
1400-2000
Natural
Acalòric
Estèvia
300
Natural
Acalòric
Sacarina
200-300
Artificial
Acalòric
Aspartam
100-200
Artificial
Acalòric
Acesulfam potàssic
100-150
Artificial
Acalòric
Ciclamat
10-30
Artificial
Acalòric
Fructosa
1.1-1.3
Natural
Calòric
Xilitol
0.9-1.2
Natural
Calòric
Sacarosa
1
Natural
Calòric
Maltitol
0.9
Artificial
Calòric
Sorbitol
0.7
Natural
Calòric
Glucosa
0.7
Natural
Calòric
Maltosa
0.5-0.6
Natural
Calòric
Lactitol
0.3-0.4
Artificial
Calòric
Lactosa
0.15-0.30
Natural
Calòric


Dins dels tipus d'edulcorants faria esment als anomenats polialcohols de sucre que són glúcids (sucres) amb radicals alcohols. Es troben de forma natural en molts aliments i van ser dels primers edulcorants a afegir-se en els productes manufacturats. El seu valor energètic és de 4 kcal. per gram. Es pot anomenar el xilitol, present en certes fruites: groselles i gerds; i el sorbitol, que es troba en prunes i peres.

Més tard, es van sintetitzar al laboratori altres polialcohols de sucre que cumpleixen la mateixa funció i que també tenen un contingut energètic igual al seus homòlegs naturals, excepte el maltitol que es de 2 kcal. per gram. Aquest fet fa que, avui en dia, aquest edulcorant sigui àmpliament usat en productes dietètics o que porten la declaració de baix en sucres o sense sucres, ja que dota al producte de sabor dolç amb menys calories, o això pot semblar. Dic això perquè si observem l'escala de poder edulcorant veurem que el maltitol té un valor de 0.9, inferior al sucre (sacarosa) que és d'1. Això significa que per dotar al producte alimentari de la mateixa intensitat de dolçor cal afegir més quantitat de maltitol i, llavors, estem augmentant les calories. A més, els polialcohols tenen  la propietat de ser higroscòpics, cosa que vol dir que retenen aigua. Amb conseqüència una elevada ingesta pot produir diarrees. La recomanació de menjar prunes quan es pateix de restrenyiment es deu a la presència del sorbitol, un polialcohol naturalment present en la pruna.

Els edulcorants artificials van ser creats amb la finalitat d'obtenir substàncies barates i que puguessin substituir els edulcorants naturals, ja sigui amb un poder edulcorant superior i/o sense cap valor energètic. Estan sent utilitzats cada vegada més per la indústria alimentària en productes que es venen com a baixos en calories i amb un preu més elevat que la seva versió convencional. No obstant, el seu origen artificial i que no s'hagin fet estudis a llarg termini sobre els seus efectes fa que pesi el dubte sobre la seva innocuïtat.  I que es donin situacions incongruents: la sacarina és legal en alguns països (cas d'Espanya) i prohibida en d'altres (cas França)  precisament pels seus efectes perillosos sobre la salut. Com es menja això?




dimarts, 1 de juliol del 2014

Declaració nutricional: Baix contingut en sucres i sense sucres

Ens referim com a declaració nutricional a aquell missatge que apareix en els productes alimentaris i que ens dóna algunadada sobre l'aportació energètica o la presència d'un nutrient concret en el contingut del producte alimentari, ja sigui perquè apareix, augmentat o disminuit. 

En aquesta entrada explicarem breument els significats de dues declaracions molt habituals en els productes de brioixeria: Baix contingut en sucres i sense sucres.

La primera, quan apareix, indica que el producte alimentari té en la seva composició un contingut de sucre igual o inferior a 5 g per  100g de producte sòlid, o bé 2.5g per100 ml de producte líquid.  La segona declaració s'empra per indicar que el contingut de sucre del producte alimentari és igual o inferior a 0.5g per 100g o 100 ml.  

Ara bé, aquestes indicacions poden fer suposar que el producte no és dolç, o bé conté poques calories. Respecte a les calories només ens haurem de fixar en l'etiqueta nutricional per veure el seu valor energètic i sortir de dubtes. Pel que fa a la dolçor, o bé fem la prova organolèptica si és el cas, o bé ens hem de fixar en la llista d'ingredients per veure si apareix un mot que s'esta usant molt en el llenguatge comú, així com a ingredient: parlo d'edulcorant. Aquest terme designa a qualsevol substància natural o artificial que confereix dolçor. 

En una pròxima entrada analitzaré amb detall quines substàncies entren a formar part d'aquest grup i com les empreses alimentàries les estan usant. 


dissabte, 7 de juny del 2014

Frases que alimenten el pensament 4

I en aquesta ocasió us deixo aquestes paraules per anar digerint:

Cal deixar per demà, gana i pa

Dita popular