A casa nostra disposem de la piràmide alimentària de la dieta mediterrània, que mostra recomanacions adaptades al nostre entorn cultural. D'aquesta manera, en dita piràmide podem veure que s'aconsella el consum diari d'oli doliva, 2-3 racions de fruita diàries, consum de cereals i derivats en cada àpat principal, i així d'altres pautes a mesura que recorrem la piràmide. Aquests es complementen amb altres consells alimentaris que podem haver senit o vist com: la preferència de consumir carn blanca enfront de carn vermella, el consum de lactis preferentment desnatats, o bé una ingesta de 25-30 g de fibra diaris.
Malgrat la llarga presència d'aquests missatges en els medis i la seva continua repetició pels estaments sanitaris oficials,resulta que no es tradueix en l'adopció de bons hàbits alimentaris en la societat. I és que, segons el meu entendre, aquestes guies fan sempre referència a aliments genèrics: verdures, peix blau, fruits secs, etc; quan ens hem acostumat a parlar i a prendre productes alimentaris.
Està clar que els nostres hàbits d'obtenció d'aliments han canviat substancialment des dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors. Avui en dia adquirim els aliments que anirem a consumir a través de comerços d'alimentació (mercats, supermercats, hipermercats) I el que trobem en aquests llocs són majoritàriament productes alimentaris, els qual són el resultat d'un procés de transformació agroquimicoalimentari, la finalitat del qual és incrementar el seu valor. Però no tant el seu valor nutricional, sinó el valor comercial. Perquè com més es vengui aquest producte, més benefici per l'empresa agroalimentària fabricant del producte, i també de les empreses que formen part de la cadena de distribució d'aquell.
Quan realitzem la compra habitual en un supermercat creiem escollir aliments, com les verdures, el pa, la llet, i això sembla indicar en l'envàs, que no és sinó un panflet propagandístic per captar l'atenció del consumidor envers d'aquell producte. Després de tot, la marca és l'associació d'un missatge a través d'una imatge, quelcom molt vital per una indústria en continua competència per captar quota de mercat. Així, si decidim comprar fruita, ens trobarem amb sucs de fruita envasats de la marca tal o qual; si busquem llet, ens toparem amb mil-i-una versions de llet d'una o vàries marques: llet semidesnatada, llet desnatada, llet sense lactosa, llet enriquida amb omega 3, etc. Si parlem de cerelas i derivats, l'oferta és abassegadora, amb multitud de creacions amb noms familiars (galetes, panets), o bé invencions comercials que ja formen part del nostre llenguatge (donuts, oreos) I aquells productes que podríem dir frescs i, per tant, sense manipular, com s'explica que les taronges tinguin un brillant antinatural? (degut segur a ceres i fungicides) i que hi ha al darrere de les verdures en bosses amb atmosferes protectores i rentades (com i amb què?) aptes per ser consumides? És atractiu, és asèptic, curiós, i molt pràctic, però no és un aliment , és un producte.
Mentre les autoritats sanitàries pregonen uns aliments per portar una dieta saludable amb garanties, el que trobem en oferta, amb descompte, un 2x1, o un 3x1, són uns productes que no compten amb les propietats nutricionals dels aliments dels quals deriven i que passen ràpidament de les prestatgeries del super a les de casa nostra , o directament dins el nostre estómac abans d'arribar-hi.
Els missatges, les campanyes, la publicitat en els medis per dur una
alimentació saludable poc poden fer quan es tracta d’omplir l’estómac.
L’instint de la gana és l’instint més fort que tenim i no es pot obviar molt de
temps. En canvi, l’oferta alimentària és una qüestió cultural, econòmica,
social, d’educació i de màrqueting.
La cultura alimentària ja no es transmet de
generació en generació, sinó que, lamentablement, ve dirigida per una indústria alimentària que
destina milions de diners per infondre valors, hàbits, i remeis a problemes del dia a dia, associats als
seus productes; posant a l’abast una gran varietat de formats i sabors ( no he
vist , ni he provat mai un maracujà, però tinc l’oportunitat de comprar sucs de
maracujà en qualsevol supermercat) que s’adapten a les diferents butxaques.
Avui en dia, l’alimentació no busca cobrir les necessitats energètiques i
plàstiques de les persones perquè la disponibilitat i l’accés és ampli. I
encara que hem de consumir aliments per mantenir les funcions vitals, i això ho
podem fer amb una alimentació simple i variada amb aliments bàsics: pa, llet,
verdura, oli d’oliva, fruita; les empreses alimentàries han innovat una nova
necessitat perquè consumim els seus productes: els anomenats aliments
funcionals.
La característica que defineix aquests aliments és que tenen beneficis per
a la salut, ja sigui millorant funcions fisiològiques, o bé prevenint
l’aparició de malalties. És amb l’èmfasi en aquest camp que els fabricants han
despertat el nostre interès cap els seus
productes fins a l’extrem d’arribar a creure en la necessitat vital de
consumir-los i creant una autèntica dependència.
Han aconseguit medicalitzar l’alimentació amb eslògans que al·ludeixen a
estudis científics per avalar els resultats saludables que es promocionen,
recomanant la dosi i el límit màxim a prendre diàriament. I en formats que recorden a les càpsules, els
vials, les solucions amb els quals es dispensen medicaments. Impulsats per
anuncis comercials camuflats de
missatges de salut, acabem qüestionant la nostra dieta, i per por de no ser
prou bona cedim a la compra d’aquests productes, ignorant els aliments autèntics,
que sí són una font de salut reconeguda. Així, per exemple, ens aboquen a comprar un producte perquè conté antioxidants (afegits),
mentre ignorem que aliments com el tomàquet conté antioxidants naturalment presents i a
un preu molt inferior.
Si considerem tot ens adonem que vivim preocupats en excés per dur una
alimentació correcta. No és estrany, missatges llançats pels mitjans de
comunicació, estudis científics més o menys rigorosos i anuncis publicitaris
que correlacionen problemes de salut, com el càncer, la diabetis i patologies
cardiovasculars amb el consum d’uns determinats aliments ens han impulsat a
aquesta obsessió. I al final la idea amb la que es queda el consumidor és que
hi ha aliments bons i dolents.
Si els greixos saturats són dolents i aquests es troben en la llet entera,
s’infereix que la llet entera és dolenta i ha de quedar descartada de la nostra
dieta. No obstant, la llet ens agrada, o com l’hem pres des de petits, com
substituir-la de la dieta? Cap problema. Els fabricants ens proposen una oferta
inimaginable de succedanis de llet. Nous productes semblants a la llet, però
amb propietats saludables: llet desnatada, és a dir sense greixos, llet de soja
(quan s’hauria de dir beguda de soja), llet de civada (passa el mateix), llet
enriquida amb fibra, i així més productes, només cal mirar les prestatgeries
dels comerços d’alimentació.
Anys endarrere ens preocupava demanar una ensalada russa per temor de
contraure salmonel·losi. Ara som temorosos per no prendre suficients vitamines,
antioxidants, fitoesterols, fibra, i altres compostos orgànics dels quals fan
gala els productes alimentaris processats i industrials.
I després està el pitjor mal de
l’alimentació: que engreixa! Tot aliment conté més o menys calories, per tant,
un perill potencial per fer-nos agafar pes. Què fer ? Ens aboquem de nou a
productes que s’autopromocionen com baixos en calories: light, amb contingut reduït de sucre, amb la meitat de calories, amb
edulcorants. Un aliment molt arrelat en la nostra cultura mediterrània com és
l’ametlla ha arribat ha adquirir mala fama per contenir moltes calories. I encara que es tracta d’un aliment que
proporciona molta energia, també és cert que és
molt ric en nutrients imprescindibles, fet que no pot dir un producte artificiós
que s’ha colat en la nostra dieta com és la margarina light.
És important comprendre que no hi ha aliments bons ni dolents; caure en
aquest maniqueisme. És evident que hi ha alguns aliments més aptes per a les
condicions d’una persona. Una persona al·lèrgica al gluten no ha de prendre
aliments amb gluten, però sense patologia prèvia, el més sa és menjar variat,
sempre i quan mengem aliments el més frescs, naturals, mínimament processats,
de temporada, i de proximitat.
Menjar variat, amb predomini de verdures i fruites de tots els colors i
formes, cereals preferentment integrals, carn magra, peix tant blanc com blau,
fruits secs crus, llegums, lactis no fermentats i fermentats. Els
sona ? Sí, són les típiques
recomanacions alimentàries, però com portar-les a la pràctica ? Vagi al
mercat municipal, a la carnisseria, al forn de pa, a la xarcuteria, peixateria,
fruiteria del barri. Observi, pregunti. Parli amb gent gran per conèixer quins
aliments consumeix, com els cuina. Assessori’s amb un nutricionista proper.
Busqui plats i menús equilibrats. Llegeixi les etiquetes dels productes
alimentaris dels comerços per conèixer realment la seva composició. Sigui
escèptic amb la publicitat de la indústria alimentària. Sigui conscient del què
menja, per què el menja, i per a què el menja. Sense obsessionar-se , sense
radicalitzar-se. I quan adquireixi bons
hàbits alimentaris, dins el marc d’un estil de vida saludable (activitat física
regular i benestar emocional) el seu cos li ho agrairà per molts anys.
