La soja és l'aliment amb més distribució en el món. Cada any augmenten les terres de cultiu destinades a plantar soja, lamentablement moltes d'elles a costa de destruir selva de l'Amazones. És un aliment incorporat en molts països on històricament no ha format part de l'alimentació tradicional. Es tracta d'un aliment que ha esdevingut la base d'algunes dietes alternatives, com la dieta vegetariana. La soja com a tal, o en en alguna de les seves múltiples formes, forma part de molts dels aliments processats que comprem al supermercat. I a part de tot això, a més, és el principal cultiu destinat a l'elaboració de pinso per animals que seran posteriorment consumits com a carn.
Racions de nutrició, alimentació, gastronomia, sempre frescs, sense espines i llestos per ser devorats
dijous, 9 d’octubre del 2014
Un aliment omnipresent: la soja
La soja és l'aliment amb més distribució en el món. Cada any augmenten les terres de cultiu destinades a plantar soja, lamentablement moltes d'elles a costa de destruir selva de l'Amazones. És un aliment incorporat en molts països on històricament no ha format part de l'alimentació tradicional. Es tracta d'un aliment que ha esdevingut la base d'algunes dietes alternatives, com la dieta vegetariana. La soja com a tal, o en en alguna de les seves múltiples formes, forma part de molts dels aliments processats que comprem al supermercat. I a part de tot això, a més, és el principal cultiu destinat a l'elaboració de pinso per animals que seran posteriorment consumits com a carn.
Etiquetes de comentaris:
àcid fític,
estrumògens,
estudi salut,
isoflavones,
lectines,
soja
dimecres, 27 d’agost del 2014
Frases que alimenten el pensament 5
Una nova mostra d'una evidència constatada per tots que el saber popular ha plasmat amb encert de la següent forma:
Si l'estómac no està content, tot el cos se'n ressent
Dita popular
Aliments de temporada: el préssec
El presseguer,
l’arbre el fruit del qual és el préssec, pertany a la familia de les rosàcies, com
d’altres fruits coneguts, cas de la poma i la pruna. El seu origen cal situar-lo a l’orient, a la
Xina. D’allà va passar a Persia (de fet el seu nom en llatí fa referència al seu
cultiu en l’actual Iran: Prunus persica)
i per la influència àrab va arribar a la Península.
Existeixen multitut de
varietats de préssecs que s’integren en 5 grans races, cada una amb característiques,
períodes de maduració i aplicacions pròpies. Les varietats més conegudes són les nectarines i els
préssecs plans o paraguaians.
El préssec es un
fruit anomenat botànicament drupa, que consisteix a tenir un pinyol central que
conté la llavor en el seu interior.
Informació nutricional:
Sobre les seves
propietats nutricionals cal mencionar que es tracta d'una fruita que conté molta aigua amb la
qual cosa l’aportació calórica és baixa. Això es complementa amb el fet que, a
diferencia d’altres fruites, conté pocs sucres.
També subministra fibra que li
dóna un poder saciant.
En el tema de
minerals, és una gran font de potassi
que ajuda en el control de la hipertensió, la transmissió nerviosa, l'equilibri osmòtic, encara que aquelles persones
amb una disfunció en els ronyons haurien de moderar el consum.
Un altra nutrient que conté de forma destacada
és el el beta-carotè, un pigment ataronjat amb funcions antioxidants i
que es pot transformar en vitamina A, la qual té importants funcions en
l’organisme, contribueix al manteniment d'una correcta visió, a un bon estat de l'epidermis i participa en numeroses reaccions enzimàtiques.
Per mi, el préssec és la fruita que substitueix a la taronja en els mesos d'estiu en la meva dieta. Cal tenir en compte, però, que presenten diferències nutricionals, sobretot, en el contingut de vitamina C, sent la taronja un aliment molt més ric amb aquest nutrient. Serà per això que és una fruita que convé més a l'hivern per protegir-nos contra els refredats.
I, per acabar, una recepta molt dolça amb préssec:
Etiquetes de comentaris:
aliments temporada,
antioxidant,
beta-carotè,
drupa,
potassi,
préssec
dimarts, 22 de juliol del 2014
Menú d'estiu
Proposta de menú equilibrat amb productes de temporada
Dia setmana
|
Esmorzar
|
Mig matí
|
Dinar
|
Berenar
|
Sopar
|
Dilluns
|
Vas de
llet
Torrades
amb melmelada
|
Entrepà
de pernil dolç
Prèssec
|
Amanida
d’arròs amb verdures
Broixetes
de pollastre amb carbassó
Tall de
meló
|
Iogurt
desnatat amb fruits secs
|
Amanida
verda
Salmó a
la planxa
Iogurt
desnatat
|
Dimarts
|
Llet
amb cereals
Nectarina
|
Entrepà
de pernil salat
|
Amanida
de patates amb tonyina
Bacallà
al forn amb mongetes
Macedonia
de fruites
|
Iogurt
desnatat amb fruits secs
|
Gaspatxo
Hamburguesa
de pollastre amb enciam, tomàquet i ceba
Iogurt
desnatat
|
Dimecres
|
Vas de
llet
Plàtan
|
Entrepà
de formatge fresc
|
Amanida
de llenties
Llom
amb patates al forn
Tall de
síndria
|
Iogurt
desnatat amb fruits secs
|
Torrades
amb escalivada i anxoves
Iogurt
desnatat
|
Dijous
|
Vas de
llet
Galetes
integrals
|
Entrepà
de gall d’indi
Pruna
|
Amanida
de pasta
Gambes
a la planxa amb amanida verda
Pinya
|
Iogurt
desnatat amb fruits secs
|
Crema
de pastanaga
Truita
espinacs
Iogurt
desnatat
|
Divendres
|
Llet
amb cereals
|
Entrepà
de tonyina
Prèssec
|
Amanida
de tomàquets amb ous durs
Gall
d’indi amb verdures
Macedonia
de fruites
|
Iogurt
desnatat amb fruits secs
|
Meló
amb pernil
Lluç al
forn amb pinya
Iogurt
desnatat
|
Dissabte
|
Vas de
llet
Torrades
amb mantega i melmelada
Suc de
taronja natural
|
Iogurt
desnatat
|
Fideuà
Albergínia
farcida
Gelat
|
Albercoc
|
Amanida
verda amb formatge i fruits secs
Tall de
síndria
|
Diumenge
|
Vas de
llet
Torrades
amb formatge fresc i tomàquet
|
Plàtan
|
Saltejat
de xampinyons
Cigrons
amb cuscús
Tall de
papaia
|
Iogurt
desnatat
|
Gaspatxo
Lluç al
forn amb pastanaga
Vas de
llet
|
Consells
No saltra-se cap àpat
Prendre aigua com a beguda principal
Menjar cada dia en cada àpat principal
aliments del grup dels farinacis
Introduir cereals integrals
Menjar cada dia en els àpats principals
verdura: com a plat únic o com acompanyament de la carn o el peix
Almenys que un plat de verdura sigui cru
Menjar de 2 a 3 peces de fruita cada dia
Prendre làctics desnatats i com a mínim 2
racions al dia
No passar-se amb la sal (màxim 5g al dia)
Utilitzar oli d’oliva verge com a oli
principal, sobretot per coure
Utilitzar majoritàriament coccions a baixes
temperatures: vapor, bullit, planxa, forn, guisats. Esporàdicament fregits i
arrebossats
Variar els àpats. No repetir els mateixos
aliments d’un dia per l’altre. Prendre en el sopar aliments que no estaven
presents en el dinar.
Menjar una grandària de les racions adaptades
a les nostres necessitats.
No obsessionar-se amb el pes. Menjar amb
consciència, llibertat i naturalitat
Gaudir menjant
Ser creatiu i provar nous aliments i formes de
preparació
Menjar acompanyat i amb temps
Fer activitat física diàriament
Etiquetes de comentaris:
aliments temporada,
dieta equilibrada,
menú estiu
dijous, 10 de juliol del 2014
Edulcorants
S'anomenen edulcorants a aquelles substàncies que s'utilitzen per endolcir els productes alimentaris, ja que una de les seves propietats és el seu sabor dolç. Moltes d'elles són conegudes des de l'antiguitat, com la sacarosa, que forma part del sucre, o la glucosa, que es troba en la mel. D'altres són més recents, com la sacarina o bé el lactitol. Fem una ullada general.
Primer de tot, hem de dir que hi ha edulcorants naturals i d'altres que són de síntesi artificial. Entre els edulcorants naturals més poderosos trobem la taumatina, que s'obté d'un arbust africà anomenat katemfe (Thaumatococcus danielli) i l'estèvia, de la planta coneguda com a fulla de sucre o estèvia (Stevia rebaudiana) I, després, mencionar que podem trobar dins de cada grup anterior edulcorants calòrics i acalòrics, és a dir, que no proporcionen energia.
Els edulcorants també es classifiquen segons la magnitud de dolçor que presenten. Per això, s'agafa com a referència la sacarosa a la qual es dóna el valor d' 1 o 100. Els altres edulcorants s'ordenen seguint una escala de més o menys unitats de dolçor. Així tenim que la glucosa té un poder edulcorant de 0.7 mentre el de la sacarina és de 200 a 300, molt més dolç per tant que el sucre.I mentre la glucosa és natural i presenta un contingut calòric de 4 kcal. per gram, la sacarina és artificial i acalòrica.
|
Edulcorant
|
Poder Edulcorant
|
Origen
|
Valor energètic
|
|
Taumatina
|
1400-2000
|
Natural
|
Acalòric
|
|
Estèvia
|
300
|
Natural
|
Acalòric
|
|
Sacarina
|
200-300
|
Artificial
|
Acalòric
|
|
Aspartam
|
100-200
|
Artificial
|
Acalòric
|
|
Acesulfam potàssic
|
100-150
|
Artificial
|
Acalòric
|
|
Ciclamat
|
10-30
|
Artificial
|
Acalòric
|
|
Fructosa
|
1.1-1.3
|
Natural
|
Calòric
|
|
Xilitol
|
0.9-1.2
|
Natural
|
Calòric
|
|
Sacarosa
|
1
|
Natural
|
Calòric
|
|
Maltitol
|
0.9
|
Artificial
|
Calòric
|
|
Sorbitol
|
0.7
|
Natural
|
Calòric
|
|
Glucosa
|
0.7
|
Natural
|
Calòric
|
|
Maltosa
|
0.5-0.6
|
Natural
|
Calòric
|
|
Lactitol
|
0.3-0.4
|
Artificial
|
Calòric
|
|
Lactosa
|
0.15-0.30
|
Natural
|
Calòric
|
Dins dels tipus d'edulcorants faria esment als anomenats polialcohols de sucre que són glúcids (sucres) amb radicals alcohols. Es troben de forma natural en molts aliments i van ser dels primers edulcorants a afegir-se en els productes manufacturats. El seu valor energètic és de 4 kcal. per gram. Es pot anomenar el xilitol, present en certes fruites: groselles i gerds; i el sorbitol, que es troba en prunes i peres.
Més tard, es van sintetitzar al laboratori altres polialcohols de sucre que cumpleixen la mateixa funció i que també tenen un contingut energètic igual al seus homòlegs naturals, excepte el maltitol que es de 2 kcal. per gram. Aquest fet fa que, avui en dia, aquest edulcorant sigui àmpliament usat en productes dietètics o que porten la declaració de baix en sucres o sense sucres, ja que dota al producte de sabor dolç amb menys calories, o això pot semblar. Dic això perquè si observem l'escala de poder edulcorant veurem que el maltitol té un valor de 0.9, inferior al sucre (sacarosa) que és d'1. Això significa que per dotar al producte alimentari de la mateixa intensitat de dolçor cal afegir més quantitat de maltitol i, llavors, estem augmentant les calories. A més, els polialcohols tenen la propietat de ser higroscòpics, cosa que vol dir que retenen aigua. Amb conseqüència una elevada ingesta pot produir diarrees. La recomanació de menjar prunes quan es pateix de restrenyiment es deu a la presència del sorbitol, un polialcohol naturalment present en la pruna.
Els edulcorants artificials van ser creats amb la finalitat d'obtenir substàncies barates i que puguessin substituir els edulcorants naturals, ja sigui amb un poder edulcorant superior i/o sense cap valor energètic. Estan sent utilitzats cada vegada més per la indústria alimentària en productes que es venen com a baixos en calories i amb un preu més elevat que la seva versió convencional. No obstant, el seu origen artificial i que no s'hagin fet estudis a llarg termini sobre els seus efectes fa que pesi el dubte sobre la seva innocuïtat. I que es donin situacions incongruents: la sacarina és legal en alguns països (cas d'Espanya) i prohibida en d'altres (cas França) precisament pels seus efectes perillosos sobre la salut. Com es menja això?
Etiquetes de comentaris:
declaració nutricional,
edulcorants,
estèvia,
maltitol,
restrenyiment,
sacarina,
taumatina
dimarts, 1 de juliol del 2014
Declaració nutricional: Baix contingut en sucres i sense sucres
Ens referim com a declaració nutricional a aquell missatge que apareix en els productes alimentaris i que ens dóna algunadada sobre l'aportació energètica o la presència d'un nutrient concret en el contingut del producte alimentari, ja sigui perquè apareix, augmentat o disminuit.
En aquesta entrada explicarem breument els significats de dues declaracions molt habituals en els productes de brioixeria: Baix contingut en sucres i sense sucres.
La primera, quan apareix, indica que el producte alimentari té en la seva composició un contingut de sucre igual o inferior a 5 g per 100g de producte sòlid, o bé 2.5g per100 ml de producte líquid. La segona declaració s'empra per indicar que el contingut de sucre del producte alimentari és igual o inferior a 0.5g per 100g o 100 ml.
Ara bé, aquestes indicacions poden fer suposar que el producte no és dolç, o bé conté poques calories. Respecte a les calories només ens haurem de fixar en l'etiqueta nutricional per veure el seu valor energètic i sortir de dubtes. Pel que fa a la dolçor, o bé fem la prova organolèptica si és el cas, o bé ens hem de fixar en la llista d'ingredients per veure si apareix un mot que s'esta usant molt en el llenguatge comú, així com a ingredient: parlo d'edulcorant. Aquest terme designa a qualsevol substància natural o artificial que confereix dolçor.
En una pròxima entrada analitzaré amb detall quines substàncies entren a formar part d'aquest grup i com les empreses alimentàries les estan usant.
dissabte, 7 de juny del 2014
Frases que alimenten el pensament 4
I en aquesta ocasió us deixo aquestes paraules per anar digerint:
Cal deixar per demà, gana i pa
Dita popular
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


